MARTA ESPASA | Actualitzada el 26/10/2014 19:35
Últimament el president Rajoy i altres membres del Partit Popular afirmen de manera molt contundent que Espanya és el país més descentralitzat del món. És cert?
El primer que hem de dir és que la descentralització es produeix tant en països unitaris, és a dir, amb dos nivells de govern (central i local), com en països federals amb tres nivells de govern (central, regional i local).
En segon lloc, la descentralització implica que el govern central traspassi a les administracions més pròximes als ciutadans capacitat de decidir i de gestionar determinades polítiques, ja que tant els governs regionals com els locals són els que coneixen més bé les preferències i necessitats dels seus ciutadans i, per tant, poden adaptar millor les polítiques a aquestes preferències. D’aquesta manera, la descentralització genera uns nivells de benestar més elevats que la provisió centralitzada, uniforme i homogènia, que no té en compte les diferències territorials.
En tercer lloc, la descentralització, perquè sigui efectiva, s’ha de produir tant per la via de la despesa pública com per la via de l’ingrés. És a dir, si es traspassen competències a les administracions territorials també cal traspassar els recursos necessaris per poder-hi fer front.
A escala internacional, l’indicador utilitzat més comunament per mesurar i comparar el grau de descentralització fiscal és el percentatge que representa la despesa que gestionen els governs subcentrals en relació a la despesa pública total. Les últimes dades de l’OCDE mostren que l’any 2012 el país més descentralitzat era Dinamarca, on el pes de la despesa local representava el 62% de la despesa pública, mentre que la de l’Estat suposava només el 38%. La segueixen Suïssa, on el pes de la despesa dels governs subcentrals significava el 58%; Suècia, amb el 49%; els Estats Units (47%), i Espanya (40%). Ara bé, cal tenir en compte que una cosa és la despesa que gestionen els governs subcentrals i una altra la capacitat de decidir sobre les polítiques de despesa. Òbviament, aquesta és una qüestió que és molt difícil de mesurar quantitativament, però qualitativament sí que es demostra que hi ha grans diferències. Als països europeus descentralitzats, quan es traspassa una competència es traspassa també el poder de decidir sobre aquella competència, i no només l’obligació de realitzar la gestió i els pagaments. Si fos així, estaríem davant d’una descentralització administrativa però no política, i el que realment importa és precisament la descentralització política, entesa com a capacitat de decidir.
En aquest sentit, cal assenyalar i remarcar que la descentralització implica, en essència, diversitat en el disseny de les polítiques, diversitat en la gestió i també diversitat en els resultats. Aquest és el valor de la descentralització. Que el govern de cada territori, ja sigui comunitat autònoma o municipi, pugui adaptar-se millor a les preferències dels seus ciutadans i faci polítiques diferents. Doncs bé, el govern espanyol i els principals partits polítics no sembla que ho entenguin gaire, sinó més aviat al contrari. A Espanya el principi d’igualtat sempre s’acaba imposant al d’autonomia, que és el nucli de la descentralització. Parteixen de la premissa que els territoris no importen i que els ciutadans espanyols, visquin on visquin, han de ser tractats igual. Llavors, quin sentit té la descentralització a Espanya i l’estat de les autonomies?
Exemples d’aquesta qüestió els tenim cada setmana, però l’últim cas resulta esperpèntic. El govern espanyol acaba de presentar un recurs al Tribunal Constitucional contra el decret llei de la Generalitat de Catalunya de lluita contra la pobresa energètica, argumentant que suposa una discriminació respecte a ciutadans d’altres autonomies. Puc arribar a entendre que siguin les empreses energètiques les que emprenguin mesures jurídiques contra aquesta norma, tot i que no les comparteixo i crec que van en contra de la seva responsabilitat social corporativa, però ¿té sentit que sigui el govern espanyol qui la impugni al·legant discriminació entre territoris? Qui impedeix que altres autonomies facin una norma semblant?
Senzillament, això demostra, una vegada més, que no entenen el que vol dir descentralització. ¿I amb aquests conceptes tan arrelats d’igualtat, homogeneïtat i uniformitat creuen que de veritat Espanya és el país més descentralitzat del món? Que algú m’ho expliqui!
