Bloc per alumnes de Documentació i Administració Sanitària INS Gallecs
dimecres, 19 de novembre del 2014
diumenge, 16 de novembre del 2014
El Sherlock Holmes de la arqueología es un TAC
El TAC multicorte recobra detalles históricos y antropológicos aplicándolo a las momias
FOTOGALERÍA Cincuenta momias para reconstruir la historia
http://elpais.com/elpais/2014/11/10/ciencia/1415643200_394945.html
diumenge, 9 de novembre del 2014
Venenos para curar el cerebro
- Investigadores españoles imitan tóxicos de abejas, escorpiones y arañas para desarrollar nuevos fármacos contra enfermedades neurológicas
- Un tratamiento elimina en monos las placas que pueden causar el alzhéimer
Lo que la medicina le debe a la Primera Guerra Mundial
Las principales enfermedades infecciosas fueron combatidas con métodos científicos por primera vez en un tiempo donde no se conocían los antibióticos
dilluns, 27 d’octubre del 2014
Espanya és el país més descentralitzat del món?
MARTA ESPASA | Actualitzada el 26/10/2014 19:35
Últimament el president Rajoy i altres membres del Partit Popular afirmen de manera molt contundent que Espanya és el país més descentralitzat del món. És cert?
El primer que hem de dir és que la descentralització es produeix tant en països unitaris, és a dir, amb dos nivells de govern (central i local), com en països federals amb tres nivells de govern (central, regional i local).
En segon lloc, la descentralització implica que el govern central traspassi a les administracions més pròximes als ciutadans capacitat de decidir i de gestionar determinades polítiques, ja que tant els governs regionals com els locals són els que coneixen més bé les preferències i necessitats dels seus ciutadans i, per tant, poden adaptar millor les polítiques a aquestes preferències. D’aquesta manera, la descentralització genera uns nivells de benestar més elevats que la provisió centralitzada, uniforme i homogènia, que no té en compte les diferències territorials.
En tercer lloc, la descentralització, perquè sigui efectiva, s’ha de produir tant per la via de la despesa pública com per la via de l’ingrés. És a dir, si es traspassen competències a les administracions territorials també cal traspassar els recursos necessaris per poder-hi fer front.
A escala internacional, l’indicador utilitzat més comunament per mesurar i comparar el grau de descentralització fiscal és el percentatge que representa la despesa que gestionen els governs subcentrals en relació a la despesa pública total. Les últimes dades de l’OCDE mostren que l’any 2012 el país més descentralitzat era Dinamarca, on el pes de la despesa local representava el 62% de la despesa pública, mentre que la de l’Estat suposava només el 38%. La segueixen Suïssa, on el pes de la despesa dels governs subcentrals significava el 58%; Suècia, amb el 49%; els Estats Units (47%), i Espanya (40%). Ara bé, cal tenir en compte que una cosa és la despesa que gestionen els governs subcentrals i una altra la capacitat de decidir sobre les polítiques de despesa. Òbviament, aquesta és una qüestió que és molt difícil de mesurar quantitativament, però qualitativament sí que es demostra que hi ha grans diferències. Als països europeus descentralitzats, quan es traspassa una competència es traspassa també el poder de decidir sobre aquella competència, i no només l’obligació de realitzar la gestió i els pagaments. Si fos així, estaríem davant d’una descentralització administrativa però no política, i el que realment importa és precisament la descentralització política, entesa com a capacitat de decidir.
En aquest sentit, cal assenyalar i remarcar que la descentralització implica, en essència, diversitat en el disseny de les polítiques, diversitat en la gestió i també diversitat en els resultats. Aquest és el valor de la descentralització. Que el govern de cada territori, ja sigui comunitat autònoma o municipi, pugui adaptar-se millor a les preferències dels seus ciutadans i faci polítiques diferents. Doncs bé, el govern espanyol i els principals partits polítics no sembla que ho entenguin gaire, sinó més aviat al contrari. A Espanya el principi d’igualtat sempre s’acaba imposant al d’autonomia, que és el nucli de la descentralització. Parteixen de la premissa que els territoris no importen i que els ciutadans espanyols, visquin on visquin, han de ser tractats igual. Llavors, quin sentit té la descentralització a Espanya i l’estat de les autonomies?
