El text "el negocio de la salud" explica que la salud pública poc a poc esta desapareixent, a causa de la situació en la que ens trobem avui dia i per els polítics que el que només pensen és en la seva economia personal i que estan convertint una sanitat en un producte i moltes enfermetats que no són tant preocupants, les fan pel fet de que consumeixin medicaments. El que ens explica és que la salud pública en comptes de ser un dret que tens com a ciutadá s'está convertint en una mercancia perque uns pocs guanyin diners. Abans de la guerra, la sanitat estaba molt malament, la gent moria, no es donaba importancia al que li pases al ciutadá, arrel d'aixó despres de la guerra s'en van donar compte que era un dret com a ciutada tenir una sanitat digne, ja que qualsevol persona té una familia o vol viure bé no en preocupacions de salud. Un dels problemes que estan pasant és que la gent no esta realment informada del que es bo i del que no, perque una sanitat pública realment és el millor que hi ha, hi han molt bons professionals, i está per donar un ben estar al ciutadá, en canvi la sanitat privada, està creada per guanyar diners, sense importar-li's els pacients. La sanitat pública que teniem fins ara que era de les millors, tan professionalment com pel ben estar del ciutadá, esta baixant en picat, i s'esta convertint en la sanitat privada semblada a la dels americans, que només els pocs privilegats que hi poden gaudir la tindrán i els que mes ho necessiten no hi tindrán dret. En conclusió, jo penso que la ciutadania tindria que estar molt més informada dels drets que tenim com a persones i del que realment necessitem, i que en comptes de agafar com ejemple països que la sanitat ha decaigut, començar a fixar-nos en països, que tenen uns resultats en salud bonissims i una qualitat de vida inmillorable.
La privatització dels serveis de la salut només servirà per convertir la salut en un negoci cap a la societat/habitants del nostre país, es deixarà de banda la salut i s’ actuarà més amb objectius empresarials, buscant més el benefici i deixant de banda pacients, poblacions. Fins ara em protegit la nostre salut i teníem uns bons models de gestió. Trobo que aquesta equitat que tant parla el text anirà desapareixent al llarg dels anys per a tots, es basarà més en trobar zones del territori més rentables pels centres sanitaris, on hi hagi poca malaltia i la economia de la població sigui força alta, cada vegada la salut de tota la població anirà a pitjor, per falta de recursos. Els que es beneficiaran de tot això seran els homes de corbata i quatre gats més. Com el govern central no pot mantenir la situació, certa gent aprofita per privatitzar dits serveis, però res d’ això millora el resultats de la salut i la qualitat de vida, tot el contrari els empitjora i els fa malbé. L’ atenció sanitària pública necessita un canvi radical contra aquest tipus de gent que vol canviar el sistema de salut públic, per tant necessita a professionals units fent força, també es necessari un suport social per a dir el que es vol i el més important una millor política que faci una bona gestió de la nostre salut.
La salud publica a debate,sin duda está pasando a convertirse en un negocio con el intento de privatización,frente a la necesidad de que siga siendo un bien social único y compacto.
Lo que se consiguió en la postguerra Europea,fortaleciendose todo tipo de desigualdades ,haciendo un bien comun el de la sanidad, con el pago de impuestos, creandose así barreras frente a posibles desastres,este bien conseguido ,se está degenerando.
Con la crisis del petroleo de 1973 comenzó el proceso de desmantelamiento de los estado de bienestar,comienzan los intereses creados.La creación de nuevas enfermedades,tratamientos innecesarios,e incluso compra de profesiones sanitarios,así como información no clara de eficiencia de la sanidad privada frente a la pública,hace desorientar a la sociedad.
Además,empiezan las desigualdades en atención sanitaria con el trato excepciónal a colectivos con nivel educativo(funcionarios,diputados..),asistencia privada con mutuas,con fondos publicos.
Frente a estas irregularidas ,en 1986, con la reforma de la atención primaria, seremos punteros en una sanidad de calidad y gratuita,pero por ello no cesan las estrateguias de privatización con externalización de servico público,desmantelamiento de monopolios...,se sigue con la intención de maximizar beneficios a costa del detrimento de la sociedad.