Llegiu atentament l'article i comenteu-lo mirant de donar resposta a alguna d'aquestes preguntes:
ResponElimina1. Què podria significar per al model sanitari català que la descentralització fos també política i no només administrativa?
2. Es pot tenir una sanitat de qualitat si no tractem als ciutadans espanyols de manera diferent en funció del territori on visquin?
En ambdós casos, raona la resposta!!
1º- Per el Model sanitari català que la descentralització fos també política seria, en la meva opinió, un gran avantatge perquè el govern català podria decidir 100% el que fer amb la nostra sanitat, malgrat que actualment ja tenen bastant autonomia i decisió en aquest àmbit, encara no tenen el control al 100%. Això significaria que Catalunya podria decidir quin és el pressupost que dedicaria a aquest àmbit, si creu convenient fer retallades o no, quina és la millor organització dels recursos i on han d’anar destinats sense que cap organisme superior estigués controlant.
ResponElimina2º- Jo considero que no, que s’ha de tractar als ciutadans de manera diferent en funció del lloc on visquin ja que en tot el país no hi ha les mateixes condicions geogràfiques, climatològiques ni demogràfiques i per tant no poden estar en les mateixes condicions ja que no tenen les mateixes necessitats. S’ha de tenir en compta les patologies que hi ha en una zona determinada, o la dificultat d’arribar a la zona on està la persona malalta per destinar més o menys recursos. Per tant no tindríem una sanitat de qualitat si aquestes coses no es tinguessin en compta.
Per la primera pregunta de si la descentralització fos també política penso que el model sanitari català sortiria beneficiat perquè podria garantir més eficàcia mèdica als ciutadans catalans, perquè tindria més recursos per centrar-se en malalties comunes a Catalunya. Per la segona pregunta la meva opinió es que no, que si tractem a tots els ciutadans espanyols de la mateixa manera no hi hauria una sanitat de qualitat perquè no en tots els territoris es necessita la mateixa atenció sanitària ni hi han les mateixes malalties, ja que tenim la possibilitat de tenir un estat descentralitzat tindríem que aprofitar-ho també en l'àmbit sanitari per cobrir les necessitats específiques de cada territori de la millor manera.
ResponElimina1. Per al model sanitari català, que la desentralització fos també política i no només administrativa, podria significar que la Generalitat de Catalunya pogués possar en pràctica lleis que podrien ser molt beneficioses per als ciutadans catalans i per a la pròpia comunitat autònoma. Potser aquestes lleis tindrien èxit i farien que el nostre sistema fos de molta més qualitat.
ResponElimina2. Si tractem a tots els ciutadans de l'Estat Espanyol per igual, independement del lloc on visquin o les malalties que es pateixen a segons quines regions, crec que no es pot tenir una sanitat de qualitat. Una sanitat de qualitat, en la meva opinió, és aquell que té recursos per a totes les persones i té solucions per a qualsevol problema i per tant, si tractem a tothom per igual no tindrà les mateixes condicions una persona que visqui a una zona muntanyosa que un persona que visqui al centre d'una ciutat i aquesta mena de situacions no compleixen la definició de sistema de qualitat.
Penso que si la descentralització fos també política i no només administrativa pel model sanitari català significaria una mica més d'autonomia, tot i que en temes de salut, el model sanitari català ja en té bastanta autonomia respecte altres sectors. Les decisions del departament de salut de Cataluya no haurien de ser qüestionades o tant qüestionades com ara, ja que ara quan Catalunya pren alguna decisió, en matèria de salut, després ha de ser aprovada pel govern central. I si la descentralització fos també política i no només administrativa això canviaria.
ResponEliminaEspaña és un dels països més descentralitzats del món, això esta clar. El veritable problema és la manera en què ho està.
ResponEliminaEl gobern traspassa a les comunitats autònomes algunes competències (moltes en comparació amb altres països propers, com pot ser França) i aquestes les poden administrar com més els convingui sempre i quan no es vagi en contra de la constitució. Amb aquesta llei a la mà el gobern central pot abolir qualsevol altra llei derivada de les competències cedides sempre que li interessi. I què és el que li interessa més que res? El control. El control total de totes les comunitats. Tot el contrari a la descentralització. Així doncs, les comunitats no poden fer res més que el propi gobern faria, quedant relegats a ser els botxins que executen el que se'ls hi mana desde Madrid.