Exemples d’aquesta qüestió els tenim cada setmana, però l’últim cas resulta esperpèntic. El govern espanyol acaba de presentar un recurs al Tribunal Constitucional contra el decret llei de la Generalitat de Catalunya de lluita contra la pobresa energètica, argumentant que suposa una discriminació respecte a ciutadans d’altres autonomies. Puc arribar a entendre que siguin les empreses energètiques les que emprenguin mesures jurídiques contra aquesta norma, tot i que no les comparteixo i crec que van en contra de la seva responsabilitat social corporativa, però ¿té sentit que sigui el govern espanyol qui la impugni al·legant discriminació entre territoris? Qui impedeix que altres autonomies facin una norma semblant?
Senzillament, això demostra, una vegada més, que no entenen el que vol dir descentralització. ¿I amb aquests conceptes tan arrelats d’igualtat, homogeneïtat i uniformitat creuen que de veritat Espanya és el país més descentralitzat del món? Que algú m’ho expliqui!
dijous, 2 d’octubre del 2014
dimarts, 23 de setembre del 2014
Què espero d'aquest cicle formatiu de Documentació Sanitària?
Intenteu explicar en unes línies les vostres perspectives davant aquest nou curs!
dilluns, 31 de març del 2014
Los médicos plantean que se haga pagar a los pacientes que hagan un mal uso de la sanidad
Aquí deixo l'enllaç a un article molt interesant penjat avui mateix a l'Infosalus, un lloc Web editat per Europa Press.
Enllaç: http://www.infosalus.com/actualidad/noticia-medicos-plantean-haga-pagar-pacientes-hagan-mal-uso-sanidad-20140331112201.html
Enllaç: http://www.infosalus.com/actualidad/noticia-medicos-plantean-haga-pagar-pacientes-hagan-mal-uso-sanidad-20140331112201.html
dijous, 13 de març del 2014
SALUT COBRARÀ 7 € A PARTIR DE DILLUNS PEL DUPLICAT DE LA TARGETA SANITÀRIA. QUÈ ET SEMBLA???
BARCELONA, 27 Feb. (EUROPA PRESS) -
La Conselleria de Salut de la Generalitat començarà a cobrar a partir de dilluns una taxa de 7 euros pel duplicat de la targeta sanitària, tot i que obtenir-la per primera vegada seguirà essent gratuït, segons ha informat el departament que lidera Boi Ruiz aquest dijous en un comunicat.
El cobrament de la taxa s'aplicarà per pèrdua, deteriorament i robatori de la targeta, mentre que estaran exempts els casos de renovació periòdica promoguda per l'administració i de rectificació de dades --nom, direcció, sexe i data de naixement, entre d'altres--.
L'any passat es van emetre un total de 677.410 targetes sanitàries a Catalunya, de les quals 400.000, el 59%, haurien estat objecte del pagament de taxa: si ja s'hagués cobrat, la Generalitat hagués ingressat 2,8 milions d'euros.
En cas d'haver de duplicar la targeta sanitària, l'usuari haurà de dirigir-se al seu centre d'atenció primària (CAP) per sol·licitar-ne una de nova, abonar els 7 euros de la taxa i tornar al centre sanitari amb un justificant de pagament.
En aquell moment, l'usuari obtindrà un document provisional que li servirà fins que rebi la nova targeta al seu domicili.
Segons ha assegurat la Conselleria, l'usuari haurà de desplaçar-se personalment al CAP "en una primera fase" de l'aplicació de la taxa, tot i que es preveu que la tramitació es pugui fer telemàticament mitjançant un formulari web.
La targeta serveix per poder accedir als centres i serveis sanitaris, així com obtenir fàrmacs i altres prestacions mèdiques.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)