Para terminar,los cambios son necesarios ,pero no de cara a los beneficios de unos pocos,se necesitan cambios que demuestren la eficiencia de la salud pública,siguiendo con la apuesta por la atención primaria,potenciándola con refuerzos que hayan sido eficientes,y no modelos que ya han fracasado como el americano,con atención sanitaria de beneficiencia.
Todo ello potenciado con una ciudadanía informada,y no dirigida por políticos contaminados por los vicios del mercado.
Abans la salut era un medi per arribar a un fi, un recurs que permet a les persones portar una vida individual, social i econòmicament productiva. Pero ara s’està convertint en un negoci. Es centran en medicaments per enfermetats com la calvície o disfunció sexual femenina perquè saben que aquests medicaments es vendrán més, llavors deixan a un costat medicaments per enfermetats realment importants que salvarían vidas. Poc a poc reben menys cuidats les persones que més ho necesitan, en canvi els funcionaris públics, diputats, empleats i els seus familiars poden escollir asistencia privada pagada amb fons públics a través de mutuas. Cada vegada es pensa més amb la butxaca i menys amb el cap. Els proveïdors públics pensen en la salut del pacient i el be social mentrestant els proveïdors privats només pensen en maximizar els beneficis empresarials deixant enrrere la salut del pacient. Es deixan de fixar en la atenció sanitaria de poblaciones pobres i de pocas persones perquè això suposaria més gastos, llavors es centren en zones geogràfiques que suposan més rentabilitat i menor carga de enfermetat. Necessitem enfortir prestacions socials o copiar models de gestió que hayan sigut eficaços, no copiar models que hagin fracassat que facin que augmenti el PIB. Per últim necessitem professionals que tinguin cap i sàpigan pendre decisions i vulguin millorar l’atenció de la població i no pensin només en els diners.
Espanya es va incorporar tard al progrés social. El projecte d'una sanitat equitativa i universal no va arribar a desenvolupar-se completament. Espanya copia models de salut que han fracassat en comptes d'instaurar-ne algún que hagin funcionat. Hi ha hagut un canvi de mentalitat pel que fa la visió de la salut. En aquestes èpoques es vol fer negoci fins i tot de la salut, percebent-la com una via de negoci i no com un dret social, un bé sensible. El màrqueting ha posat per davant el negoci desatenent la investigació de medicaments per les malalties de zones pobres, manipulant la investigació, ocultant dades sobre la eficàcia de medicaments que podrien comprometre el negoci etc. Aquestes manipulacions van acompanyades de missatges que fan desorientar a la població, empitjorar la salut i fer que la població accepti la corrent privatitzadora i la pèrdua de la equitat en l'accés a l'atenció sanitària. La privatització és entesa per la OMS com el procés de transferència de propietats i funcions governamentals d' entitats públiques a privades mitjançant la externalització de serveis públics, la desregularització de monopolis i el negoci de la venta de companyies en mala situació. Aquests fets tenen com a conseqüència la visió de la salut com a fi per fer negoci i maximitzar els beneficis empresarials. La privatització sorgeix degut a la falta de beneficis i el gran cost que té la sanitat Espanyola. És molt car per l'estat finançador assumir els costos polítics i socials de tancar hospitals i centres de salut i els acaba rescatant. D'aquesta manera es deixarà de considerar la equitat com un factor d'eficiència i el sector privat és centrarà en zones geogràfiques més rentables que precisament són els ciutadans que més mitjans econòmics, més informació sobre la salut i hàbits saludables tenen. Segons el text "El negocio de la salud" desprès de tot l’anomenat anteriorment, creu com a solució des invertir en allò que no millora la salut, copiar models de gestió eficaços, disminuir la variabilitat en la pràctica clínica, incentivar el professionalisme i per últim, reforçar les prestacions socials i de benestar. Aquestes són les accions que s'haurien de dur a terme en comptes de la privatització. Juntament una millor política i una millor gestió. En la meva opinió la privatització és una artimanya política per guanyar diners i influencies i fer de la salut una empresa. És l'error d'aquesta societat on els polítics miren pels diners i no pels ciutadans. Crec que ni la salut ni la educació haurien de mirar-se com empreses. Encara que les gestioni un servei privat penso que han de posar com a primer objectiu la humanitat i els valors que en aquest segle es coneixen. Han de complir els drets humans, socials, i de benestar i després pensar com augmentar el benefici, però sense oblidar el primer. Penso que pel que fa la salut estem tornant enrere i repetint errors, en comptes d'enfocar la salut com el que és, un dret, un aspecte clau del benestar social i un imprescindible per viure. M'ha sorprès la rigurositat i claredat d'aquest suplement ja que està realitzat des de l'associació "Cristianisme i justícia" i no presenta connotacions religioses ni de dretes, sinó una visió humana del ser humà i de la salut.