Es pot tenir una sanitat de qualitat si no es tracta als ciutadans de manera diferent? És clar que si, com que tots tenim les mateixes malalties... No, és clar que no. Cada àrea territorial té unes necessitats diferents que han de ser tractades de forma diferent. Estic d'acord en què tothom hauria de tenir el mateix servei sanitari, però això és impossible. Us imagineu un hospital al mig dels Monegros? La gent que hi viu per allà té el mateix dret que jo a tenir aquest hospital, però això és inconcebible.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina1. El fet de que la descentralització fos també política apart d'administrativa significaria que, com a comunitat autònoma, Catalunya no només tindria l'obligació de gestionar les competències cedides pel govern espanyol, sinó que podria decidir com administrar-les.
ResponElimina2. No, ja que els ciutadans, segons a quin territori viuen tenen unes necessitats o unes altres i una assistència sanitària de qualitat ha de garantir que tothom tingui una atenció adequada. En els diferents territoris, també hi ha diferents malalties predominants, l’edat majoritària de la població no és la mateixa a tot arreu, ni el ritme ni l’estil de vida tampoc. És per això, que un model sanitari que no faci distincions segons el territori dels seus habitants, no pot tenir una qualitat assistencial òptima.
1. Què podria significar per al model sanitari català que la descentralització fos també política i no només administrativa?
ResponEliminaQue el govern català pugui adaptar-se millor a les preferències dels seus ciutadans en temes de salut i faci polítiques diferents a la de altres comunitats autònomes. També adquirir competències, no només en temes de gestió i el pagaments sinó en temes de decisions segons els seus interessos, per millorar o intentar millorar el sistema de salut català.
2. Es pot tenir una sanitat de qualitat si no tractem als ciutadans espanyols de manera diferent en funció del territori on visquin?
Crec que no, ja que cada ciutadà espanyol viu de manera diferent (accessibilitat als serveis, malalties, serveis) segons les comunitats autònoma. Cada una té diferents competències que li dona el estat, per tant igual que tenen competències diferents les unes de les altres també en temes de salut hauria de tenir-les de manera diferent, adaptant-se a les necessitats i preferències dels ciutadans, per tal de millorar la seva qualitat en temes de salut.
El que podría significar per al model sanitari català que la descentralització fos política sería que hauría una millora en quant a benestar general de la població ja que aquest governs central i local són qui més que ningú saben l'estat dels ciutadans i les mesures que haurán de prendre per tal d'aconseguir aquesta millora. També s'ha de dir que per aconseguir fer front a aquestes despeses públiques s'haurien de transpassar competències a les administracions territorials.
ResponEliminaPer tant,la despesa pública que existeix des de 2012 a Espanya del 40% si es remarcara la descentralització de diversitat de les gestions, dissenys i resultats en cada territori de cada govern, s'aconseguiria una efectivitat molt més plena que no pas imposant el principi d'igualtat.
Per el model català podria significar una millora a nivell de la comunitat, si el govern central a part de deixar que cada comunitat s’administri els pagaments, cobros, etc… deixes que també s’administrin políticament, cada comunitat podria fer el que ella cregués més convenient per als seus ciutadans , ja que cada comunitat es la que en teoria coneix als seus habitants.
ResponEliminaAixò suposaria que la comunitat autònoma tindria més llibertat a l’hora de decidir de quina manera i com fer les seves competències en matèria sanitària. D’aquesta manera la comunitat autònoma catalana no només seria responsable de dur a terme aquesta competència sinó que també tindria més amplitud de decisió de com portar-la a terme segons els seus criteris.
ResponEliminaTenir una sanitat de qualitat no vol dir que s’hagi de tractar a tothom de la mateixa manera, principalment perquè no es el mateix viure al centre d’una gran població que per exemple viure en un petit poblet o perdut al mig de la muntanya. Clarament podem veure que les necessitats de la població varia molt depenent de molts factors. D’aquesta manera s’ha de fer distincions per millorar la qualitat del servei, tot i això, no vol dir que sigui pitjor pel fet de fer-la.
