dijous, 28 de febrer del 2013

BOI RUIZ ACUSADO DE MALVERSACIÓN DE FONDOS PÚBLICOS EN 2003

Sanidade privatiza servicios para financiar el nuevo hospital ourensano

http://ccaa.elpais.com/ccaa/2013/02/27/galicia/1361998681_724667.html

Recetas desbocadas

El plan de Salud prevé privatizar las ambulancias del SEM y laboratorios


El plan de Salud prevé privatizar las ambulancias del SEM y laboratorios
Las farmacias buscan un frente común contra los impagos de la Generalitat



Un sindicato disfrazado...

sindicato disfrazado...

La tarjeta sanitaria de los inmigrantes irregulares caduca el 31 de agosto

http://www.espanaexterior.com/seccion/63-Actualidad_de_Espana/noticia/283956-La_tarjeta_sanitaria_de_los_inmigrantes_irregulares_caduca_el_31_de_agosto

http://sociedad.elpais.com/sociedad/2013/02/11/actualidad/1360619214_710233.html

El plan de la Generalitat prevé subastar laboratorios y la flota de ambulancias

La opinión es sana, es libre y está a nuestro alcance.

http://ccaa.elpais.com/ccaa/2013/02/27/catalunya/1361998688_218641.html


Dos ‘aristócratas’ de la sanidad pública


Boi Ruiz avança que l'euro per recepta ha reduït les llistes d'espera en el darrer semestre del 2012

EL CONSEJERO DE SALUD CATALÁN PLANTEA UN SEGURO  PRIVADO OBLIGATORIO SEGÚN LA RENTA

sara vidal torrente



Sanidad establecerá dos tramos intermedios en el copago farmacéutico

Sanidad establecerá...



El consejero catalán de Salud atribuye al Estado el nuevo impago a las farmacias



http://www.valenciaplaza.com/ver/67875/


Sanidad planea distribuir en hospitales y ambulatorios los medicamentos más recetados

Los recortes sanitarios, uno a uno

Boi Ruiz defiende la “extraordinaria labor” de Josep Prat al frente del ICS



divendres, 8 de febrer del 2013

La Contra: Juan Gérvas

La Contra: Juan Gérvas

Juan Gérvas, doctor en Medicina; nos advierte de los peligros de la medicina preventiva

Victor-M Amela, Ima Sanchís, Lluís Amiguet

"Los ricos mueren por exceso de atención médica"

07/02/2013 - 00:00
"Los ricos mueren por exceso de atención médica"
Foto: Mané Espinosa
Cabezas que piensan
Matrimonio de médicos bien avenido, Mercedes Pérez y Juan Gérvas firman un libro,Sano y salvo (y libre de intervenciones médicas innecesarias) -Los Libros del Lince-, que recoge lo mejor del conocimiento científico y de su propia experiencia clínica para advertirnos de los efectos secundarios del exceso de medicación, tratamientos, vacunas, chequeos... "Hay que ser prudentes frente a los talibanes de la prevención". Un libro que lleva a replantearse la salud y la enfermedad. Fueron miembros destacados del movimiento de médicos contra la vacuna de la gripe A en España y que en otros países provocó más efectos nocivos que beneficiosos, y tienen un blog muy activo.
La actividad del sistema sanitario, ¿la tercera causa de muerte?
Sí, en EE.UU. causa 225.000 muertes anuales. En España los medicamentos tienen unos 19 millones anuales de efectos adversos y provocan la muerte a 6.500 pacientes.

Oiga...
También se ha demostrado (Israel) que cuando los médicos hacen huelga las muertes disminuyen un 45%. Y mis afirmaciones se basan en estudios científicos fiables.

¿No siempre es mejor prevenir?
Los daños de la prevención se perciben a largo plazo. Hoy sabemos que por ejemplo la terapia hormonal sustitutiva para eliminar los síntomas de la menopausia, utilizada por millones de mujeres, provoca infartos, embolias y cáncer de mama (55.000 nuevos casos en el Reino Unido).

Ahora se lleva el diagnóstico precoz.
Hoy se diagnostica antes y más, pero la mortalidad es la misma. El diagnóstico precoz no mejora el diagnóstico de muerte.

¿Entonces?
Produce algo terrible: hordas de supervivientes, por ejemplo de cáncer, que viven más tiempo con el diagnóstico pero no viven más.