Fins hores d'ara hem estat protegint la salut amb un bon èxit, ja que el nostre sistema sanitari ha estat dels millors fins ara, considerant que és un bé per les persones i un dret imprescindible per les condicions de vida per tothom. La sanitat com servei public presenta un dèficit econòmic, que per altres motius ha sigut causat per protecció de l'equitat i la solidaritat, és a dir que és universal, cobertura per tothom. Però com bé explica en el text és un objecta per part dels polítics i empresaris que ho veuen com un negoci, com una font inacabable d'ingressos, i em refereixo ha que tothom necessitarà assistència sanitària en algun moment donat i pagarà per aquest dret, i acabarem formant part d'aquest negoci tot que tot just començem. Veient com d'aquí treura'n benefici cada cop més, en el sector privat, on tindran més en compte les àrees geogràfiques on resulti econòmicament més beneficiós i rentable amb menor càrrega de malalties. Des del meu punt de vista també penso que la privatització és una estratègia per treure benefici i el que menys importa és la salut de les persones. És ben clar que cada cop fem un pas enrere per finalment arribar al model que porta Amèrica, que els més pobres no tindran cap recurs a la seva cura de malalties, ni cap dret. Només els més rics tindran aquest privilegi. No obstant penso que una millora és possible encara que uns dels inconvenients: que no tothom s'he n'adona de tot el que està passant, ni on pot desembocar tal situació. Per això, seria de gran ajuda poder aconseguir una ciutadania informada i arrel d'això lluitar pels nostres drets.
La mercantilització de la salut com a fenomen global, té com a conseqüència la concepció de la salut com a un bé de consum i la privatització dels serveis públics. Fins ara hem estat protegint la salut perquè la consideràvem un bé sensible. El marketing està aconseguint que la demanda creixi il·limitadament, inventant noves malalties com per exemple la calvície, fent patent la llei de cuidats inversos segon reben més cuidats qui menys ho necessita i així va augmentant el nombre de persones que es defineixen com a malalts i ocultant dades sobre eficàcia o seguretat de medicaments que podrien posar en perill el negoci. Tot això acompanyat de propaganda com ara que la sanitat privada és més eficaç que la pública, etc.
Espanya es va incorporar tard al progrés social. Però el SNS desenvolupat a partir de la llei General de Salut al 1986 va fer que la ciutadania tingués accés a una atenció sanitària gratuïta i de qualitat fent que els indicadors de salut de població fossin un dels millors del món i quan començàvem a gaudir del progrés la privatització començava a arribar. L'Organització Mundial de Salut defineix la privatització dels serveis sanitaris com el procés de transferència de propietat i funcions governamentals d'entitats públiques o privades ( amb o sense ànim de lucre ) Aquest procés compta amb tres estratègies: externalitzar els serveis públics, des -regularitzar monopolis i negociar la venta de companyies en mala situació. Com a conseqüència la salut com a medi per fer negoci. El negoci esta en el fet que com l'estat no pot fer front als costos les empreses privades s'aprofiten d'això, llogant quiròfans etc. Deixar de considerar l' equitat com a factor d'eficiència així el sector privat trobarà incentius en zones més rendibles. És evident que el nostre SNS necessita canvis però la privatització no és el millor sinó no invertir en coses innecessàries,copiar models que hagin estat eficaços, icenitivar el professionalisme i moltes més però ara el que estem fent és copiar models que han fracassat, augment de la inequitat, els co-pagaments, potenciament de la sanitat privada, etc. Per recuperar el que estem perdent fa falta la implicació dels professionals en la governança clínica, redefinir el nivell individual de les expectatives, necessitat del control social en la gestió pública i per últim és imprescindible una millor política per a una millor gestió pública.
