El que penso de la privatització de la sanitat pública es una tàctica comercial per poder treure més diners i comprar més coses cares i INNECESÀRIES i no donen la cara al públic i amaguen les dades econòmiques per enganyar-nos i fer-nos pensar que no hi ha ànim de lucre i que surt més rentable al país amb la privatització i no amb la gestió de la sanitat pública, aprofitant així per dir que pot ser un bon mètode per estalviar diners per ajudar a pagar la crisis, però en realitat tot això, com he dit al principi del comentari es una TÀCTICA COMERCIAL, que, ara no veiem i tal i com diuen no estan guanyant diners, però, d’aquí a uns anys veurem l’engany tal i com va passar amb la bombolla immobiliària.
Estic d'acord amb tu, però jo crec que el seu ànim de lucre és més conegut del que alguns pensem, vull dir, hi ha molta gent que sap que els dirigents d'aquestes empreses es volen enriquir a costa de la població, però, per desgracia ,en la societat capitalista en que vivim els diners són el poder més gran, i per tant, la gent del carrer que no tenim els recursos de que disposen ela més adinerats, no podem fer res per posar-hi remei.
En quant a la privatització dels serveis sanitaris penso que té un punt d’avantatge com és que no es concentri tota la població en els serveis públics però punts en contra com l’objectiu d’aquesta que és, per part de les empreses inversores, enriquir-se i enganyar a la gent per a que això no es sàpiga. Per aquest motiu les empreses no donen la cara davant les xarxes públiques, no publiquen les seves dades econòmiques i les poques coses que diuen les diuen només per complir. Tot aniria millor si en lloc de tenir l’objectiu d’enriquir-se, es tingués l’objectiu d’ajudar al pacient i aconseguir així el bé comú.
Crítica subjectiva al text de Jaume Verdejo: Jo estic d'acord amb el seu comentari ja que penso que s'aprofiten de nosaltres amb això pero penso que té aquest punt a favor de no acumular a tothom als serveis públics. T'estimo Jaume.
Estic d'acord amb el Moisés amb el que diu, però, penso que el punt d'avantatge de que no es concentri tota la població a la sanitat pública l'utilitzen com a excusa juntament amb la crisi per començar a privatitzar una cosa que en principi per a l'any que estem ja hauria de ser GRATUITA PER TOTHOM.
Total Privatització de la sanitat pública per descongestionar? Discrepo i molt, després d'haver vist una petita i clara mostra amb aquest programa. DONAR LLIURE ELECCIÓ ENTRE SANITAT PÚBLICA I PRIVADA, és la meva opinió per descongestionar, el que s'està fent fins ara.Però, triar models com el britànic, incloent la privatització del personal sanitari, seria descentralitzar LA QUALITAT que encara manté la sanitat pública,, en benefici de Don Diners ...
La meva opinió sobre el tema de la privatització és que és necessaria en forma de complement a la sanitat pública. La part dolenta de la sanitat privada es que, com tots els negocis te ànim de lucre, aquest ànim de lucre és dolent perque s'enriqueixen a costa d'un servei menor de la població, una gran prova d'aixó és que per la sanitat privada no hi ha pacients, sinó clients.
Jo penso que el entrevistador ha fet les preguntes clau, que realment qualsevol ciutadà pensa o vol esbrinar.
Realment, avui dia la cosa esta així, els diners ho mouen tot hi els pocs que gaudeixen d'aixó, ho controlen tot.
El que mes m'ha sobtat ha sigut quan a entrevistat al home, del diari "els mares"(crec que es deia així), ha explicat tot el que realment ha succeït amb l'hospital de valencia, en algeciras. O sigui, un hospital públic, on una empresa externa hi compra una part per gestionar-la, i després la Generalitat hi paga perque l'externa no pot sostenir el que comporta tot aixó.
Després, la noia del hospital que te un carrec important, les maneres de com explicar les coses, el fet de no dir dades o explicacions, que si realment no tens res que amagar, no importa dir com funciona al institució.
Amb els petits detalls que hem pogut apreciar amb el reportatge, m'ha confirmat encara mes que per aixó Espanya esta així, a part d'altres temes, pero una es aquesta el fet de no ser transparent.
Penso igual que tu, no entenc perque ha de sortir una noia d'admisions amb carrec important i no tenir arguments per defendre el seu hospital, penso que si no hi ha arguments hi han coses amagades.
Veure com es DESTAPA EL NEGOCI DE LA SALUT, és el més sorprenent del programa.
Veure l'intent de ESPECULACIÓ amb la privatitzant la sanitat, no donant transparència en les dades i xifres ...
Veure com els pacients es converteixen en CLIENTS, donant incentius o comissions extres en els sous dels metges per donar altes, trasllats ...
Veure la poca claredat dels Polítics emmascarant EXTERNALITZACIÓ, que va ser en un principi per PRIVATITZACIÓ total ..
Veure com es trien determinats perfils d'empleats per poder dirigir, i VULNERAR LA QUALITAT I ATENCIÓ SANITÀRIA, ara molts metges no van més enllà dels simples protocols ..
Sobretot, veure com NO hi ha un CONTROL per part de l'ADMINISTRACIÓ PUBLICA, possiblement per la quantitat de diners que es maneja en tot això ...
Estic totalment d'acord amb el que exposa la Mertxe, ja que a la gent no se la pot tractar com a clients sinó pacients i la manera que tenen els polítics d'ocultar-se buscant posibles sinònims que segons el que va dir una noia que participava a el moviment "marea blanca" externalització no existeix, sinó privatitzacio dels serveis sanitaris.
A mi el que més m'ha sorprès ha sigut quan el presentador entrevistava a l'home que explicava el funcionament de l'hospital Alzira i el sistema privatitzat que té.
Hem vaig adonar de que l'estat/generalitat perd molts diners rescatant aquests tipus d'hospitals privatitzats i la corrupció que hi va haver quant la constructora que el mantenia s'en va adonar de que no es podia fer càrrec, de que no disposaven de més diners, de què no eren capaços de gestionar correctament totes les despeses que suposa controlar un servei tant important com és la sanitat.
I sobre el rescat que l'estat/generalitat va donar a l'empresa i les quantitats de diners que van rebre, personalment vaig entendre que amb la privatització d'aquest hospital l'empresa/constructora s'ha enriquit amb un servei de salut que mai s'hauria de permetre que ningú s'enriquís amb això, ja que com va dir una noia que surt al documental si obtens beneficis d'això estàs traient salut al pacient.
I que hem va sobtar el que explicava l'home que la persona que participava en la donació del diners per rescatar l'hospital ara treballava com a director o algun càrrec de bon nivell a l'hospital... hem sembla com si hagués estat planificat, que aquesta persona s'ha assegurat bé el seu futur de manera incorrecte.
I també dir dels diners per cada habitant que cada cop anaven augmentat com si res.
Apart d'això també hem va sobtar com tractaven a la gent com clients en comptes de pacients o com un polític va comparar el servei de brossa dient que al haver-se privatitzat anava molt millor i això és incomparable amb la sanitat.
En general tot el reportatge va estar genial i vaig veure i escoltar moltes coses que hem van deixar bocabadada.
El que diu la raquel estic totalment d'acord, a part que fa un bon resum de tot el destacable del reportatge.
El parragraf que parla sobre l'home que era un treballador i va passar a ser director del hospital, jo no ho he comentat pero es una de les coses que impacten a l'hora d'escoltar i que no cuadren perque una persona que no els estudis suficients o les capacitats per adquirir aquell treball hi per "enchufe", ho consegueixen tot.
Nomes remarcar que el reportatge va estar molt be, i que el que redacta la raquel queda molt clar, els fets i estic totalment d'acord.
El que m’ ha sorprès mes és que un metge de urgències cobri uns incentius per enviar la persona a casa si aquell pacient no ingressa al centre hospitalari. El centre sanitari està potenciant al metge perquè la persona no ingressi, en aquesta fase el metge ja te punts a favor, serà recompensat amb una mena de ‘’paper verd o lila’’ després de tot això podem veure com aquesta política d’ incentius s’ esta carregant la manera de tractar a certs pacients un clar exemple com la dona del dolor ventral que esmenta i remarca el vídeo. Tot això es força patètic hi ha alguna cosa que ens demana més diners, el dret per vetllar per la salut del ciutadans no existeix, desastrós que un metge condicioni uns diagnòstics al veure la paraula diners.
Estic totalment d'acord amb tú, que passada que quantes mes altes molt millor per la butchaca del metge, si si patetic, com si fossin máquines, dona igual si estas bé o no....exacte menys corbates i més bates!!
Crec que el que diu el Jose és cert, ja que la sanitat s'hauria de veure com un dret molt més prioritari que els diners. Penso que els metges han de sentir vocació pels seus pacients i per tant obviar els diners davant realitzar un correcte diagnòstic. Finalment, crec que hauria de tornar la humanització als centres de salut i la visió de la salut com el que és no com a un procés per guanyar diners.
Estic totalment d'acord amb el Jose, ja que és molt greu que la salut d'una persona estigui per sota del diners quan tindria que ser lo més important, ja que condiciona la salut del ciutadà. En conclusió, penso que el diagnòstic al pacient anirà pitjor sino hi ha diners pel mig.
A mí m'han sorprés moltes coses, però el que més ha sigut la explicació de toni martínez ( periodista de la marea) de el que amagaba la gestió del hospital de la ribera,un hospital que dona lloc a un model, el model alzira. La generalitat obre un concurs públic per veure quina empresa gestionarà l'hospital, guanya l'única empresa que es presenta ribera salut.Una empresa que construeix l'hospital i es fa a carga de totes les contractacions i arriba a un acord amb la comunitat valenciana que li paga un canon per cada habitant de la zona.Aquesta empresa quebra als 3 anys i l'administracio publica li paga 44 milions d'euros per amortizar l'inversio, més una indemnizació de 69 milios d'euros.Una vegada fet el pagament s'organitza un altre concurs públic i una de les condicions era poseïr 70 milions d'euros. i quina casualitat que l'única empresa que es presenta i guanya va ser exactament la mateixa que mesos abans havía quebrat i havía cobrat la quantiosa quantitad de 113 milions d'euros de la Generalitat Valenciana.
