Bloc per alumnes de Documentació i Administració Sanitària INS Gallecs
dimecres, 18 de gener del 2012
Recordeu la notícia de l'infart que no van atendré a Tarragona? Ja s'hi han fet resò a les notícies. Mireu-la i la comentem a classe o aneu deixant els vostres comentaris.
Sincerament penso que no canviarà res. Que no crec que s'arribi a fer 400 angioplàsties i per tant no mantindràn oberts els 5 centres 24 hores. S'haurà d'anar a Barcelona.
Per tant, el que tingui un infart que el tingui abans de les 5 de la tarda o si no, que li agafi a prop dels hospitals de Barcelona. (és lamentable)
Arribar al punt de jugar amb la "vida/salut" de les perones em sembla molt fort. No se fins on arribarem.
És increïble sobre tot quan es tracta de la salut de les persones, una manera de dir que no farem res però fen servir les paraules adequades per donar la impressió contraria, el got mig ple o el got mig buit, i res no canvia.
Crec que res no canviarà, no se pas que pensen aquests senyors,”els infarts no es programen”.És lamentable que hi hagi un horari establert per aquests casos tan greus, i que per poder-ho ampliar s’hagin de superar les 400 intervencions. A la fi, resulta com sempre que, com tot, al marge de la sensibilitat i la humanitat, prevaleix l'economía.
No se com dir-ho i potser sempre em ve al cap la mateixa idea: la culpa d'això es dels polítics, com ells no tenen cap problema, o be porten una vida masa saludable i es fan controls periòdics, o be si tenen un problema de cor o un infart s'en van a la´seva clínica privada i tot arreglat. Tens raó Alicia, els infarts no et diuen: "escolta, preparat que demà et donarè un ensurt"!! A més, crec que amb aquesta mesura que volen prendre estan contavenint el principi d'igualtat i universalitat, (espero no errar-la ara) segons el qual tot ciutadà te dret a l'assitència sanitaria, en igualtat de condicions, indepenenment del llloc on es trobi. oi,Pilar?? ** si m'equivoco no em baixaràs cap punt,oi??
Crec que és una vergonya que hi hagi una hora establerta en la qual ja no es pugui atendre més persones que tinguin cardiopaties greus, i tal i com estan les coses, no crec que res canviï, ja que veig difícil que s'arribin a fer aquestes 400 intervencions perquè els 5 centres estiguin oberts. Igual que el Ivan, penso que amb aquesta mesura, el ciutadà perd gran part del seu dret pel que es refereix a l'assitencia sanitària.
Respecto a la gestión de los centros, puede que no sea rentable tenerlos abiertos las 24h del dia, si se dan pocos casos de infarto. Pero como comenta Alicia, uno no puede programar cuando le puede dar un infarto. Y en estos casos el tiempo de actuación es vital, y si se han de trasladar a Barcelona hay un alto riesgo de muerte. La verdad que es un caso peliagudo. Al menos haber si se consigue que algunos estén abiertos, aunque sean solo 5.
És vergonyos que depenent de l'hora ya no et puguin atendre i que t'aguin de traslladar a una distancia considerable per poder ser ates. Per altre banda està el tema de la consideració de mantenir 5 hospitals depenent dels pacients que atenen, que significa, que si no arriben al punt, els que ho pateixen perden el seu dret a ser visitat?
A mi aquesta situació em sembla vergonyosa, tocant més a penosa. Un centre mèdic hauria de atendre a totes les afeccions sense importar la demanda que hi hagi. Una malaltia com l'infart necessita una atenció immediata, i per tant no cap la possibilitat de derivar aquest estat, ja que el temps es or.
En definitiva els hospitals cada vegada s'estan allunyant de la seva finalitat primordial: Atendre a la població en tota la cobertura oferida i lluitar per la salut dels pacients
És indignant que es jugui d'aquesta manera amb afeccions o malalties on hi va la vida de les persones. Estic d'acord que hem de ser flexibles i acceptar retallades en matèria de sanitat. Està clar que ens hem d'apretar el cinturó perquè vivim temps complicats, però estem arribant a uns límits que no es pot permetre que els traspassin ja que estem parlant de drets assistencials bàsics i crítics.
Me parece una pena que tengamos que llegar a este extremo. Creo que Siendo necesarios para atender a la población tendrían que poner los medios adecuados y que no sea necesario un mínimo de intervenciones lo que determine si se abren mas horas los centros que deberían estar para atender a los pacientes. Más quisiera un enfermo saber cuándo puede tener un infarto o cualquier enfermedad, para poder estar en el lugar apropiado y no correr los riesgos que supone (ahora con la crisis) estar fuera de los centros con las herramientas apropiadas para que su enfermedad no le cueste la vida.
