La mitjana del temps d'espera per operar-se creix un 30% en un any (publicat al diari Ara el 18/04/13)

Ha passat de 3,75 mesos d'espera de mitjana a 4,87 mesos entre el desembre del 2011 i el desembre del 2012, segons les dades que avui ha presentat el conseller de Salut durant la compareixença al Parlament

LARA BONILLA 

Barcelona | Actualitzada el 18/04/2013 13:39

La manera de comptabilitzar les llistes d'espera ha generat polèmica en  els últims mesos, ja que el departament de Salut ha canviat el mecanisme per monitoritzar-les. Les llistes creixen o baixen en funció del criteri que s'apliqui per comptabilitzar-les, segons s'ha posat de manifest en les dades que ha presentat el conseller de Salut, Boi Ruiz, durant la compareixença, aquest dijous, al Parlament de Catalunya.

La llista d'espera de 65 operacions quirúrgiques –no només les 14 que tenen temps de garantia– ha baixat un 2,9%, però, en canvi, el temps mitjà en espera ha crescut un 29,9% i passa de 3,75 mesos a 4,87 de mitjana entre el desembre del 2011 i el desembre del 2012.

Pel que fa a la llista d'espera de les 14 intervencions quirúrgiques amb temps de garantia –que s'han d'operar en un termini màxim de temps– ha baixat un 12%, segons dades de Salut, però el temps mitjà d'espera també s'ha incrementat. Concretament, ha crescut un 13% i passa de 5,48 mesos d'espera de mitjana el desembre del 2011 a 6,20 mesos el desembre del 2012.

Preocupació per l'atenció privada als hospitals

D'altra banda, durant el torn de preguntes dels grups parlamentaris, el diputat d'IC-V, Josep Vendrell, ha manifestat la seva preocupació pel fet que els hospitals concertats augmentin l'activitat privada, com va publicar dilluns l'ARA. "Genera risc, pèrdua d'ús de recursos públics que van a ús de caràcter privat i no s'amortitza", ha alertat Vendrell. "Ens preocupa que no hi hagi regulació sobre això i que mirin cap a un altre costat", ha afegit.

Xerrada de Granollers

Personalment, vaig veure la xerrada bastant amena, era una xerrada que se centrava principalment en la gestió de documentació clínica que es donava a la Unitat de Documentació Clínica i a l'arxiu i ens explicava una mica com ho feien. Em va sorprendre bastant el fet de que tinguessin un magatzem únicament per a les mamografies, perquè, al fer pràctiques a un altre hospital vas comparant el que ells fan amb el que tu fas diàriament encara que es inevitable. 
Em va agradar molt el fet de que reivindiqués la figura del Tècnic Superior en Documentació Sanitària, perquè comprenen una sèrie de competències que només poden fer-les els TSDS com la codificació. A més a més, va tenir el detall de portar un sobre blanc d'història clínica.
Va estar bé, era interessant.

Es normal que no estiguem reconeguts com a Tècnics Superiors en Documentació Sanitària?

Sobre la passada xerrada sobre la digitalització de l'arxiu clínic, la qual em  va semblar interessant, ja que es la tasca que mes esta en actiu en aquest moment en molts centres sanitaris i un dels possibles motius per el qual un centre sanitari ens podria contractar, sobre la xerrada en sí no faré cap comentari però, si citaré una qüestió que es va parlar i que des de l'inici de curs es va parlant:

No existeix conveni ni reconeixement professional com a Tècnic superior en Documentació Sanitària, es a dir, que tot documentalista no serà contractat com a tal, sinó que serà contractat com a un nivell o rang professional inferior i això afectara a les seves remuneracions clarament. Des de aquí formulo una pregunta clara: Quan es veurà aquest reconeixement a les persones que estudiem aquest ofici i les que treballen com a documentalistes sanitaris, i si en el temps de crisi que estem vivint son menors les passibilitats d' arribar a veure-ho. Jo crec que tal i com esta el tema de retallades aquest tema es una mica dubitatiu però que caldria arribar a aquest reconeixement.