Aquest vídeo m’ha agradat bastant, perquè veiem com funciona en realitat moltes coes que no tenim ni ideà, però també et deixen desprès flipat. El que m’ha sorprès es la entrevista que fa el noi sobre l’hospital de Alzira, aquí coincidim quasi tots nosaltres, perquè la veritat es impressionant de quina manera es descobreix el negoci sanitari. Veure la poca claredat i que ningú es mulla per dir les coses tal qual son, es van passant la pilota d’uns a altres però acaben beneficiant-se el mateixos i perjudicant els de sempre “el pacients “, no hi ha cap tipus de control per l’administració pública. També em va sorprendre molt, la noia aquesta que li pregunta i diu que te un càrrec entremig (important), però li pregunta i no diu res., semblava que tenia que amagar alguna cosa. També em va agradar una frase que deia “si treus beneficis es que estàs traient Salud al pacient”.
Estic d'acord amb el que diu Evelia, ningú es mulla per dir les coses clares, les dades no les faciliten, directament no te les donen, només surtimperjudicats nosaltres com a pacients, estan jugant amb la salut nostre. Respecte a la dóna que surt com hem dit no es mulla, si parlen i diuen la veritat la probabilitat de quedarte sense treball es bastant elevada. Personalment no defendria una cosa que es impossible defendre.
Jo també estic d’acord , perquè es dit el més fort del vídeo sobre tot la directora de l’hospital que no ha dit cap informació sobre el que li preguntava el periodista , fins i tot quan a dit un home del carrer el que diu la directora es mentida.
Jo també penso que es una cosa important a destacar el que has dit de "Veure la poca claredat i que ningú es mulla per dir les coses tal qual son". Potser ja donem per fet que hi ha coses que no es fan públiques per als ciutadans. Però és increible que fins i tot demanant les dades, ens siguien amagades sense un mínim de dissimulació. La única cosa que conseguim permetent això és deixar-lis via lliure per a fer i desfer com vulguin. I al cap i a la fi les que es veuen perjudicades són les nostres vides.
El que més m'ha sorprès és el que comenta Toni Martínez, periodista "La Marea", que a l'Hospital Universitari de la Ribera el Govern de la Generalitat Valenciana vol canviar el model de gestió sanitari, a fer un hospital de gestió privada. Es fa un concurs on només es presenta una empresa anomenada "UTE Ribera Salud", és una unió temporal d'empreses. La Generalitat paga per cada habitant anualment, vingui o no vinguin, en el 1999 eren 204€, i hi havia 230.000 habitants, és a dir, uns 44 milions d'euros anuals pagava la Generalitat a l'empresa. Durant els tres primers anys només que hi ha són pèrdues i va haver un "rescat" per part de la Generalitat, van ser 44 milions d'euros que són diners que faltava per amortitzar la construcció de l'hospital i 25 milions més per als diners que l'empresa deixa de guanyar. Després la Generalitat convoca un nou concurs on es torna a presentar la mateixa empresa, però van canviar les condicions de treball: el canon passa a ser de 379€ per habitant, a més, poden atendre a pacients d'altres àrees, que deriva la conselleria de sanitat, i els hi paguen també per atenció. Ara sí que surt rentable, és com si fos una clínica privada. La gent que va no és perquè sigui més bo que els altres, sinó que aquest hospital té coses que els altres no en tenen. Ara sí que surt més rentable que abans degut a què el canon ara és de 639€, si s'hagués gestionat tot de forma pública, no podríem saber si hagués sigut rentable o no, ja que l'administració no dóna dades. Manuel Marín era qui controlava les condicions en la Generalitat, no va denunciar i ara a més a més, treballa com a Director Gerent de l'hospital, com jo dic tot queda en família. Tot és molt estrany, ja que els dos cops que es fa el concurs es presenta la mateixa empresa i a més que el segon cop, ja que només han tingut pèrdues es tornen a presentar...., sense comentaris, és bastant sorprenent. Hi ha coses que també m' han sorprès bastant però aquesta és la que més.
Estic totalment d'acord amb la Rocio, sona molt estrany que només una empresa s’hagués presentat al concurs. A més, em sembla ridícul que aquest tal Manuel Marín hagués entrat com a Director General de l'hospital i quan controlava les condicions des de la Generalitat hagués fet la vista grossa perquè no li interessava en el seu moment.
Encara em sembla més sorprenent que aquesta mateixa empresa es presentés per segona vegada al concurs quan ja havia estat una vegada i havia tingut dèficit.
Per una part, la privatització em sembá bé que la població pugui triar entre sanitat pública o privada. Pero al final acabara tot privatitzat i la gent sense recursos no tindrà assistència mèdica i els altres caradures amb la butxaca plena. Que la treballadora de l’hospital de València, no ha volgut donar explicacions ni dades. En poques paraules ha demostrat que hi ha coses que amagar. També és molt greu que un metge tingui incentius per cada persona que no ingressa. Només es miren els diners i no la salut d’una persona que l’enviaran a casa per cobrar més.
Penso que tens tota la raó ja que si un metge té incentius per cada persona que no ingressa, hi ha una influència a l'hora de diagnosticar i tractar de forma adequada als pacients. Crec que ningú hauría de fer negoci d'algo tant bàsic i necessàri com és la salut, però és difícil canviar-ho quan són els qui manen qui decideixen vendre la nostre salut per quatre cèntims.
Aquest programa m’ha semblat molt interessant. M’ha agradat que al veure’l per segona vegada i després del que s’ha estudiat i comentat a classe m’he assabentat de molts més aspectes interessants.
M’ha agradat la manera de fer de Jordi Évole (entrevistador) ja que fa preguntes atrevides, que s’endinsen allà on més mal fa per posar a la persona entrevistada entre la espasa i la paret i així aconseguir informació molt interessant. També m’ha agradat la sinceritat i la valentia de moltes de les persones que han decidit intervenir i parlar en el programa. Crec que ha sigut molt interessant i m’ha sorprès moltísim quan es parla del projecte Alzira, el primer hospital (situat a Valencia) que va instaurar una totalitat de privatització, és a dir que tant la infraestructura com el personal sanitari i no sanitari estaven gestionats de forma privada. Aquest projecte es va dur a terme i la empresa responsable rebia una quantitat de diners públics per habitant de la població. Per escollir la empresa que el gestionaria es feia un concurs en el que únicament es va presentar una empresa que va acceptar les condicions, anomenada UTE Ribera de Salud. Això no va funcionar i la empresa va crear un dèficit que la sanitat pública va pagar i a més a més va donar més diners a la empresa. Posteriorment és van canviar les condicions i es va realitzar un nou concurs. Casualment la quantitat de més que la pública havia pagat a l’hospital era la que necessitava tenir qualsevol empresa per acceptar les condicions. De nou la mateixa empresa va adquirir la gestió de l’hospital. D’aquest cas el que més em va sorprendre és que la persona de la generalitat Valenciana que s’encarregava de controlar que tot fos legal i rentable mai va presentar cap protesta ni contradicció de cap de les accions dutes a terme per l’hospital i a més a més va ser contractat com a Gerent de l’hospital. Totes aquestes dades em semblen vergonyoses i alarmants, ja que mostren clarament la poca legalitat i humanitat i sobretot, transparència dels moviments privats, ja que aquests no tenen xifres per demostrar que la sanitat privada surt més barata que la pública.
CREC QUE LA SANITAT AIXÍ COM LA EDUCACIÓ SÓN DRETS HUMANS MOLT FRÀGILS QUE S’HAURIEN D’ENTENDRE MÉS ENLLÀ DE LA POLÍTICA I LA CORRUPCIÓ.
El que més m’ha sorprès del vídeo ha sigut quan la directora de l’ hospital a donat la cara però sense arguments que es pugin demostrar el que realment busca el periodista, però el pitjor es quan salta un home del carrer i diu que son uns estafadors el que diu la directora es mentida i aquedat fatal davant de les càmeres. El que no m’agrada de la privatització es què tots els seus negocis te ànim de lucre i això provoca que no hi ha pacients sinó clients. El Vídeo en general estat molt bé perquè explica la situació de avui en dia els hospitals d’ Espanya.
Estic d'acord amb tu, Najlae, pel que menciones de la privatització, on els pacients es converteixen en clients. La privatització podria anar força bé, però tristament sembla que els diners estan per davant de tot. Així, no es pot permetre que la sanitat es converteixi en un negoci, ja que nosaltres som pacients i no clients.
“De Pacientes a Clientes” quin gran encert amb aquest vídeo i quin gran reportatge de Jordi Evole, fa que els diferents entrevistats en algun moment no sàpiguen com dir les coses perquè no facin tant de mal.
M’han impactat moltes coses al llarg del vídeo i m’han fet pensar en si realment tenim l’atenció que necessitem. Però el que més m’ha impactat del tot ha sigut el que va passar amb l’hospital de la Ribera. Que van voler canviar la gestió sanitària per convertir-la en gestió privada, és a dir, que una empresa porti la gestió d’aquest hospital. Aquesta empresa privada cobrava uns diners pels habitants que tenia la població, anessin a visitar-se o no tots els habitants. I aquesta empresa va caure en dèficit i la Generalitat Valenciana va haver de rescatar-los. La Generalitat va pujar el preu per habitant que li donava a l’hospital i d’aquesta manera va continuar funcionant.
Una vegada passat això el que em va sorprendre va ser quan el entrevistador va anar a l’hospital a entrevistar unes persones que hi havia a la porta d’aquest hospital i una dona deia que era clients habituals d’aquell hospital i que tenien un molt bon tracte d’atenció. A més, més tard, va sortir una dona que era una responsable inferior als directors de l’hospital i va dir que ella creia que sortia més rentable visitar-se en l’hospital de la Ribera que en qualsevol altre hospital públic ja que en aquell hospital només costava 639€ per persona i en qualsevol hospital públic val molt més diners. Això realment no es pot saber ja que la administració no dóna dades però es probable que una simple visita costi menys en un hospital públic que en un hospital privat.