Responent a la primera pregunta, per al model sanitari català que la descentralització fos també política significaria que la Generalitat tindrà poder per a decidir com actuar davant de diferents situacions. Aquí entraria, per exemple, com es comenta en l'article, que el decret de llei de lluita contra la pobresa energètica es portés a terme sense la impugnació del govern espanyol. Per tant suposaria una millora de la qualitat sanitària de la regió catalana, ja que permetria als seus ciutadans disposar de bones condicions de vida.
ResponEliminaAixí contestant a la segona pregunta, si fem referència a una sanitat de qualitat, no podríem aconseguir aquest objectiu tractant a tots els ciutadans espanyols per igual, ja que depenen del territori on visquin les seves necessitats sanitàries variaran. Per tant, seria cada CCAA qui hauria de decidir que convé més als seus ciutadans. Però, també és cert, que si una CCAA aplica una llei sobre els seus ciutadans que pot millor el sistema sanitari de les altres regions espanyoles, aquesta hauria de ser aplicada a tots per igual, per tal de tenir tots els mateixos recursos. Aquesta última idea, també, surt reflectida en l'article, on comenta: "Qui impedeix que altres autonomies facin una norma semblant?"
1. Què podria significar per al model sanitari català que la descentralització fos també política i no només administrativa ?
ResponElimina- Com bé diu en el text, cada comunitat autònoma te una gestió administrativa pròpia, és a dir, una gestió de despeses i ingressos individualitzats però en el que respecta per ha ser un estat descentralitzat, no és respecta la correcta gestió política necessària per a cada autonomia ja que cadascuna d’ella és diferent. Per tant la gestió política no ha de ser homogènia per a tots sinó que cadascuna hauria de gestionar-se per si mateixa, tenir la capacitat de decidir per resoldre problemes que han sorgit o van sorgint.
Referint-se a la pregunta, el model sanitari català seria més efectiu i és podria actuar amb més rapidesa i llibertat sense necessitat de demanar permís a l’estat per canviar alguna llei per afavorir la comunitat.
2. Es pot tenir una sanitat de qualitat si no tractem als ciutadans espanyols de manera diferent en funció del territori on visquin?
- Segons al que respecta a la qualitat en l’àmbit sanitària per a cada territori de l’estat espanyol no és equitativa, perquè cada comunitat malgrat regir-se per una mateixa gestió política imposada per l’estat no tots els territoris tenen la mateixa capacitat de recursos ni de mesures per a tractar els ciutadans.
Totes són diferents, totes les volen tractar per igual però acaben tenint diferents sistemes de salut, acaben tenint diferencies en les seves gestions que no afavoreixen en aquesta gestió i igualtat que es demana en general.
La descentralització per al model català de salut seria positiu a nivell de comunitat ja que podríem decidir i fer sense tindre que dependre del govern central. A part d’això, podríem donar la opció de que cada comunitat pugui administrar i portar les seves despeses i pagaments segons fos necessari segons les necessitats de cada població. Cada comunitat podria actuar segons les preferències dels seus ciutadans i adquirir competències i amb això crear benestar entre els mateixos ciutadans.
ResponElimina1. Què podria significar per al model sanitari català que la descentralització fos també política i no només administrativa?
ResponEliminaVol dir que si la descentralització fos també política, seria mes fàcil la gestió, ja que no totes les comunitats son iguals, hi ha molta diversitat entre les mateixes i no totes tenen les mateixes despeses ni guanyen el mateix, ja que les lleis son totes iguals, les comunitats no totes poden afrontar-les per la diferencia entre unes i altres i també una millor gestió, per exemple la comunitat de Madrid i de Catalunya son totalment diferents en quant a despeses, ja que les lleis son aplicades per a tothom per igual no es pot assumir que totes les comunitats podran assolir-les plenament, per això es vol aquesta descentralització.
2. Es pot tenir una sanitat de qualitat si no tractem als ciutadans espanyols de manera diferent en funció del territori on visquin?