Xerrada

La xerrada hem va semblar molt interessant i il·lustrativa a nivell personal, ja que soc una de les poques persones de classe que no està fent pràctiques encara i hem costava imaginar-me com seria un arxiu realment i com es classificava tot.
Hem va cridar molt l'atenció quin baix percentatge d'històries clíniques s'utilitzaven de totes les que es pujaven diàriament d'arxiu. També el malgast d'espai arxiu amb tot el l'emmagatzemen que no s'utilitzava per cap finalitat en concret.
Finalment hem va agradar que esmentes la reivindicació del tècnic documentalista ja que ens toca de primera mà i volem que es reconeguin les nostres funcions dintre d'un hospital. Són tant importants com la de qualsevol altre al àmbit sanitari.

FHAG Obhjectius

NO a la cessió INCONDICIONAL de la paga d’objectius 2013

La Direcció vol prorrogar també aquest any la cessió total i incondicional de la paga d’objectius (DPO), que als anys 2011 i 2012 va estalviar el pagament de 5 Milions d’euros en complements salarials

Acords 2011-2012 als Hospitals XHUP del Vallès Oriental

Enguany la dotació per paga d’objectius es calcula en 2’8 Milions d’euros. La Direcció al·lega una important disminució dels ingressos respecte l’any passat. La UGT a l’Hospital de Granollers s’oposa a aquesta nova cessió total i incondicional per nombroses raons. Aquest és el decàleg de raons que desconsellen aquesta nova concessió en els termes que la Direcció planteja:

1. SOM L’ÚNIC HOSPITAL DE LA COMARCA QUE NO HA PAGAT LES DPO DE 2011 i 2012. Tant a Sant Celoni com a Mollet la paga d’objectius de 2011 es va satisfer. La DPO corresponent a 2012 s’ha pagat a Mollet i probablement es pagarà al juliol a Sant Celoni, ja que els respectius acords vinculaven aquesta paga a l’assoliment de l’equilibri pressupostari a l’any 2012, que tant a Mollet com a Sant Celoni s’ha pogut aconseguir. També Granollers va poder equilibrar els seus comptes, però l’acord no vinculava la paga als resultats.
2. SOM L’HOSPITAL DE LA COMARCA QUE MENYS DINERS HA TORNAT DEL 5%. El 5% descomptat per aplicació del Decret 3/2010 entre juny de 2010 i octubre de 2011 a l’Hospital de Granollers suma l’equivalent a una mensualitat bruta. A l’Hospital de Sant Celoni encara s’està aplicant aquest descompte, però ja s’ha tornat al personal tot el retingut als anys 2010 i 2011 per aquest concepte. L’Hospital de Mollet va acabar de tornar tot al desembre passat, i des de juliol de 2012 no descompta el 5% .
3. EL NOSTRE ES L’ÚNIC ACORD QUE NO LIMITA EL TERMINI PER TORNAR ELS DINERS. L’acord de 20 de setembre de 2011, a diferència dels que es van signar a Mollet i Sant Celoni, no compromet a la Fundació a tornar els salaris injustament descomptats abans de 2014 i no posa límits al temps per acabar de rescabalar el deute amb el personal. El nostre és el pacte que menys compromet l’equilibri pressupostari i que atorga més marge de maniobra a l’empresa.
4. L’EMPRESA VA BÉ, A COMPTE DEL PERSONAL. L’Hospital de Granollers ha tancat els darrers cinc exercicis pressupostaris amb equilibri o excedents al seu compte de pèrdues i guanys. Aquests excedents s’han adreçat a rebaixar deutes adquirits als darrers 20 anys que llastren la Fundació amb un estat financer molt negatiu. Amb resultats com el de l’exercici 2012 (probablement el millor que hem tingut mai) encara trigaríem 30 anys més en rescabalar aquests deutes.
5. SI LA JORNADA AUGMENTA, BAIXEN ELS COSTOS LABORALS. Un eventual augment de la jornada a Conveni podria fer disminuir els costos laborals al voltant de 2 milions d’euros al nostre Hospital. A la vista del que està passant al sector, aquest augment de jornada és més que probable. Malgrat això la Direcció, que forma part de la patronal que negocia el Conveni, no ha contemplat l’efecte d’un augment de la jornada al seu pressupost per 2013.
6. L’HOSPITAL JA ESTÀ AJUSTANT LA SEVA PLANTILLA. Als darrers anys la plantilla tècnica de l’Hospital s’ha anat reduint i desplaçant els efectius d’unes a altres unitats. Cal sumar això a una política de contractació molt conservadora i la manca de substitucions que ja es practica per sistema en molts casos. Amb la cartera de serveis actual, tota despesa reduïble en personal ja ha estat ajustada.
7. UN CONVENI A LA BAIXA ENS CASTIGARÀ ENCARA MÉS. A la congelació salarial dels darrers quatre anys, al 5% descomptat injustament i les cessions de DPO per valor de 5 milions d’euros encara haurem de sumar tot allò que pugui caure d’un conveni signat sota l’amenaça certa de la seva caducitat, ja que deixarà d’aplicar-se al juliol.
8. CAL COMPENSAR AL PERSONAL PEL SEU SACRIFICI. Segons dades provisionals l’any passat l’Hospital va tenir un resultat econòmic positiu de mig milió d’euros. No significa més que una cinquena part dels 2’5 milions cedits en forma de DPO al 2012, però aquest resultat no hagués estat possible sense el sacrifici que tots vam decidir fer.
9. NOSALTRES TAMBÉ PATIM LA CRISI: CEDIREM EL JUST I NECESSARI. La UGT vol que qualsevol nova concessió estigui condicionada a l’equilibri pressupostari de l’exercici, ni més ni menys. És com s’ha fet a hospitals sota el mateix conveni i règim de finançament que el nostre.
10. ARA PER ARA, LA SITUACIÓ NO HO JUSTIFICA. La situació és prou incerta com per prendre decisions prematures. Quan arribin les anunciades noves retallades a la Sanitat tindrem una visió més clara de la situació que ens caldrà afrontar. D’altra banda, el primer dels pagaments de la DPO 2013 no s’haurà de satisfer fins setembre.