També m’ha sorprès el polític que va comparar la sanitat amb els escombraires, on diu que l’empresa també era pública i es va acabar convertint en privada i que ara funciona molt millor que si hagués continuat sent pública. Amb la sanitat es juga amb la vida de les persones.
Remarco el que diu la xènia, com una persona del sector sanitari tracta com a material de rebuig, porqueria, escombraries a un pacient/malalt?
El que em fa ràbia de tot això es que aquestes persones son les que tenen el timó del vaixell que estem conduint, per aquesta mena de persones que no tenen ni deia del que és un pacient o un malalt que necessita uns serveis o esta exposat a una sèrie de necessitats. Aquesta gent els tracta com a escombraires perquè per ells no son pacient/ malalts sinó clients, que només els interessa beneficiar-se de 4 persones amb malalties o persones que necessiten atenció sanitària.
Aquest video m'ha sorprès molt i m'ha impactat certes informacions que hem van semblar molt interessants. Penso que la privatització potser en part bona, però no ho crec quan es tracta d'hospitals o institucions sanitàries, ja que l'obtenció d'aquest per una empresa privada significa possar els diners per devant de la salut dels pacients, i com va dir la portaveu de la "marea blanca" per obtenir benefici has de treure en salut. També em va agradar lo que expressava aquesta dona que ho viu des de dins i té conciencia de lo que pot arribar a passar si privatitzen hospitals. Penso també que el cas de l'Hospital d'Alzira és un tant exagerat, la mala gestió, i sobretot l'aprofitament dels diners públics de mala manera. També quan va sortir la subdirectora d'aquest mateix hospital dient que la privada surt més barata per a la Generalitat, i desprès la van deixar totalment en evidència, demostra que fins i tot els alts càrrecs, així com els polítics, utilitzen les mentires per fer-nos creure lo que volen que creguem, encara que es retractin a ells mateixos.
És veritat que relacionem privada amb guany de diners i també que aquest volen uns beneficis, però crec que en alguns casos la privatització d'alguns serveis pot ser útil.
També és molt impactant la mala gestió que s'ha fet a l'Hospital d'Alzira i l'aprofitament de diners públics.
Crec que s'ha de reestructurar la gestió en molts àmbits, però en Sanitat és importantíssim que es faci immediatament i sempre tenint en compte primer a les persones i no els diners.
Generalment tot el que he pogut veure en el vídeo m’ha impactat, m’ha fet veure un cop més, com està afectant la Crisis i com a anat desencadenant la privatització al nostre país.
Però el que més m’ha cridat l’atenció entre altres temes interessants, és quan es concentren en una plaça de Madrid, un grup de persones de personal sanitari, no sanitari inclòs pacients per exposar una sèrie de fotografies en lloc de pancartes, sense cap símbol d’alteració. Tot seguit la policia fent la seva feina els fa fora amb un argument “hipòcrita” ja que aquest grup de persones lluiten també pel's seus drets i com bé diuen: TOTS SOM PACIENTS.
I si no sortim a cridar pel's nostres drets qui ho farà? Qui ens sentirà si no ho fem? Persones que tenen un lloc de treball però que en un moment donat formarà part de la sanitat privada, perquè ara ells també seran privatitzats i per aquest fi es dona aquesta mobilització? I si nega’n tots els permisos per sortir a cridar la realitat del nostre país és tancar les portes a la veu dels treballadors afectats, als pacients i es que en general tots formem part d’aquest vaixell i si ningú rema tots ens enfonsem.
Així que tot el col•lectiu de persones que s’havien reunit per manifestar-se es traslladen a l’escola de Metges de Madrid on allà poden realitzar l’exposició i on es entrevistada Mónica Garía (metgessa anestesista i portaveu) on puntualitza que es molt greu la privatització ja que afecta directament a la Sanitat.
Estic d'acord amb tu en tot el que has dit, però el que més m'ha sorprés a mi es que aquesta gent que dius tu que es manifestava amb fotografies sense alteració, quan arriba la policia i els fa fora, SE'N VAN. Això es el pijtor, perque si, no podien fer una altra cosa, però al col·legi de metges qui els veia protestar? es el que volia la policia i a sobre els hi fan cas. Es el que tu dius, ningú rema i a sobre els pocs que ho fan no paren de tirarnos aigua a sobre el vaixell.
Estic totalment d'acord amb les dues, tant per una part, que la policia tindria que tenir coses mes importants que incordiar aquesta pobre gent que només es manifesta, pero que la gent també te que donar la cara i dir "estem aqui" perque al cap i a la fí, som nosaltres els que pringuem.
El que m’ha sorprès del vídeo es la manera com la treballadora amb un càrrec mitjà de l’hospital de València evadia les preguntes, això dóna que sospitar que hi ha coses que no volen que surtin. També és molt greu que els metges cobrin incentius per no ingressar a un pacient, ja que això afecta al tracte del pacient ,la salut del pacient tindria que anar abans que no emplenar-se les butxaques. Per al meu punt de vista, tot això provoca en part la situació en la que estem ara, és a dir, que els diners són els que manen.
A mi també m'ha sorprès molt com també diu l' Ana, el fet que un metge cobri incentius per no ingressar a un pacient. Però d'altra banda, el que diu de la treballadora que evadeix les preguntes no m'ha semblat un fet nou, ja que des que va començar la crisi a Espanya tots els polítics quan els hi pregunta evadeixen les preguntes o a vegades pitjor responen amb mentides, per això aquella dona a miem va crear una gran desconfiança, ja que evadint les preguntes va deixar clar que hi havia coses que volia amagar.
En el reportatge " De pacientes a Clientes" de Salvados presentat per Jordi Évole surt a la llum molts dels trets de la privatització de la sanitat. Però hi va haver dos aspectes que em va impressionar molt.
El primer va ser quan s'entrevista a uns metges i un d'ells explica que hi ha un incentiu per aquell metge que doni més altes o que fes que la gent no es quedés ingressada, com pot ser que s'estigui donant un "premi" a aquell metge que no fa bé el seu treball,perquè si una persona necessita l'hospitalització i s'està anant cap a casa s'està jugant amb la seva salut del pacient, a més a més aquest fet gairebé sempre comporta després més despeses.
El segon fet que em va cridar l'atenció és quan el presentador posa el vídeo del polític que compara la recollida d'escombraries amb la sanitat. Fins a on hem arribat que es posa a la mateixa alçada les escombraries i a les persones.
Aquest vídeo m'ha ensenyat que som nosaltres las que hem de lluitar per la nostra sanitat perquè no volem ser clients si no pacients i volem tenir uns bons polítics que ens representin i pensin en la població i en la seva salut.
Estic d'acord amb la teva opinió sobre a que un metge se li doni un incentiu en raó de les altes o baixes que doni. Un metge té que ser professional i davant de qualsevol situació, primer esta el malalt i despres els diners. L'altre tema que tractes sobre la igualtat de les escombraries i les persones, estic d'acord en que no es pot posar a la mateixa alçada, es a dir, que no es pot comparar les persones amb escombraries, no es pot admetre.
Es molt trist que un bé tan essencial com es la salut també sigui objecte de joc pels mateixos aprofitats de sempre que només pensen en omplirse les butxaques a costa de fer un gran pas enrere, denigrant els drets de les persones, comparant-nos fins hi tot amb les escombreries. Oblidant-se del més important que son les persones, excloent de la sanitat al que no se la pugui pagar, quan estar sà, viu, i bé es un dret comú. Si utilitzessin la privatització com un complement estaría bé una ajuda sense anim de lucre, però per treure benefici dels mals agens es un acte que fa pensar en el que ha arribar a ser un grup de persones per l'avaricia dels diners que malament distribuits només donen mals de cap.
Estic d'acord amb tu en que la privatització no té per que ser dolenta, depenen qui organitzi i si aquesta gent té ànim de lucre o no. Encara que també em de tenir en compte la política corrupta d'aquest país, això ho fomenta molt més.
REPORTATGE “ DE PACIENTS A CLIENTS “ DE SALVADOS. En aquest reportatge et dones compte de moltes coses sobre la privatització, veus coses que mai pensaries que fossin així. Es un documental molt interessant. El tema mes destacable que trobo al vídeo es com un metge pot pensar en la prioritat dels diners i no d’un malalt. Al vídeo es diu que el metge depenent dels ingressos o altes que faci cobra o mes o menys. Es a dir, si un pacient arriba a l’hospital y el metge que l’atén no fa ingrés, aquest metge cobrarà mes aquet mes, y si un malalt que esta ingressat y el metge que li pertoca li dona l’alta cobrarà mes diners. Penso que ja no pots anar al metge per si o faran per guanyar diners o per millorar al pacient en salut. Un altre tema que també m’ha cridat l’atenció es sobre el que diu el periodista de la marea ( Toni Martínez). Que la generalitat faci un concurs per veure la empresa que gestionarà l’hospital y nomes es presenti una empresa. I desprès es fa un altre concurs i es torna a presentar la mateixa empresa.
M'ha sorprès igual que a tu Judith, diners diners i més diners. Com pots estar segur de tenir una bona salut, si el metge que et te a les seves mans esta depenent dels ingressos. Em sembla molt vergonyós que es juguin amb la vida de les persones d'aquesta manera, tan sols pensar amb els beneficis que guanyen al treure salut als ciutadans, treien els nostres drets i la seguretat de poder obtenir una prevenció de la salut com cal per poder viure.
Aquest vídeo m’ha semblat molt interessant perquè crec que les preguntes que es fan són molt encertades i les respostes són molt sorprenents. La part que més m’ha agradat és el final, la entrevista al exconseller de Sanitat del País Basc Rafael Bengoa.
És veritat que a Europa hi ha una visió més col•lectivista, ja que la cobertura que es vol abastir és universal i també té raó quan diu que la cobertura i els clínics espanyols són bons. Jo crec que Espanya té una bona sanitat, el problema és que ara estem pagant la mala gestió que s’ha fet d’aquesta, com per exemple la construcció d’hospitals dels quals es podia prescindir.