Qué duro.
La autoexploración de mama no disminuye la mortalidad, pero duplica las biopsias. El cáncer de cuello de útero no disminuye por hacer citologías, pero se siguen haciendo diez millones de citologías al año en España. Si quiere disminuir el cáncer de cuello de útero, céntrese en la población marginada.

¿Y el cáncer de próstata?
Si quiere reducirlo, no haga el cribado de cáncer de próstata en personas que no tengan síntomas. Hay muchísimos cánceres inofensivos, histológicos, que se diagnostican y se tratan en nombre de la prevención.

¿Desaparecen solos?
Sí, o se quedan tranquilos. Y no son tumores pequeños, el de próstata puede representar el 60%, y el de mama el 47%, pero se quita el pecho, se hace radioterapia, quimioterapia, y la vida de esa mujer girará alrededor de un cáncer que nunca la habría matado.

Entonces, ¿qué hacemos?
Disminuirían muchos cánceres haciendo menos radiología y controlando los tóxicos industriales. Pero en este complejo mundo de intereses, deseos y expectativas cuajan propuestas de prevención imposible, de intervenciones sin justificación que dañan a la población con pruebas diagnósticas y los tratamientos consecuentes.

¿Por qué remiten solos?
Normalmente, los que remiten solos no dan síntomas ni molestias, somos nosotros los que los descubrimos. En el diagnóstico precoz no se parte de población con síntomas.

¿Qué me dice de las vacunas?
Hay vacunas necesarias, pero otras como las de la gripe, el virus del papiloma humano, el neumococo, el rotavirus o la varicela son puro negocio.

¿La vacuna de la gripe no es efectiva?
Durante la pandemia de la gripe A vacunaron a la población sueca (el beneficio teórico era 50 muertos menos) y produjeron 200 casos de narcolepsia en adolescentes.

Enfermos crónicos.
Lavarse las manos disminuye mucho la transmisión de la gripe, y el 40% de los médicos y enfermeras no lo hace. Pero la vacuna de la gripe no disminuye el contagio ni las muertes, no es eficaz en personas sanas ni en personas mayores de 65 años, lo ha publicado la revista The Lancet. A la gente mayor la atiborran de pastillas, como si ser viejo fuera una enfermedad, y eso le resta calidad de vida y a menudo la mata.

¿Y la epidemia de colesterol?
Su nivel de colesterol no tiene nada que ver con su pronóstico respecto a las probabilidades de tener infarto de miocardio, y la mayoría de dichos infartos se dan en personas con colesterol normal o bajo. Además, los tratamientos para bajar el colesterol sólo son eficaces en las personas que ya tienen problemas coronarios, en todos los demás casos el tratamiento es inútil y perjudicial.

¡...!
No se mida el colesterol, sea feliz, porque ser feliz y optimista añade ocho años de vida. Y practique la dieta mediterránea, que no consiste en tomar aceite de oliva a cucharadas, sino en poner un mantel, cubiertos y tener compañía: no coma delante del televisor. Y si está embarazada, disfrute.

¿Demasiadas ecografías?
Sí, y no están justificadas, ni los suplementos rutinarios de hierro y yodo. Estados Unidos, que es el país más intervencionista y el que más dinero gasta en la atención al parto, ha triplicando su mortalidad.

¿Se muere por exceso de atención?
Sí, los pobres mueren por carencia de atención y los ricos por exceso. Un tac son 750 radiografías en un adulto y el doble en un niño. La radiación que recibió la población en Japón en la Segunda Guerra Mundial equivale a cinco tacs. ¡Ojo con los chequeos!