Es difícil donar un tractament que sigui equitatiu i de qualitat per a tots els ciutadans, ja que no tots els territoris tenen els mateixos recursos i la mateixa atenció primària de cap als pacients, com no tenen els mateixos recursos, no es podria donar la qualitat suficient per a tots provocant una desigualtat de la mateixa qualitat visquin al territori que visquin, a mes que cada lloc te un regim polític diferent i a cada comunitat la situació política i econòmica es diferent.
1. La decentralització política vol dir que tots els ciutadans de qualsevol territori espanyol tenen dret a decidir les competències que volen per el mateix. Els ciutadans de cada comunitat saben millor que ningú el que és millor per el seu territori. Per tant, Catalunya ha de tenir dret a decidir sobre la distribució política de la sanitat, ja que no totes les comunitats autònomes són igual i no totes necessiten les mateixes competències.
ResponElimina2. No es pot tenir una sanitat de qualitat si tractem a tots els ciutadans espanyols de la mateixa manera ja que el territori no és el mateix. Les zones sanitàries s'han d'adaptar a cada territori, ja que no és el mateix accès el que pot arribar tenir el centre de cada ciutat dels que visquin a la muntanya.
Júlia Mediavilla
Per al model sanitari català que la descentralització també fos política i no només administrativa significaria poder tenir la capacitat de decidir i gestionar les lleis beneficiaries per al poble català. Ja que si el govern central decideix que cada territori s’encarregui de la part econòmica també seria just que cada territori segons les necessitats dels ciutadans poguessin decidir les millors opcions.
ResponElimina1. Com bé diu l’article, una descentralització que fos també política hauria de ser aquella que dones la capacitat de decidir a les administracions les pròpies polítiques de despesa. Donada aquesta definició, veiem que pel sistema sanitari català no hagués presentat cap problema executar la llei sobre la lluita contra la pobresa energètica que la Generalitat va presentar ja que la institució hauria de tenir la capacitat de decidir les polítiques necessàries i més beneficioses per a la població propera, que en aquest cas n’és Catalunya.
ResponElimina2. En el cas de la descentralització, no podem fer generalitzacions, és a dir, cada administració gestiona determinades poblacions amb característiques totalment diferents com són el nombre d’habitants, l’esperança de vida, l’edat mitjana... que determinen totes les decisions que es faran. Per tant, tractar tots els ciutadans per igual no garantiria una bona qualitat de la sanitat ja que les decisions preses no estarien tenint en compte les diferents característiques de les administracions, no series específiques.
1. Què podria significar per al model sanitari català que la descentralització fos també política i no només administrativa?
ResponEliminaPodria significar que Catalunya tingues la potestat de poder aplicar i refromar el seu model sanitari segons les seves necessitats i territori per tal de garantir una assistència més eficaç i eficient per la seva població, ja que en l’ actualitat el govern descentralitza únicament els recursos econòmics perque la comunitat desenvolupi la seva tasca asistencial correctament però no permet interferir en cuant a normes o lleis encara que sigui per la millora dels ciutadans.
2. Es pot tenir una sanitat de qualitat si no tractem als ciutadans espanyols de manera diferent en funció del territori on visquin?
Penso que no. Ja que a cada territori ens trobem amb diferents patologies, enfermetats i necessitats. Per garantir una sanitat de qualitat s’ han d’ estudiar i cubrir les necessitats que a cada zona seran diferents depèn de diversos factors.
1. La descentralització administrativa és que l’Estat central atorga a les Comunitats Autònomes unes certes competències relacionades amb la gestió del seu territori. En canvi, una descentralització política és que les pròpies comunitats tenen drets per legislar unes lleis que vagin acord amb les necessitats de la població del seu territori. Pel que fa referencia a la sanitat, Catalunya és una Comunitat que té amplies competències en la manera de gestionar la seva sanitat i per tant, tenen l’oportunitat de gestionar de manera més eficient, ja que cada territori, dins de la pròpia Catalunya, té unes necessitats diferents.
ResponEliminaPerò pel que fa a altres competències, aquesta descentralització no és total, sinó que és parcial, perquè la comunitat promulga una llei però és el propi Estat Central el que presenta un recurs en contra d’aquesta llei.