Una de les mesures que s’estan aplicant a Espanya per arreglar els problemes és el co-pagament, cosa que s’ha vist que és més perjudicial ja que les persones malaltes no acudeixen al metge fins que van d’urgències. També crec que té molta raó quan diu que és podria conscienciar més a la gent de les seves pròpies malalties perquè elles mateixes poguessin tractar-les i no depenguessin totalment del metge, això és una millora molt bona en sanitat que s’hauria de posar en marxa immediatament.
Les empreses privades poden fer coses més simples, més ràpidament però en canvi és als hospitals públics on es fan els tractaments més especialitzats i complicats com trasplantaments per tant això ens corrobora que la pública és bona i necessària. És cert que gestionar una sanitat pública és molt difícil i es necessiten coneixements, però privatitzar uns serveis sense abans fer un bon estudi no és la solució perquè si aquesta empresa entra en crisi i necessita ser rescatada és obvi que un govern com el nostre no deixarà que s’enfonsi i per tant abans de privatitzar, que podria ser que en alguns hospitals sigues una bona decisió, s’han d’estudiar molts factors, econòmic el primer.
Per últim el que més m’ha agradat de l’entrevista és la frase on diu: “La Sanidad no es un gasto ni un lujo, si no una inversión”. Ja que un cop una persona malalta ha sigut atesa i curada pot tornar a ser productiva. Si que és veritat que aquesta persona donarà unes despeses econòmiques però les retornarà més tard treballant i és molt més important fixar-nos en com es pot arreglar el problema d’una persona que no veure quines despeses ens dona aquella mateixa.
Després de veure el el programa de Jordi Évole la majoria de nosaltres pensàvem igual, esta clar que la sanitat no pot passar de ser una necessitat i un dret de la població a una font d'ingrés econòmic per alguns. Hi han agut comentaris, preguntes i respostes per part de professionals que m'han sorprès. Aquí es parlava de la privatització (com diuen els polítics, "externalizació"...) però també crec que es un tema molt preocupant la poca transparència que hi ha en algunes organitzacions. Es trist que en ple segle vint-i-u els drets no siguin del tot establerts, si hi ha gent que no té ni per menjar com volen que es paguin una sanitat privada? Crec que la privatització no està del tot malament, si es controlada i organitzada bé, però lo que no podem permitir es que es privatitzi grans parts i molt menys que s'aprofitin econòmicament, per que com diu el programa, només ganes rendibilitat si disminueixes la salut.
Jo crec que els drets estan establers, per això em lluitat per ells. El problema rau en que ens hem acostumat a que es estiguin sempre allà, s'han transformat en una extremitat invisible del nostre cos, i com passa de vegades necessitem que el braç xoqui contra la paret per adonar-nos que es allà tot ell, quan sentim el dolor es quan recordem que els hem de protegir. El veritable ganivet que fereix els nostres drets són els diners i poder, tal com has dit tu Raquel. I si no podem confiar en que aquells que tenen poder, aquells que nosaltres mateixos em posat allà en això anomenat democràcia que ens queda? Tal com has dit Raquel no em sembla bé que s’aprofitin de la salut per treure diners, però de moment el poder de decidir segueix a les seves mans i els peons seguirem esperant per escoltar la seva fatídica o preguem-que-no-massa-dolenta decisió.
Dir que la indignació no ha sorgit en la meva persona a cada declaració que feien en aquest programa seria un gran error. Al final del programa ja no sabia que pensar, ja que certa insensibilitat creixia en mi en pensar en tots els altres drets que s’han transformat en la diana de hipòcrites vestits amb corbates de preu més alt que els ingressos mínims d’una família catalana. Corbates que després ells tacaran de caviar beluga i empastifaran de Perriet-Jouet Belle Epoque mentre fumen un bon cubano.
El súmmum d’aquest episodi clarament va ser el cas de l’Hospital Universitari La Ribera, l’empresa que el gestiona i el paper de la Generalitat Valenciana. Com ja sabem des de fa molt es polítics valencians tenen les mans massa llargues i tenen la meravellosa capacitat de tornar-se cecs i sords quan ho necessiten. Però que la compra-venta-recompra fastigosa s’hagi fet d’una manera que ha ningú amb poder li hagi semblat oportú d’investigar no fa més que evidenciar les mancances de la gestió dels poders polítics espanyols dels últims anys; poders polítics conversos i podrits per dins.
Podria continuar parlant dels pros i contres de la privatització dels serveis sanitaris, o del col•lectiu mèdic que sembla només aixecar-se quan se’ls toca directament o podria parlar de les múltiples bales de canó que ataquen els drets que als habitants d’aquesta terra tant ens va costar aconseguir i que ara tanta falta ens fan, però arriba un moment en que una bitàcora com aquesta no podria suportar el pes de la indignació que aquests temes creen.
Després d'haver vist el programa de Salvados "De pacientes a clientes" voldria destacar que m'ha cridat molt l'atenció l'ús que es fa de la paraula "externalització", ja que segons els diccionaris de la RAE aquest concepte no existeix, però els polítics la prefereixen perquè la paraula privatitzar es percep com a molt negativa i prohibida. Aquest fet no em sembla gens professional per la seva part: les coses pel seu nom. D'altra banda, també m'ha cridat molt l'atenció l'ús dels incentius per motivar al personal sanitari. Em sembla totalment immoral que s'utilitzin als pacients per a tenir un sou més gran a final de mes. Considero que hauria de ser ilegal utilitzar aquests tipus de mètodes, ja que som pacients, no clients, i, pel que es veu, els diners estan per davant de la salut.
La Sanitat no és un negoci, i aquest programa mostra que lo que la privatització té com a objectiu, fer diners. Entenc que tothom te dret a escollir si vol sanitat publica o privada però no per això tenen que tenir tanta cara de cobrar incentius exagerats per persona, i jugar amb el benestar de la gent. M'ha cridat molt l'atenció quan la policia ha intervingut en una agrupació de personas que estavan rehibindicant-se sense fer cap tipus d'escandol ni perturbant el ambient de la plaça, però igualment, la policia estaba amb una actitut bastant agresiva cap aquesta manifestació. Crec que sincerament tindrien que preocuparse més per altres coses que no per una simple expressió d'opinió com feien aquestes persones, em fa sentir vergoña de la policia la veritat.
Al final, si segueix així la cosa, la sanitat estara només al abast de personas amb uns diners considerables, deixant així de banda totes les altres personas que potser ho necesitan més, simplement per la perfecta mentalitat de voler guanyar diners a costa de la salut de la persona, trobo que tindrien que tenir una miqueta de consciència i de cor. Que ja mateix ens cobraran per parlar i tot.
Una de les parts que més em crida l' atenció és la part en què Jordi Évole parla amb un altre periodista sobre l'Hospital Alzira. Aquí li explica que la Generalitat fa una convocatòria perquè una empresa privada s'encarregui de l' administració de l'hospital i només es presenta una. La Generalitat li paga una quantitat enorme de diners per portar l'administració de l'hospital, però tot i això té pèrdues i la Generalitat ha de rescatar a l'empresa amb uns diners que no se sap d'on surten. Llavors es torna a fer una nova convocatòria, a la qual es torna a presentar la mateixa empresa (ja que casualment la condició per presentar-se a la convocatòria és tenir uns diners que la Generalitat acaba de pagar a aquesta empresa per rescatar-la), i es paga encara més diners perquè aquesta vegada surti bé. I el responsable de la Generalitat que havia de ocupar-se de que tot estigués en condicions, també per casualitat, passa a ser el director gerent de l'hospital. Sembla que deixant de banda la fortuna que s'ha gastat durant tot aquest procés, els ha sortit tot rodat. I al veure aquest cas en concret, em fa pensar quant a si serà aquesta la manera que té l'estat de gestionar els diners públics. Que la veritat és que explicaria bastant la situació actual a Espanya.
Estic d'acord amb Ester, no només no ens mostren que la selecció de la gerència de l'hospital Alzira, cosa molt important perque la gerència d'un hospital serà l'encarregada de ''gestionar'' la salut de molts habitants, no només no és fa amb un criteri equitatiu, ja que són els únics que es presenten, dona que sospitar, no hem crec que una gerència d'un hospital només tingui una sol·licitud de gestió d'una única empresa, i haurien d'haver rebutjat ja que havíen d'haver analitzat els seus pressupostos de gestió i s'haguessin donat compte de que aquesta empresa no hagués estat capaç de direccionar l'hospital i a més, es va confirmar que va fracasar a la gerència posteriorment, i a sobre es tornen a convocar a posibles aspirants per canviar la direcció i es tornen a presentar els mateixos i els tornen a admitir, això hem sembla una estratègia total per a gaudir-se'n tots dos de diners sota màniga, encara que la que dongui els diners per a assolir aquest projecte sigui la Generalitat de Catalunya, i se suposa que tot está molt reglat i molt protegit per a evitar fraudulències....
El programa Salvados dóna una visió més sincera de la realitat, posant en compromís a moltes persones amb entrevistes molt concretes de la situació real a Espanya en tema de Sanitat. Ens dóna a entendre que hi ha conceptes contradictoris, com per exemple que l'acció de la privatització de la sanitat és un acte de descongestionament dels serveis per facilitar l'atenció als ciutadans, quant no hi han estudis ni xifres que corroborin aquesta informació. Penso que segons les idees polítiques d'uns governants o altres gestionen d'una manera totalment diferent depenent la legislatura, on hi ha una Constitució i unes lleis que se suposa ens amparen per evitar precisament aquestes accions, que uns dirigents d'un partit polític, manin en temes tant importants com es la sanitat, i que es pasin per alt les lleis ja establertes i ens enganyin, amb la implantació de nous Decrets que vulneren molts dels drets i deures de la Constitució Espanyola.
El que penso de la privatització de la sanitat pública es una tàctica comercial per poder treure més diners i comprar més coses cares i INNECESÀRIES i no donen la cara al públic i amaguen les dades econòmiques per enganyar-nos i fer-nos pensar que no hi ha ànim de lucre i que surt més rentable al país amb la privatització i no amb la gestió de la sanitat pública, aprofitant així per dir que pot ser un bon mètode per estalviar diners per ajudar a pagar la crisis, però en realitat tot això, com he dit al principi del comentari es una TÀCTICA COMERCIAL, que, ara no veiem i tal i com diuen no estan guanyant diners, però, d’aquí a uns anys veurem l’engany tal i com va passar amb la bombolla immobiliària.