La UGT considera de justícia que qualsevol excedent pressupostari torni a la butxaca de la qual va sortir, la del personal d’aquesta empresa, que no només ha cedit part del seu salari sinó que també suporta condicions de treball derivades de l’ajust de la plantilla que sovint freguen l’intolerable.

Secció Sindical UGT Hospital General de Granollers

Hospital de Granollers

L'aspecte que més hem va cridar l'atenció de la xerrada va ser el número d'HC que es pujaven a consultes externes i després no tenien cap ús efectiu. Això es un malbaratament de recursos públics brutal. Només s'utilitzaven 30 % de les HC servides al 1r com al 2n tall. Això vol dir que hi ha serveis que pot ser si que utilitzen les HC al 100% però altres que no la necessitaven de forma continua. Amb el projecte de HC compartida que s'està implantant a zones de Catalunya això no passaria. De mica en mica tots els hospitals es posaran al dia en noves tecnologies i aquest projecte serà possible a la realitat. Per aquest motiu el segon aspectes més important de la xerrada va ser la descripció de el projecte de digitalització, ja que tard o d'hora s'haurà d'implantar a tots els Hospitals catalans.

Xerrada sobre projecte de digitalització de l'Hospital de Granollers

Una xerrada interessant perquè hem va posar en contacte amb la realitat d’un centre hospitalari ( això és sempre motivant per a un alumne) i vaig poder conèixer de primera mà com es construeix un projecte de digitalització des del principi fins al final :un desplegament i unes fases del procés  ben pautats i una bona base amb la prova pilot i l’anàlisi d’ús de les HC en paper. Només un però: a mi també hem van semblar poc realistes els terminis de temps.

Sobre la xarrada d'ahir ,el que mes em va cridar l'atenció, va ser quan ens va parlar sobre la importància que te un Tècnic en Documentació Sanitària, i el poc reconeixement que tenen.
A més també en va cridar l'atenció al dir que un Tècnic en Documentació no està reconegut com a tal, i a de passar amb un contracte inferior i d'una altre especialitat, cobra'n un sou més baix i a més exigeixen uns estudis superior, per poder accedir aquest tipus de treball.
Crec que s'ha de fer veure la importància que te un Tècnic en Documentació, ja que no es just que et demanin uns nivells, per després no ser reconeguts com a tal.