2. Tindrem una qualitat sanitària major si tractem als ciutadans espanyols de manera diferent, ja que cada comunitat ha de respondre de manera pròpia i diferent a les necessitats del territori perquè la població no és homogènia.
Dintre de la pròpia Comunitat de Catalunya, no es té una gestió igualitària sinó que hi ha casos especials, com el dels Pirineus i altres zones, ja que aquestes zones necessiten una resposta sanitària diferent que una àrea metropolitana.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaEls polítics consideren que Espanya és el país més descentralitzat del món.
ResponEliminaLa descentralització, cosa que es dona en molts països, s’entén com unes competències que l’Estat traspassa a les administracions ja que aquestes són aquestes les que coneixen millor les preferències i necessitats dels seus ciutadans.
Segons les dades de l’OCDE el país més descentralitzat és Dinamarca, mentre que Espanya és el que menys ho és, així veiem que l’afirmació dels polítics no és correcta. Per obtenir l’eficàcia de la descentralització l’Estat ha de donar les competències a les diferents regions i també els recursos per fer front a les dificultats que puguin aparèixer. També ha de traspassar no només competències administratives sinó també de polítiques (capacitat de decisió), com es fa a la resta dels països europeus, i que generaria uns nivells de benestar elevats perquè no hi hauria uniformitat ni homogeneïtzació perquè es tindrien en compte els diferents territoris.
Un problema es troba en que a Espanya la igualtat està per sobre de l’autonomia i llavors la sanitat no pot ser de qualitat ja que les administracions no tenen les competències polítiques que els servirien per aplicar les mesures adequades a la població de la que coneixen tot (demografia, malalties prioritàries, accesibilitat...). Un altre problema és que no s’entén el significat de la descentralització: diversitat en el disseny de les polítiques, diversitat en la gestió i en els resultats.
1. Què podria significar per al model sanitari català que la descentralització fos també política i no només administrativa?
ResponEliminaEn aquest cas, si la descentralització fos també política, Catalunya tindria el poder de decidir sobre les mesures que ha de prendre en el seu territori en matèria de salut al 100%. Tot i que actualment el model sanitari català té “llibertat” per a poder decidir, en termes polítics, sobre les seves lleis, es veu influenciada per un organisme estatal (Tribunal Constitucional), que té el poder suficient com per a poder denegar i impugnar una proposta de llei autonòmica, ja que pot opinar i donar la seva pròpia interpretació sobre la mateixa. Per tant, aquesta descentralització “total”, en la seva essència i sent fidel a la seva definició, seria positiva per a Catalunya, ja que el model sanitari que disposem cada vegada es podria apropar i modelar millor a les necessitats de la població i oferir una sanitat de qualitat als seus ciutadans
2. Es pot tenir una sanitat de qualitat si no tractem als ciutadans espanyols de manera diferent en funció del territori on visquin?
Com a opinió, jo penso que no seria viable. Això és degut a que, de forma evident, no tothom som iguals; cadascú, dependentment d’on visqui, tindrà tipus de necessitats diferents, ja que, ja sigui per raons físiques, ambientals, demogràfiques... la sanitat ha d’establir-se de forma diferent. En quant a les malalties, per a posar un exemple, ens afecten de forma diferent, tant entre persones, com entre poblacions; també, les comunicacions entre les mateixes poblacions s’estableixen de forma diferent, ja sigui degut al relleu del territori, el nivell de desenvolupament econòmic de cadascun, farà que el territori sigui més o menys accessible a la sanitat...Per tant, si entre les persones ja ens diferenciem per les nostres necessitats, els nostres objectius...aquesta diferència es fa més gran encara si ho apliquem a nivell del territori espanyol, i per la mateixa raó, no podríem obtenir una sanitat de qualitat si tractéssim per igual a tots els ciutadans espanyols, ja que partim de la base que tothom som diferents.
1. Tal com queda plasmat en l’article anterior, Catalunya s’ha vist a “l’obra” del govern central del PP pel que fa a matèria sanitària. Tot i que sí que és cert que en l’actualitat el govern català té força veu respecte a l’administració pública de la sanitat, no té la potestat de decisió que els agradaria.