ResponEliminaEstic d'acord amb tu, però jo crec que el seu ànim de lucre és més conegut del que alguns pensem, vull dir, hi ha molta gent que sap que els dirigents d'aquestes empreses es volen enriquir a costa de la població, però, per desgracia ,en la societat capitalista en que vivim els diners són el poder més gran, i per tant, la gent del carrer que no tenim els recursos de que disposen ela més adinerats, no podem fer res per posar-hi remei.
EliminaEn quant a la privatització dels serveis sanitaris penso que té un punt d’avantatge com és que no es concentri tota la població en els serveis públics però punts en contra com l’objectiu d’aquesta que és, per part de les empreses inversores, enriquir-se i enganyar a la gent per a que això no es sàpiga. Per aquest motiu les empreses no donen la cara davant les xarxes públiques, no publiquen les seves dades econòmiques i les poques coses que diuen les diuen només per complir. Tot aniria millor si en lloc de tenir l’objectiu d’enriquir-se, es tingués l’objectiu d’ajudar al pacient i aconseguir així el bé comú.
ResponEliminaCrítica subjectiva al text de Jaume Verdejo:
Jo estic d'acord amb el seu comentari ja que penso que s'aprofiten de nosaltres amb això pero penso que té aquest punt a favor de no acumular a tothom als serveis públics. T'estimo Jaume.
Estic d'acord amb el Moisés amb el que diu, però, penso que el punt d'avantatge de que no es concentri tota la població a la sanitat pública l'utilitzen com a excusa juntament amb la crisi per començar a privatitzar una cosa que en principi per a l'any que estem ja hauria de ser GRATUITA PER TOTHOM.
EliminaPD: jo també T'estimo Molt moises, perdó per no ficar-to abans (L)
EliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
EliminaTotal Privatització de la sanitat pública per descongestionar? Discrepo i molt, després d'haver vist una petita i clara mostra amb aquest programa.
EliminaDONAR LLIURE ELECCIÓ ENTRE SANITAT PÚBLICA I PRIVADA, és la meva opinió per descongestionar, el que s'està fent fins ara.Però, triar models com el britànic, incloent la privatització del personal sanitari, seria descentralitzar LA QUALITAT que encara manté la sanitat pública,, en benefici de Don Diners ...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaLa meva opinió sobre el tema de la privatització és que és necessaria en forma de complement a la sanitat pública. La part dolenta de la sanitat privada es que, com tots els negocis te ànim de lucre, aquest ànim de lucre és dolent perque s'enriqueixen a costa d'un servei menor de la població, una gran prova d'aixó és que per la sanitat privada no hi ha pacients, sinó clients.
ResponEliminaRoger m'agrada la frase "no hi ha pacients, sinó clients" (L)
EliminaA mi també m'agrada.
EliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaJo penso que el entrevistador ha fet les preguntes clau, que realment qualsevol ciutadà pensa o vol esbrinar.
ResponEliminaRealment, avui dia la cosa esta així, els diners ho mouen tot hi els pocs que gaudeixen d'aixó, ho controlen tot.
El que mes m'ha sobtat ha sigut quan a entrevistat al home, del diari "els mares"(crec que es deia així), ha explicat tot el que realment ha succeït amb l'hospital de valencia, en algeciras. O sigui, un hospital públic, on una empresa externa hi compra una part per gestionar-la, i després la Generalitat hi paga perque l'externa no pot sostenir el que comporta tot aixó.
Després, la noia del hospital que te un carrec important, les maneres de com explicar les coses, el fet de no dir dades o explicacions, que si realment no tens res que amagar, no importa dir com funciona al institució.
Amb els petits detalls que hem pogut apreciar amb el reportatge, m'ha confirmat encara mes que per aixó Espanya esta així, a part d'altres temes, pero una es aquesta el fet de no ser transparent.
Penso igual que tu, no entenc perque ha de sortir una noia d'admisions amb carrec important i no tenir arguments per defendre el seu hospital, penso que si no hi ha arguments hi han coses amagades.
EliminaVeure com es DESTAPA EL NEGOCI DE LA SALUT, és el més sorprenent del programa.
ResponEliminaVeure l'intent de ESPECULACIÓ amb la privatitzant la sanitat, no donant transparència en les dades i xifres ...
Veure com els pacients es converteixen en CLIENTS, donant incentius o comissions extres en els sous dels metges per donar altes, trasllats ...
Veure la poca claredat dels Polítics emmascarant EXTERNALITZACIÓ, que va ser en un principi per PRIVATITZACIÓ total ..
Veure com es trien determinats perfils d'empleats per poder dirigir, i VULNERAR LA QUALITAT I ATENCIÓ SANITÀRIA, ara molts metges no van més enllà dels simples protocols ..
Sobretot, veure com NO hi ha un CONTROL per part de l'ADMINISTRACIÓ PUBLICA, possiblement per la quantitat de diners que es maneja en tot això ...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
EliminaEstic totalment d'acord amb el que exposa la Mertxe, ja que a la gent no se la pot tractar com a clients sinó pacients i la manera que tenen els polítics d'ocultar-se buscant posibles sinònims que segons el que va dir una noia que participava a el moviment "marea blanca" externalització no existeix, sinó privatitzacio dels serveis sanitaris.
EliminaA mi el que més m'ha sorprès ha sigut quan el presentador entrevistava a l'home que explicava el funcionament de l'hospital Alzira i el sistema privatitzat que té.
ResponEliminaHem vaig adonar de que l'estat/generalitat perd molts diners rescatant aquests tipus d'hospitals privatitzats i la corrupció que hi va haver quant la constructora que el mantenia s'en va adonar de que no es podia fer càrrec, de que no disposaven de més diners, de què no eren capaços de gestionar correctament totes les despeses que suposa controlar un servei tant important com és la sanitat.
I sobre el rescat que l'estat/generalitat va donar a l'empresa i les quantitats de diners que van rebre, personalment vaig entendre que amb la privatització d'aquest hospital l'empresa/constructora s'ha enriquit amb un servei de salut que mai s'hauria de permetre que ningú s'enriquís amb això, ja que com va dir una noia que surt al documental si obtens beneficis d'això estàs traient salut al pacient.
I que hem va sobtar el que explicava l'home que la persona que participava en la donació del diners per rescatar l'hospital ara treballava com a director o algun càrrec de bon nivell a l'hospital... hem sembla com si hagués estat planificat, que aquesta persona s'ha assegurat bé el seu futur de manera incorrecte.
I també dir dels diners per cada habitant que cada cop anaven augmentat com si res.
Apart d'això també hem va sobtar com tractaven a la gent com clients en comptes de pacients o com un polític va comparar el servei de brossa dient que al haver-se privatitzat anava molt millor i això és incomparable amb la sanitat.
En general tot el reportatge va estar genial i vaig veure i escoltar moltes coses que hem van deixar bocabadada.
El que diu la raquel estic totalment d'acord, a part que fa un bon resum de tot el destacable del reportatge.
EliminaEl parragraf que parla sobre l'home que era un treballador i va passar a ser director del hospital, jo no ho he comentat pero es una de les coses que impacten a l'hora d'escoltar i que no cuadren perque una persona que no els estudis suficients o les capacitats per adquirir aquell treball hi per "enchufe", ho consegueixen tot.
Nomes remarcar que el reportatge va estar molt be, i que el que redacta la raquel queda molt clar, els fets i estic totalment d'acord.
El que m’ ha sorprès mes és que un metge de urgències cobri uns incentius per enviar la persona a casa si aquell pacient no ingressa al centre hospitalari. El centre sanitari està potenciant al metge perquè la persona no ingressi, en aquesta fase el metge ja te punts a favor, serà recompensat amb una mena de ‘’paper verd o lila’’ després de tot això podem veure com aquesta política d’ incentius s’ esta carregant la manera de tractar a certs pacients un clar exemple com la dona del dolor ventral que esmenta i remarca el vídeo.
ResponEliminaTot això es força patètic hi ha alguna cosa que ens demana més diners, el dret per vetllar per la salut del ciutadans no existeix, desastrós que un metge condicioni uns diagnòstics al veure la paraula diners.
``Menos corbatas y más batas’’
Jose.
Estic totalment d'acord amb tú, que passada que quantes mes altes molt millor per la butchaca del metge, si si patetic, com si fossin máquines, dona igual si estas bé o no....exacte menys corbates i més bates!!
EliminaCrec que el que diu el Jose és cert, ja que la sanitat s'hauria de veure com un dret molt més prioritari que els diners.
EliminaPenso que els metges han de sentir vocació pels seus pacients i per tant obviar els diners davant realitzar un correcte diagnòstic.
Finalment, crec que hauria de tornar la humanització als centres de salut i la visió de la salut com el que és no com a un procés per guanyar diners.
Estic totalment d'acord amb el Jose, ja que és molt greu que la salut d'una persona estigui per sota del diners quan tindria que ser lo més important, ja que condiciona la salut del ciutadà.
EliminaEn conclusió, penso que el diagnòstic al pacient anirà pitjor sino hi ha diners pel mig.
A mí m'han sorprés moltes coses, però el que més ha sigut la explicació
ResponEliminade toni martínez ( periodista de la marea) de el que amagaba la gestió del
hospital de la ribera,un hospital que dona lloc a un model, el model alzira.
La generalitat obre un concurs públic per veure quina empresa gestionarà l'hospital,
guanya l'única empresa que es presenta ribera salut.Una empresa que construeix
l'hospital i es fa a carga de totes les contractacions i arriba a un acord amb la
comunitat valenciana que li paga un canon per cada habitant de la zona.Aquesta
empresa quebra als 3 anys i l'administracio publica li paga 44 milions d'euros per
amortizar l'inversio, més una indemnizació de 69 milios d'euros.Una vegada fet el
pagament s'organitza un altre concurs públic i una de les condicions era poseïr 70
milions d'euros. i quina casualitat que l'única empresa que es presenta i guanya
va ser exactament la mateixa que mesos abans havía quebrat i havía cobrat la quantiosa
quantitad de 113 milions d'euros de la Generalitat Valenciana.