Sincerament penso que no canviarà res. Que no crec que s'arribi a fer 400 angioplàsties i per tant no mantindràn oberts els 5 centres 24 hores. S'haurà d'anar a Barcelona.
ResponEliminaPer tant, el que tingui un infart que el tingui abans de les 5 de la tarda o si no, que li agafi a prop dels hospitals de Barcelona. (és lamentable)
Arribar al punt de jugar amb la "vida/salut" de les perones em sembla molt fort.
No se fins on arribarem.
És increïble sobre tot quan es tracta de la salut de les persones, una manera de dir que no farem res però fen servir les paraules adequades per donar la impressió contraria, el got mig ple o el got mig buit, i res no canvia.
ResponEliminaCrec que res no canviarà, no se pas que pensen aquests senyors,”els infarts no es programen”.És lamentable que hi hagi un horari establert per aquests casos tan greus, i que per poder-ho ampliar s’hagin de superar les 400 intervencions.
ResponEliminaA la fi, resulta com sempre que, com tot, al marge de la sensibilitat i la humanitat, prevaleix l'economía.
No se com dir-ho i potser sempre em ve al cap la mateixa idea: la culpa d'això es dels polítics, com ells no tenen cap problema, o be porten una vida masa saludable i es fan controls periòdics, o be si tenen un problema de cor o un infart s'en van a la´seva clínica privada i tot arreglat.
ResponEliminaTens raó Alicia, els infarts no et diuen: "escolta, preparat que demà et donarè un ensurt"!!
A més, crec que amb aquesta mesura que volen prendre estan contavenint el principi d'igualtat i universalitat, (espero no errar-la ara) segons el qual tot ciutadà te dret a l'assitència sanitaria, en igualtat de condicions, indepenenment del llloc on es trobi. oi,Pilar??
** si m'equivoco no em baixaràs cap punt,oi??
Crec que és una vergonya que hi hagi una hora establerta en la qual ja no es pugui atendre més persones que tinguin cardiopaties greus, i tal i com estan les coses, no crec que res canviï, ja que veig difícil que s'arribin a fer aquestes 400 intervencions perquè els 5 centres estiguin oberts.
ResponEliminaIgual que el Ivan, penso que amb aquesta mesura, el ciutadà perd gran part del seu dret pel que es refereix a l'assitencia sanitària.
Respecto a la gestión de los centros, puede que no sea rentable tenerlos abiertos las 24h del dia, si se dan pocos casos de infarto. Pero como comenta Alicia, uno no puede programar cuando le puede dar un infarto. Y en estos casos el tiempo de actuación es vital, y si se han de trasladar a Barcelona hay un alto riesgo de muerte. La verdad que es un caso peliagudo. Al menos haber si se consigue que algunos estén abiertos, aunque sean solo 5.
ResponEliminaÉs vergonyos que depenent de l'hora ya no et puguin atendre i que t'aguin de traslladar a una distancia considerable per poder ser ates. Per altre banda està el tema de la consideració de mantenir 5 hospitals depenent dels pacients que atenen, que significa, que si no arriben al punt, els que ho pateixen perden el seu dret a ser visitat?
ResponEliminaA mi aquesta situació em sembla vergonyosa, tocant més a penosa. Un centre mèdic hauria de atendre a totes les afeccions sense importar la demanda que hi hagi. Una malaltia com l'infart necessita una atenció immediata, i per tant no cap la possibilitat de derivar aquest estat, ja que el temps es or.
ResponEliminaEn definitiva els hospitals cada vegada s'estan allunyant de la seva finalitat primordial: Atendre a la població en tota la cobertura oferida i lluitar per la salut dels pacients
És indignant que es jugui d'aquesta manera amb afeccions o malalties on hi va la vida de les persones. Estic d'acord que hem de ser flexibles i acceptar retallades en matèria de sanitat. Està clar que ens hem d'apretar el cinturó perquè vivim temps complicats, però estem arribant a uns límits que no es pot permetre que els traspassin ja que estem parlant de drets assistencials bàsics i crítics.
ResponEliminaMe parece una pena que tengamos que llegar a este extremo. Creo que Siendo necesarios para atender a la población tendrían que poner los medios adecuados y que no sea necesario un mínimo de intervenciones lo que determine si se abren mas horas los centros que deberían estar para atender a los pacientes. Más quisiera un enfermo saber cuándo puede tener un infarto o cualquier enfermedad, para poder estar en el lugar apropiado y no correr los riesgos que supone (ahora con la crisis) estar fuera de los centros con las herramientas apropiadas para que su enfermedad no le cueste la vida.
ResponElimina