ResponEliminaUna descentralització en matèria de sanitat suposaria un avantatge tant per Catalunya com per totes les comunitats. Perquè podrien gestionar millor els diners en funció de les necessitats sanitàries de la ciutadania de cada comunitat sense haver de veure's coaccionat per un govern central que crec que es veuria perjudicat. Motiu pel qual frenen reformes sanitàries com la llei de pobresa energètica.
2. Considero que cada comunitat autònoma té un poder adquisitiu diferent, malalties diferents, impostos diferents i és per aquest motiu que cada comunitat hauria de poder fer lleis pròpies per ella sense haver d’influir en altres comunitats. Això proporcionaria una millor estabilitat sanitària, perquè, tal com he comentat en la pregunta anterior, com més petit sigui el radi d’intervenció sanitària més acorat serà el resultat en funció de la població. És a dir, una sanitat igual per a tothom ha de ser igualitària en funció de les necessitats de cada població. També penso, ja apartant-me del tema merament sanitari, que si una comunitat aporta bons ingressos pressupostaris a l’estat, aquest hauria de deixar llibertat d’elecció a fer una llei o un altre en funció de les necessitats de la població. Perquè igual que hi ha comunitats que no poden pagar una quantitat d’impostos tan grans la nostra necessita una llei per ajudar aquelles persones sense llum i gas al territori.
1. Què podria significar per al model sanitari català que la descentralització fos també política i no només administrativa?
ResponEliminaSi la descentralització fos també política i no només administrativa, donaria lloc a que el govern català podria centrar-se en les necessitats dels seus ciutadans, dissenyar el seu sistema sanitari i decidir com efectuar-lo.
2. Es pot tenir una sanitat de qualitat si no tractem als ciutadans espanyols de manera diferent en funció del territori on visquin?
Jo penso que si tractem als ciutadans espanyols de la mateixa manera sense tenir en compte el territori on visquin no podríem tenir una sanitat de qualitat ja que depenent d’on visqui la gent tindran un tipus de malalties o unes altres, també caldria tenir en compte la quantitat de població que hi ha segons la comunitat ja que no necessitarien les mateixes atencions.
1. Significaria que cada municipi podria decidir les seves pròpies lleis adaptant-se a les necessitats de la població, per conèixer les preferències del municipi i d’aquesta manera poder incrementar el nivell de benestar dels ciutadans.
ResponEliminaEl sistema sanitari català no esta totalment descentralitzat encara que es vulgui donar aquesta imatge internacionalment sinó que es una descentralització parcial ja que tenen competències però l’Estat no els hi deixa desenvolupar. Per tant, actualment patim una descentralització administrativa però no política i el que realment és important és la capacitat de decidir i gestionar.
2. No. A Espanya tots els ciutadans visquin on visquin han de ser tractats iguals i això pot ser un error ja que s’ha d’entendre que no tothom té les mateixes necessitats i cada comunitat ha de donar resposta i atendre la necessitat d’aquella població. Des del meu punt de vista penso que si una comunitat es centra més en els seus habitants pot donar una millor resposta i obtenir més recursos per atendre les patologies que presenta aquella població.
1.Què podria significar per al model sanitari català que la descentralització fos també política i no només administrativa?
ResponEliminaSignifica que si cada comunitat autònoma no fos dirigida per el govern només de manera administrativa, si no que, cada comunitat fos dirigida a més , de manera política. Es a dir, que en comptes de preocupar-se només per les despeses territorials, es preocupessin de la gestió econòmica de cadascú, perquè no tothom al final de més te el mateix sou i no es pot permetre pagar a l'estat . Cada comunitat es diferent de la resta i no totes disposen dels mateixos recursos.
2.Es pot tenir una sanitat de qualitat si no tractem als ciutadans espanyols de manera diferent en funció del territori on visquin?
Seria adequat que fos així, però és molt difícil ja que hi ha molta heterogeneïtat dels recursos a cada comunitat espanyola, per tant, no tots els ciutadans poden obtenir la mateixa atenció sanitària ,ja que cada centre sanitari no comporta les mateixes condicions i despeses per a diversos tractaments específics .
Anna Pavon.