Aquest vídeo m’ha agradat bastant, perquè veiem com funciona en realitat moltes coes que no tenim ni ideà, però també et deixen desprès flipat.
ResponEliminaEl que m’ha sorprès es la entrevista que fa el noi sobre l’hospital de Alzira, aquí coincidim quasi tots nosaltres, perquè la veritat es impressionant de quina manera es descobreix el negoci sanitari. Veure la poca claredat i que ningú es mulla per dir les coses tal qual son, es van passant la pilota d’uns a altres però acaben beneficiant-se el mateixos i perjudicant els de sempre “el pacients “, no hi ha cap tipus de control per l’administració pública.
També em va sorprendre molt, la noia aquesta que li pregunta i diu que te un càrrec entremig (important), però li pregunta i no diu res., semblava que tenia que amagar alguna cosa.
També em va agradar una frase que deia “si treus beneficis es que estàs traient Salud al pacient”.
Estic d'acord amb el que diu Evelia, ningú es mulla per dir les coses clares, les dades no les faciliten, directament no te les donen, només surtimperjudicats nosaltres com a pacients, estan jugant amb la salut nostre.
EliminaRespecte a la dóna que surt com hem dit no es mulla, si parlen i diuen la veritat la probabilitat de quedarte sense treball es bastant elevada. Personalment no defendria una cosa que es impossible defendre.
EliminaJo també estic d’acord , perquè es dit el més fort del vídeo sobre tot la directora de l’hospital que no ha dit cap informació sobre el que li preguntava el periodista , fins i tot quan a dit un home del carrer el que diu la directora es mentida.
Jo també penso que es una cosa important a destacar el que has dit de "Veure la poca claredat i que ningú es mulla per dir les coses tal qual son". Potser ja donem per fet que hi ha coses que no es fan públiques per als ciutadans. Però és increible que fins i tot demanant les dades, ens siguien amagades sense un mínim de dissimulació. La única cosa que conseguim permetent això és deixar-lis via lliure per a fer i desfer com vulguin. I al cap i a la fi les que es veuen perjudicades són les nostres vides.
EliminaEl que més m'ha sorprès és el que comenta Toni Martínez, periodista "La Marea", que a l'Hospital Universitari de la Ribera el Govern de la Generalitat Valenciana vol canviar el model de gestió sanitari, a fer un hospital de gestió privada. Es fa un concurs on només es presenta una empresa anomenada "UTE Ribera Salud", és una unió temporal d'empreses. La Generalitat paga per cada habitant anualment, vingui o no vinguin, en el 1999 eren 204€, i hi havia 230.000 habitants, és a dir, uns 44 milions d'euros anuals pagava la Generalitat a l'empresa.
ResponEliminaDurant els tres primers anys només que hi ha són pèrdues i va haver un "rescat" per part de la Generalitat, van ser 44 milions d'euros que són diners que faltava per amortitzar la construcció de l'hospital i 25 milions més per als diners que l'empresa deixa de guanyar.
Després la Generalitat convoca un nou concurs on es torna a presentar la mateixa empresa, però van canviar les condicions de treball: el canon passa a ser de 379€ per habitant, a més, poden atendre a pacients d'altres àrees, que deriva la conselleria de sanitat, i els hi paguen també per atenció. Ara sí que surt rentable, és com si fos una clínica privada. La gent que va no és perquè sigui més bo que els altres, sinó que aquest hospital té coses que els altres no en tenen.
Ara sí que surt més rentable que abans degut a què el canon ara és de 639€, si s'hagués gestionat tot de forma pública, no podríem saber si hagués sigut rentable o no, ja que l'administració no dóna dades.
Manuel Marín era qui controlava les condicions en la Generalitat, no va denunciar i ara a més a més, treballa com a Director Gerent de l'hospital, com jo dic tot queda en família.
Tot és molt estrany, ja que els dos cops que es fa el concurs es presenta la mateixa empresa i a més que el segon cop, ja que només han tingut pèrdues es tornen a presentar...., sense comentaris, és bastant sorprenent. Hi ha coses que també m' han sorprès bastant però aquesta és la que més.
Estic totalment d'acord amb la Rocio, sona molt estrany que només una empresa s’hagués presentat al concurs. A més, em sembla ridícul que aquest tal Manuel Marín hagués entrat com a Director General de l'hospital i quan controlava les condicions des de la Generalitat hagués fet la vista grossa perquè no li interessava en el seu moment.
EliminaEncara em sembla més sorprenent que aquesta mateixa empresa es presentés per segona vegada al concurs quan ja havia estat una vegada i havia tingut dèficit.
Per una part, la privatització em sembá bé que la població pugui triar entre sanitat pública o privada. Pero al final acabara tot privatitzat i la gent sense recursos no tindrà assistència mèdica i els altres caradures amb la butxaca plena.
ResponEliminaQue la treballadora de l’hospital de València, no ha volgut donar explicacions ni dades. En poques paraules ha demostrat que hi ha coses que amagar.
També és molt greu que un metge tingui incentius per cada persona que no ingressa. Només es miren els diners i no la salut d’una persona que l’enviaran a casa per cobrar més.
Penso que tens tota la raó ja que si un metge té incentius per cada persona que no ingressa, hi ha una influència a l'hora de diagnosticar i tractar de forma adequada als pacients. Crec que ningú hauría de fer negoci d'algo tant bàsic i necessàri com és la salut, però és difícil canviar-ho quan són els qui manen qui decideixen vendre la nostre salut per quatre cèntims.
EliminaAquest programa m’ha semblat molt interessant. M’ha agradat que al veure’l per segona vegada i després del que s’ha estudiat i comentat a classe m’he assabentat de molts més aspectes interessants.
ResponEliminaM’ha agradat la manera de fer de Jordi Évole (entrevistador) ja que fa preguntes atrevides, que s’endinsen allà on més mal fa per posar a la persona entrevistada entre la espasa i la paret i així aconseguir informació molt interessant. També m’ha agradat la sinceritat i la valentia de moltes de les persones que han decidit intervenir i parlar en el programa.
Crec que ha sigut molt interessant i m’ha sorprès moltísim quan es parla del projecte Alzira, el primer hospital (situat a Valencia) que va instaurar una totalitat de privatització, és a dir que tant la infraestructura com el personal sanitari i no sanitari estaven gestionats de forma privada. Aquest projecte es va dur a terme i la empresa responsable rebia una quantitat de diners públics per habitant de la població. Per escollir la empresa que el gestionaria es feia un concurs en el que únicament es va presentar una empresa que va acceptar les condicions, anomenada UTE Ribera de Salud. Això no va funcionar i la empresa va crear un dèficit que la sanitat pública va pagar i a més a més va donar més diners a la empresa. Posteriorment és van canviar les condicions i es va realitzar un nou concurs. Casualment la quantitat de més que la pública havia pagat a l’hospital era la que necessitava tenir qualsevol empresa per acceptar les condicions. De nou la mateixa empresa va adquirir la gestió de l’hospital.
D’aquest cas el que més em va sorprendre és que la persona de la generalitat Valenciana que s’encarregava de controlar que tot fos legal i rentable mai va presentar cap protesta ni contradicció de cap de les accions dutes a terme per l’hospital i a més a més va ser contractat com a Gerent de l’hospital. Totes aquestes dades em semblen vergonyoses i alarmants, ja que mostren clarament la poca legalitat i humanitat i sobretot, transparència dels moviments privats, ja que aquests no tenen xifres per demostrar que la sanitat privada surt més barata que la pública.
CREC QUE LA SANITAT AIXÍ COM LA EDUCACIÓ SÓN DRETS HUMANS MOLT FRÀGILS QUE S’HAURIEN D’ENTENDRE MÉS ENLLÀ DE LA POLÍTICA I LA CORRUPCIÓ.
El que més m’ha sorprès del vídeo ha sigut quan la directora de l’ hospital a donat la cara però sense arguments que es pugin demostrar el que realment busca el periodista, però el pitjor es quan salta un home del carrer i diu que son uns estafadors el que diu la directora es mentida i aquedat fatal davant de les càmeres.
ResponEliminaEl que no m’agrada de la privatització es què tots els seus negocis te ànim de lucre i això provoca que no hi ha pacients sinó clients.
El Vídeo en general estat molt bé perquè explica la situació de avui en dia els hospitals d’ Espanya.
Estic d'acord amb tu, Najlae, pel que menciones de la privatització, on els pacients es converteixen en clients. La privatització podria anar força bé, però tristament sembla que els diners estan per davant de tot. Així, no es pot permetre que la sanitat es converteixi en un negoci, ja que nosaltres som pacients i no clients.
Elimina“De Pacientes a Clientes” quin gran encert amb aquest vídeo i quin gran reportatge de Jordi Evole, fa que els diferents entrevistats en algun moment no sàpiguen com dir les coses perquè no facin tant de mal.
ResponEliminaM’han impactat moltes coses al llarg del vídeo i m’han fet pensar en si realment tenim l’atenció que necessitem. Però el que més m’ha impactat del tot ha sigut el que va passar amb l’hospital de la Ribera. Que van voler canviar la gestió sanitària per convertir-la en gestió privada, és a dir, que una empresa porti la gestió d’aquest hospital. Aquesta empresa privada cobrava uns diners pels habitants que tenia la població, anessin a visitar-se o no tots els habitants. I aquesta empresa va caure en dèficit i la Generalitat Valenciana va haver de rescatar-los. La Generalitat va pujar el preu per habitant que li donava a l’hospital i d’aquesta manera va continuar funcionant.
Una vegada passat això el que em va sorprendre va ser quan el entrevistador va anar a l’hospital a entrevistar unes persones que hi havia a la porta d’aquest hospital i una dona deia que era clients habituals d’aquell hospital i que tenien un molt bon tracte d’atenció. A més, més tard, va sortir una dona que era una responsable inferior als directors de l’hospital i va dir que ella creia que sortia més rentable visitar-se en l’hospital de la Ribera que en qualsevol altre hospital públic ja que en aquell hospital només costava 639€ per persona i en qualsevol hospital públic val molt més diners. Això realment no es pot saber ja que la administració no dóna dades però es probable que una simple visita costi menys en un hospital públic que en un hospital privat.