¿Y las vitaminas?
En los países ricos, los complementos vitamínicos son como mínimo inútiles y en muchos casos perjudiciales


Leer más: http://www.lavanguardia.com/lacontra/20130207/54365145790/la-contra-juan-gervas.html#ixzz2KG3BHF1i
Síguenos en: https://twitter.com/@LaVanguardia | http://facebook.com/LaVanguardia

dissabte, 2 de febrer del 2013

TOTS ELS AMBULATORIS DE L'ICS S'AUTOGESTIONARAN A PARTIR D'AQUEST ANY


SANITAT
Salut implantarà el nou model en 285 centres de primària després d'una prova pilot iniciada el 2009
Més enllà de la fragmentació de l'ICS -que està pendent de l'aprovació del Parlament-, aquest any els professionals ja autogestionaran els centres d'atenció primària. El nou model es va provar el 2009.
EXPERIÈNCIA
 El CAP de Vilassar de Mar  ja té autonomia de gestió  des de l'any 2009, quan  va començar una prova pilot  en diversos centres. EXPERIÈNCIA El CAP de Vilassar de Mar ja té autonomia de gestió des de l'any 2009, quan va començar una prova pilot en diversos centres.DAVID BORRAT
L'Institut Català de la Salut (ICS), una empresa pública de més de 40.000 treballadors, està immers en un procés de canvi. S'ha de fragmentar en 22 societats filials amb entitat jurídica pròpia. Una divisió que començarà en forma de prova pilot a l'Hospital Arnau de Vilanova de Lleida i als 26 centres d'atenció primària de Girona. Aquest procés, però, està lligat a la nova llei de pressupostos de la Generalitat, l'ha d'aprovar el Parlament i, per tant, encara no té data. "Nosaltres treballem amb la hipòtesi que tirarà endavant, però encara és molt preliminar", explica Jaume Benavent, director adjunt de l'ICS.
En canvi, el que ja està promovent l'ICS -que inclou vuit grans hospitals com Bellvitge i la Vall d'Hebron, i 285 CAP- és donar autonomia de gestió a tots els seus centres d'atenció primària. És un pas previ a la reformulació de l'ICS i a les entitats participades per professionals, però que no requereix cap canvi jurídic. "Aquest 2013 el model d'autonomia de gestió serà el model de gestió de tots els centres d'atenció primària de l'ICS", va confirmar Jaume Benavent. De fet, aquest model ja es va provar en deu equips d'atenció primària de Catalunya -a Vilassar de Mar, Tremp i Lleida, entre d'altres-, que el 2009 van participar en una prova pilot. En la segona fase d'implantació s'hi havien de sumar 80 centres més, "però el projecte va quedar estancat perquè va coincidir amb l'inici de les retallades", explica Manel Ferran, metge de família i membre de la junta directiva del Fòrum Català d'Atenció Primària (Focap). Aquesta entitat està a favor que els centres d'atenció primària s'autogestionin. "Els CAP que van fer la prova pilot van donar resultats excel·lents. Si s'implica els professionals de base, aquest model és el que pot millorar les coses", diu Ferran. Entre altres aspectes, permet reduir la despesa econòmica.
Aquest nou model donarà als professionals dels CAP més autonomia organitzativa, econòmica, de gestió del personal i de l'assistència. "Passem de dir-los com s'han d'organitzar a avaluar els resultats que obtenen, tant de la qualitat en l'atenció, com de la satisfacció dels pacients i dels professionals", explica Benavent. L'objectiu és que cada centre s'organitzi amb els recursos que els assigna l'ICS. I amb aquests recursos gestionaran des del pagament de la llum fins a quin perfil de substituts contracten o com organitzen l'agenda. L'horari d'obertura del centre el continua fixant l'ICS, però els professionals sí que podran decidir com es distribueixen la jornada laboral. "Si, per exemple, un centre té més feina un dijous que un dilluns, per què s'han de treballar les mateixes hores cada dia? O si hi ha més consultes pediàtriques a la tarda, per què no s'adapta la jornada laboral a les necessitats dels ciutadans?", es pregunta Benavent. Els professionals també podran decidir el 80% dels incentius econòmics.
Fragmentació de l'ICS
En el model d'autonomia de gestió, els professionals sanitaris continuen sent personal estatutari, és a dir, funcionaris. Però l'autonomia de gestió és, per a molts professionals, insuficient, i volen més capacitat per autogestionar-se. "Com que això es pot quedar curt, plantegem reformular l'ICS i fer canvis en la seva estructura", apunta Benavent.
Amb la fragmentació de l'ICS, hospitals i CAPs tindran encara més instruments per desenvolupar l'autogestió. Les noves empreses seran "100% públiques i continuaran estant dins de l'ICS, però amb més autonomia", afegeix. Cada entitat gestionarà el seu pressupost i tindrà més capacitat decisòria i de compra de serveis. La idea és completar el desplegament en uns quatre o cinc anys. El personal estatuari fix continuarà igual, si així ho vol, però els eventuals i interins s'incorporaran com a treballadors laborals. Dins d'aquesta nova forma d'organització de l'ICS encara hi ha un tercer estadi: el de les entitats participades per professionals (EPP).
Aquest model encara dota de més autonomia els professionals, però encara està en fase d'estudi -tot i que diversos centres sanitaris s'hi han interessat- i l'ICS ho ha deixat, per ara, de banda, ja que "calen canvis legislatius" per desenvolupar-ho. "És una possibilitat que hem d'explorar, però està aturada a l'espera de la reformulació de l'ICS", reflexiona Jaume Benavent. En aquest cas, els professionals que ho vulguin hauran de deixar la seva plaça en excedència.
Millors resultats
El Fòrum Català d'Atenció Primària s'oposa a la fragmentació de l'ICS. "Si la gestió dels CAP i els hospitals es fa de manera més autònoma, no cal fragmentar. Es pot fer des del model actual", diu Manel Ferran. Tampoc comparteixen el model de les entitats de base associativa (EBA), que són societats de professionals que gestionen el CAP a través d'un concurs públic. Les EBA, que concerten els serveis amb el CatSalut, només representen el 3% dels centres d'atenció primària de Catalunya. "S'està estudiant la possibilitat que n'hi hagi més, però els professionals han de voler assumir aquest risc", avança Francesc Brossa, subdirector del CatSalut. Els professionals valoren l'estímul d'autoorganitzar-se i s'obtenen millors resultats, però Ferran critica que és un "model mercantilista". "I volem autonomia de gestió sense sortir del sistema públic", afegeix.
Des de cooperatives a EBA, passant per models privats, com ara el CAP de l'Escala, el departament de Salut està explorant diferents formes de gestió dels centres sanitaris. Brossa destaca que, independentment del model, "la qualitat assistencial està garantida". En tot cas, tots els models empresarials avancen cap a l'autogestió. "Estem a favor de totes les vies en què els professionals agafin més protagonisme i el timó sobre com organitzar els serveis", conclou Benavent.