També m’ha sorprès el polític que va comparar la sanitat amb els escombraires, on diu que l’empresa també era pública i es va acabar convertint en privada i que ara funciona molt millor que si hagués continuat sent pública. Amb la sanitat es juga amb la vida de les persones.
Per una sanitat digne i de qualitat.
Remarco el que diu la xènia, com una persona del sector sanitari tracta com a material de rebuig, porqueria, escombraries a un pacient/malalt?
EliminaEl que em fa ràbia de tot això es que aquestes persones son les que tenen el timó del vaixell que estem conduint, per aquesta mena de persones que no tenen ni deia del que és un pacient o un malalt que necessita uns serveis o esta exposat a una sèrie de necessitats. Aquesta gent els tracta com a escombraires perquè per ells no son pacient/ malalts sinó clients, que només els interessa beneficiar-se de 4 persones amb malalties o persones que necessiten atenció sanitària.
Aquest video m'ha sorprès molt i m'ha impactat certes informacions que hem van semblar molt interessants. Penso que la privatització potser en part bona, però no ho crec quan es tracta d'hospitals o institucions sanitàries, ja que l'obtenció d'aquest per una empresa privada significa possar els diners per devant de la salut dels pacients, i com va dir la portaveu de la "marea blanca" per obtenir benefici has de treure en salut. També em va agradar lo que expressava aquesta dona que ho viu des de dins i té conciencia de lo que pot arribar a passar si privatitzen hospitals. Penso també que el cas de l'Hospital d'Alzira és un tant exagerat, la mala gestió, i sobretot l'aprofitament dels diners públics de mala manera. També quan va sortir la subdirectora d'aquest mateix hospital dient que la privada surt més barata per a la Generalitat, i desprès la van deixar totalment en evidència, demostra que fins i tot els alts càrrecs, així com els polítics, utilitzen les mentires per fer-nos creure lo que volen que creguem, encara que es retractin a ells mateixos.
ResponEliminaÉs veritat que relacionem privada amb guany de diners i també que aquest volen uns beneficis, però crec que en alguns casos la privatització d'alguns serveis pot ser útil.
EliminaTambé és molt impactant la mala gestió que s'ha fet a l'Hospital d'Alzira i l'aprofitament de diners públics.
Crec que s'ha de reestructurar la gestió en molts àmbits, però en Sanitat és importantíssim que es faci immediatament i sempre tenint en compte primer a les persones i no els diners.
Generalment tot el que he pogut veure en el vídeo m’ha impactat, m’ha fet veure un cop més, com està afectant la Crisis i com a anat desencadenant la privatització al nostre país.
ResponEliminaPerò el que més m’ha cridat l’atenció entre altres temes interessants, és quan es concentren en una plaça de Madrid, un grup de persones de personal sanitari, no sanitari inclòs pacients per exposar una sèrie de fotografies en lloc de pancartes, sense cap símbol d’alteració. Tot seguit la policia fent la seva feina els fa fora amb un argument “hipòcrita” ja que aquest grup de persones lluiten també pel's seus drets i com bé diuen: TOTS SOM PACIENTS.
I si no sortim a cridar pel's nostres drets qui ho farà? Qui ens sentirà si no ho fem?
Persones que tenen un lloc de treball però que en un moment donat formarà part de la sanitat privada, perquè ara ells també seran privatitzats i per aquest fi es dona aquesta mobilització? I si nega’n tots els permisos per sortir a cridar la realitat del nostre país és tancar les portes a la veu dels treballadors afectats, als pacients i es que en general tots formem part d’aquest vaixell i si ningú rema tots ens enfonsem.
Així que tot el col•lectiu de persones que s’havien reunit per manifestar-se es traslladen a l’escola de Metges de Madrid on allà poden realitzar l’exposició i on es entrevistada Mónica Garía (metgessa anestesista i portaveu) on puntualitza que es molt greu la privatització ja que afecta directament a la Sanitat.
Estic d'acord amb tu en tot el que has dit, però el que més m'ha sorprés a mi es que aquesta gent que dius tu que es manifestava amb fotografies sense alteració, quan arriba la policia i els fa fora, SE'N VAN. Això es el pijtor, perque si, no podien fer una altra cosa, però al col·legi de metges qui els veia protestar? es el que volia la policia i a sobre els hi fan cas. Es el que tu dius, ningú rema i a sobre els pocs que ho fan no paren de tirarnos aigua a sobre el vaixell.
EliminaEstic totalment d'acord amb les dues, tant per una part, que la policia tindria que tenir coses mes importants que incordiar aquesta pobre gent que només es manifesta, pero que la gent també te que donar la cara i dir "estem aqui" perque al cap i a la fí, som nosaltres els que pringuem.
EliminaEl que m’ha sorprès del vídeo es la manera com la treballadora amb un càrrec mitjà de l’hospital de València evadia les preguntes, això dóna que sospitar que hi ha coses que no volen que surtin.
ResponEliminaTambé és molt greu que els metges cobrin incentius per no ingressar a un pacient, ja que això afecta al tracte del pacient ,la salut del pacient tindria que anar abans que no emplenar-se les butxaques.
Per al meu punt de vista, tot això provoca en part la situació en la que estem ara, és a dir, que els diners són els que manen.
A mi també m'ha sorprès molt com també diu l' Ana, el fet que un metge cobri incentius per no ingressar a un pacient. Però d'altra banda, el que diu de la treballadora que evadeix les preguntes no m'ha semblat un fet nou, ja que des que va començar la crisi a Espanya tots els polítics quan els hi pregunta evadeixen les preguntes o a vegades pitjor responen amb mentides, per això aquella dona a miem va crear una gran desconfiança, ja que evadint les preguntes va deixar clar que hi havia coses que volia amagar.
EliminaEn el reportatge " De pacientes a Clientes" de Salvados presentat per Jordi Évole surt a la llum molts dels trets de la privatització de la sanitat. Però hi va haver dos aspectes que em va impressionar molt.
ResponEliminaEl primer va ser quan s'entrevista a uns metges i un d'ells explica que hi ha un incentiu per aquell metge que doni més altes o que fes que la gent no es quedés ingressada, com pot ser que s'estigui donant un "premi" a aquell metge que no fa bé el seu treball,perquè si una persona necessita l'hospitalització i s'està anant cap a casa s'està jugant amb la seva salut del pacient, a més a més aquest fet gairebé sempre comporta després més despeses.
El segon fet que em va cridar l'atenció és quan el presentador posa el vídeo del polític que compara la recollida d'escombraries amb la sanitat. Fins a on hem arribat que es posa a la mateixa alçada les escombraries i a les persones.
Aquest vídeo m'ha ensenyat que som nosaltres las que hem de lluitar per la nostra sanitat perquè no volem ser clients si no pacients i volem tenir uns bons polítics que ens representin i pensin en la població i en la seva salut.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
EliminaEstic d'acord amb la teva opinió sobre a que un metge se li doni un incentiu en raó de les altes o baixes que doni. Un metge té que ser professional i davant de qualsevol situació, primer esta el malalt i despres els diners.
EliminaL'altre tema que tractes sobre la igualtat de les escombraries i les persones, estic d'acord en que no es pot posar a la mateixa alçada, es a dir, que no es pot comparar les persones amb escombraries, no es pot admetre.
Es molt trist que un bé tan essencial com es la salut també sigui objecte de joc pels mateixos aprofitats de sempre que només pensen en omplirse les butxaques a costa de fer un gran pas enrere, denigrant els drets de les persones, comparant-nos fins hi tot amb les escombreries. Oblidant-se del més important que son les persones, excloent de la sanitat al que no se la pugui pagar, quan estar sà, viu, i bé es un dret comú. Si utilitzessin la privatització com un complement estaría bé una ajuda sense anim de lucre, però per treure benefici dels mals agens es un acte que fa pensar en el que ha arribar a ser un grup de persones per l'avaricia dels diners que malament distribuits només donen mals de cap.
ResponEliminaEstic d'acord amb tu en que la privatització no té per que ser dolenta, depenen qui organitzi i si aquesta gent té ànim de lucre o no. Encara que també em de tenir en compte la política corrupta d'aquest país, això ho fomenta molt més.
EliminaREPORTATGE “ DE PACIENTS A CLIENTS “ DE SALVADOS.
ResponEliminaEn aquest reportatge et dones compte de moltes coses sobre la privatització, veus coses que mai pensaries que fossin així. Es un documental molt interessant.
El tema mes destacable que trobo al vídeo es com un metge pot pensar en la prioritat dels diners i no d’un malalt. Al vídeo es diu que el metge depenent dels ingressos o altes que faci cobra o mes o menys. Es a dir, si un pacient arriba a l’hospital y el metge que l’atén no fa ingrés, aquest metge cobrarà mes aquet mes, y si un malalt que esta ingressat y el metge que li pertoca li dona l’alta cobrarà mes diners. Penso que ja no pots anar al metge per si o faran per guanyar diners o per millorar al pacient en salut.
Un altre tema que també m’ha cridat l’atenció es sobre el que diu el periodista de la marea ( Toni Martínez).
Que la generalitat faci un concurs per veure la empresa que gestionarà l’hospital y nomes es presenti una empresa. I desprès es fa un altre concurs i es torna a presentar la mateixa empresa.
M'ha sorprès igual que a tu Judith, diners diners i més diners. Com pots estar segur de tenir una bona salut, si el metge que et te a les seves mans esta depenent dels ingressos. Em sembla molt vergonyós que es juguin amb la vida de les persones d'aquesta manera, tan sols pensar amb els beneficis que guanyen al treure salut als ciutadans, treien els nostres drets i la seguretat de poder obtenir una prevenció de la salut com cal per poder viure.
EliminaAquest vídeo m’ha semblat molt interessant perquè crec que les preguntes que es fan són molt encertades i les respostes són molt sorprenents. La part que més m’ha agradat és el final, la entrevista al exconseller de Sanitat del País Basc Rafael Bengoa.
ResponEliminaÉs veritat que a Europa hi ha una visió més col•lectivista, ja que la cobertura que es vol abastir és universal i també té raó quan diu que la cobertura i els clínics espanyols són bons. Jo crec que Espanya té una bona sanitat, el problema és que ara estem pagant la mala gestió que s’ha fet d’aquesta, com per exemple la construcció d’hospitals dels quals es podia prescindir.
Una de les mesures que s’estan aplicant a Espanya per arreglar els problemes és el co-pagament, cosa que s’ha vist que és més perjudicial ja que les persones malaltes no acudeixen al metge fins que van d’urgències. També crec que té molta raó quan diu que és podria conscienciar més a la gent de les seves pròpies malalties perquè elles mateixes poguessin tractar-les i no depenguessin totalment del metge, això és una millora molt bona en sanitat que s’hauria de posar en marxa immediatament.
Les empreses privades poden fer coses més simples, més ràpidament però en canvi és als hospitals públics on es fan els tractaments més especialitzats i complicats com trasplantaments per tant això ens corrobora que la pública és bona i necessària.
És cert que gestionar una sanitat pública és molt difícil i es necessiten coneixements, però privatitzar uns serveis sense abans fer un bon estudi no és la solució perquè si aquesta empresa entra en crisi i necessita ser rescatada és obvi que un govern com el nostre no deixarà que s’enfonsi i per tant abans de privatitzar, que podria ser que en alguns hospitals sigues una bona decisió, s’han d’estudiar molts factors, econòmic el primer.
Per últim el que més m’ha agradat de l’entrevista és la frase on diu: “La Sanidad no es un gasto ni un lujo, si no una inversión”. Ja que un cop una persona malalta ha sigut atesa i curada pot tornar a ser productiva. Si que és veritat que aquesta persona donarà unes despeses econòmiques però les retornarà més tard treballant i és molt més important fixar-nos en com es pot arreglar el problema d’una persona que no veure quines despeses ens dona aquella mateixa.
Després de veure el el programa de Jordi Évole la majoria de nosaltres pensàvem igual, esta clar que la sanitat no pot passar de ser una necessitat i un dret de la població a una font d'ingrés econòmic per alguns. Hi han agut comentaris, preguntes i respostes per part de professionals que m'han sorprès. Aquí es parlava de la privatització (com diuen els polítics, "externalizació"...) però també crec que es un tema molt preocupant la poca transparència que hi ha en algunes organitzacions. Es trist que en ple segle vint-i-u els drets no siguin del tot establerts, si hi ha gent que no té ni per menjar com volen que es paguin una sanitat privada? Crec que la privatització no està del tot malament, si es controlada i organitzada bé, però lo que no podem permitir es que es privatitzi grans parts i molt menys que s'aprofitin econòmicament, per que com diu el programa, només ganes rendibilitat si disminueixes la salut.
ResponEliminaJo crec que els drets estan establers, per això em lluitat per ells. El problema rau en que ens hem acostumat a que es estiguin sempre allà, s'han transformat en una extremitat invisible del nostre cos, i com passa de vegades necessitem que el braç xoqui contra la paret per adonar-nos que es allà tot ell, quan sentim el dolor es quan recordem que els hem de protegir.
EliminaEl veritable ganivet que fereix els nostres drets són els diners i poder, tal com has dit tu Raquel. I si no podem confiar en que aquells que tenen poder, aquells que nosaltres mateixos em posat allà en això anomenat democràcia que ens queda? Tal com has dit Raquel no em sembla bé que s’aprofitin de la salut per treure diners, però de moment el poder de decidir segueix a les seves mans i els peons seguirem esperant per escoltar la seva fatídica o preguem-que-no-massa-dolenta decisió.
Dir que la indignació no ha sorgit en la meva persona a cada declaració que feien en aquest programa seria un gran error. Al final del programa ja no sabia que pensar, ja que certa insensibilitat creixia en mi en pensar en tots els altres drets que s’han transformat en la diana de hipòcrites vestits amb corbates de preu més alt que els ingressos mínims d’una família catalana. Corbates que després ells tacaran de caviar beluga i empastifaran de Perriet-Jouet Belle Epoque mentre fumen un bon cubano.
ResponEliminaEl súmmum d’aquest episodi clarament va ser el cas de l’Hospital Universitari La Ribera, l’empresa que el gestiona i el paper de la Generalitat Valenciana. Com ja sabem des de fa molt es polítics valencians tenen les mans massa llargues i tenen la meravellosa capacitat de tornar-se cecs i sords quan ho necessiten. Però que la compra-venta-recompra fastigosa s’hagi fet d’una manera que ha ningú amb poder li hagi semblat oportú d’investigar no fa més que evidenciar les mancances de la gestió dels poders polítics espanyols dels últims anys; poders polítics conversos i podrits per dins.
Podria continuar parlant dels pros i contres de la privatització dels serveis sanitaris, o del col•lectiu mèdic que sembla només aixecar-se quan se’ls toca directament o podria parlar de les múltiples bales de canó que ataquen els drets que als habitants d’aquesta terra tant ens va costar aconseguir i que ara tanta falta ens fan, però arriba un moment en que una bitàcora com aquesta no podria suportar el pes de la indignació que aquests temes creen.
Després d'haver vist el programa de Salvados "De pacientes a clientes" voldria destacar que m'ha cridat molt l'atenció l'ús que es fa de la paraula "externalització", ja que segons els diccionaris de la RAE aquest concepte no existeix, però els polítics la prefereixen perquè la paraula privatitzar es percep com a molt negativa i prohibida. Aquest fet no em sembla gens professional per la seva part: les coses pel seu nom. D'altra banda, també m'ha cridat molt l'atenció l'ús dels incentius per motivar al personal sanitari. Em sembla totalment immoral que s'utilitzin als pacients per a tenir un sou més gran a final de mes. Considero que hauria de ser ilegal utilitzar aquests tipus de mètodes, ja que som pacients, no clients, i, pel que es veu, els diners estan per davant de la salut.
ResponEliminaLa Sanitat no és un negoci, i aquest programa mostra que lo que la privatització té com a objectiu, fer diners. Entenc que tothom te dret a escollir si vol sanitat publica o privada però no per això tenen que tenir tanta cara de cobrar incentius exagerats per persona, i jugar amb el benestar de la gent.
ResponEliminaM'ha cridat molt l'atenció quan la policia ha intervingut en una agrupació de personas que estavan rehibindicant-se sense fer cap tipus d'escandol ni perturbant el ambient de la plaça, però igualment, la policia estaba amb una actitut bastant agresiva cap aquesta manifestació. Crec que sincerament tindrien que preocuparse més per altres coses que no per una simple expressió d'opinió com feien aquestes persones, em fa sentir vergoña de la policia la veritat.
Al final, si segueix així la cosa, la sanitat estara només al abast de personas amb uns diners considerables, deixant així de banda totes les altres personas que potser ho necesitan més, simplement per la perfecta mentalitat de voler guanyar diners a costa de la salut de la persona, trobo que tindrien que tenir una miqueta de consciència i de cor. Que ja mateix ens cobraran per parlar i tot.
Una de les parts que més em crida l' atenció és la part en què Jordi Évole parla amb un altre periodista sobre l'Hospital Alzira.
ResponEliminaAquí li explica que la Generalitat fa una convocatòria perquè una empresa privada s'encarregui de l' administració de l'hospital i només es presenta una. La Generalitat li paga una quantitat enorme de diners per portar l'administració de l'hospital, però tot i això té pèrdues i la Generalitat ha de rescatar a l'empresa amb uns diners que no se sap d'on surten. Llavors es torna a fer una nova convocatòria, a la qual es torna a presentar la mateixa empresa (ja que casualment la condició per presentar-se a la convocatòria és tenir uns diners que la Generalitat acaba de pagar a aquesta empresa per rescatar-la), i es paga encara més diners perquè aquesta vegada surti bé. I el responsable de la Generalitat que havia de ocupar-se de que tot estigués en condicions, també per casualitat, passa a ser el director gerent de l'hospital.
Sembla que deixant de banda la fortuna que s'ha gastat durant tot aquest procés, els ha sortit tot rodat.
I al veure aquest cas en concret, em fa pensar quant a si serà aquesta la manera que té l'estat de gestionar els diners públics. Que la veritat és que explicaria bastant la situació actual a Espanya.
Estic d'acord amb Ester, no només no ens mostren que la selecció de la gerència de l'hospital Alzira, cosa molt important perque la gerència d'un hospital serà l'encarregada de ''gestionar'' la salut de molts habitants, no només no és fa amb un criteri equitatiu, ja que són els únics que es presenten, dona que sospitar, no hem crec que una gerència d'un hospital només tingui una sol·licitud de gestió d'una única empresa, i haurien d'haver rebutjat ja que havíen d'haver analitzat els seus pressupostos de gestió i s'haguessin donat compte de que aquesta empresa no hagués estat capaç de direccionar l'hospital i a més, es va confirmar que va fracasar a la gerència posteriorment, i a sobre es tornen a convocar a posibles aspirants per canviar la direcció i es tornen a presentar els mateixos i els tornen a admitir, això hem sembla una estratègia total per a gaudir-se'n tots dos de diners sota màniga, encara que la que dongui els diners per a assolir aquest projecte sigui la Generalitat de Catalunya, i se suposa que tot está molt reglat i molt protegit per a evitar fraudulències....
EliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaEl programa Salvados dóna una visió més sincera de la realitat, posant en compromís a moltes persones amb entrevistes molt concretes de la situació real a Espanya en tema de Sanitat.
ResponEliminaEns dóna a entendre que hi ha conceptes contradictoris, com per exemple que l'acció de la privatització de la sanitat és un acte de descongestionament dels serveis per facilitar l'atenció als ciutadans, quant no hi han estudis ni xifres que corroborin aquesta informació.
Penso que segons les idees polítiques d'uns governants o altres gestionen d'una manera totalment diferent depenent la legislatura, on hi ha una Constitució i unes lleis que se suposa ens amparen per evitar precisament aquestes accions, que uns dirigents d'un partit polític, manin en temes tant importants com es la sanitat, i que es pasin per alt les lleis ja establertes i ens enganyin, amb la implantació de nous Decrets que vulneren molts dels drets i deures de la Constitució Espanyola.