Notícia al diari Ara: SANITAT PÚBLICA AMB UNA GESTIÓ DESCENTRALITZADA


L'EDITORIAL

Sanitat pública amb una gestió descentralitzada

El context de les fortes retallades ha marcat el debat sobre el canvi de model de la sanitat pública. D'una banda, les retallades han forçat a accelerar un replantejament de la gestió; de l'altra, han enrarit l'ambient i han aixecat l'alarma de la privatització. Si s'hagués fet abans, potser hauria sigut més fàcil. Però com que hi havia prou recursos per no haver de filar prim... El cas és que en plena crisi, per no perjudicar més els usuaris de la sanitat pública, cal actuar sense més dilació.
Segons avança avui l'ARA, el primer que es disposa a fer la conselleria és satisfer aquest 2013 una demanda històrica dels professionals que treballen en la base del sistema: donar autonomia de gestió als 285 centres d'atenció primària (CAP) que són titularitat de l'Institut Català de la Salut (ICS).
La mesura també inclou l'atenció primària a vuit grans hospitals, entre els quals hi ha Bellvitge i la Vall d'Hebron. A més de propiciar un estalvi, l'objectiu és que el nou sistema serveixi per fer una gestió de proximitat que respongui més a les necessitats de la comunitat i, de passada, que motivi els professionals incrementant la seva capacitat d'incidència en la pròpia feina. Les proves pilot fetes fins ara han donat bons resultats. Produeixen més satisfacció tant en els pacients com en el personal mèdic. Tot i que alguns professionals han comentat que hi veuen un perill de mercantilització, l'estímul que suposa autoorganitzar-se és àmpliament ben valorat. L'autonomia de gestió implica l'organització d'horaris, recursos i personal, és a dir, des del pagament de la llum fins a la contractació dels substituts. El personal fix continuarà igual, però s'introduiran contractes laborals.
Queda obert el debat sobre els plans de la conselleria de fragmentar l'ICS, una empresa pública de 40.000 treballadors, en 22 societats filials amb entitat jurídica pròpia. En aquest cas, atès el seu abast, caldrà passar pel necessari consens polític al Parlament.