En la meva opinió crec que hem de lluitar pels nostres drets, conscienciar-nos realment que és l'important i no deixar que ens treguin l'accés a una sanitat pública de qualitat que tant ens a costat aconseguir,
La privatització en el serveis de la salut, l'estan enfocant de manera empresarial, és a dir, que només interessen els beneficis que hagi de treure l’empresa que porta aquell hospital o aquella clínica privada i poder acabant privatitzant tota la sanitat pública. Aquestes empreses privades ens fan pensar que cada dia ens trobem malament, que hi ha moltes més persones malaltes de les que realment hi ha. Aquestes empreses només són capaces de mirar pels seus beneficis, no poden mirar per la gent que s’està visitant i realment esta preocupada per si té alguna cosa greu. Espanya és va incorporar massa tard als progressos socials en els que s’havia de garantir sanitat gratuïta i universal. Alguns funcionaris gaudien de sanitat privada amb el fons públic, això ens fa que pensar que no era del tot com ells volien aquesta sanitat, ja que si ells sabien com funcionava, perquè no es visitaven amb els mitjans de la sanitat pública? O millor encara, perquè no milloraven la sanitat pública per poder tenir el que els oferien a la sanitat privada? Aquesta és una de les preguntes que m’he fet llegint aquest article i he arribat a la conclusió, que realment no els interessava millorar la sanitat pública com és la sanitat privada perquè llavors la privatització no hagués arribat mai. El que tenim clar i el que no podem seguir permetent es que la sanitat vagi enrere, el que hem d’aconseguir és que des del punt on estem ara mateix amb tot el que ens ha costat arribar no podem tornar enrere i tots els avenços aconseguits fins el moment deixar-los perdre. El que vull dir amb això és que com avui dia, no tenim tants diners, el que estan fent és retallar en sanitat i a la vegada, ens estan fent perdre drets. També hem d’aprendre de tots els errors que hem comes fins ara per no tornar-los a cometre i tirar endavant com fins ara, millorant i protegint els nostres drets. Per això cal que la població estigui informada de tot el que passa i els polítics no manipulin la informació, és a dir, facin saber als ciutadans el que passa en tot moment i deixar de pensar en els diners que poden guanyar.
Amb la privatització de la sanitat pública volen aconseguir comecialitzar amb la salut de les persones cosa que es molt greu, fins i tot deixant sense assistència a la gent més desfavorida quan és a la que més falta li fa. Ens engañen fen creure que els factors de risc són enfermetats i que hi ha més gent malalta de la real, perque tinguin por i comprin els medicaments que no necessiten i fins i tots els poden perjudicar. Amb la privatització no és compleix un dels principis bàsics de la sanitat que és la igualtat per tothom, i la población ha de saber quins són els seus drets i lluitar per ells.
Es simple el que volen es conseguir controlar-nos a tots i la sanitat es un medi en el qual encara no s'avien atrevit a fotre mà, perque les coses naven be, però ara que les coses ja no van també i tenen "l'escusa de retallar" dons aprofiten i ens tornen a guanyar més terreny per tindren's més controlats. La privatització de la salut tant en ambit de serveis com de medicines, es una doble aposta que fan els alts carregs per guanyar més capital, reduir població i obtenir més control de la poblacio. Ara que ja no ens enrecordem de que es la guerra privatitzen la salud, perque així tenen una gran empresa que no tenia anim de lucre i ara si el té, el que provocara moltes mort i grans beneficis per uns quants. Hem fa rabia pero es així, el unic motiu per el qual fan tot això es per CONTROL i RIQUESES, les germanes inseparables del nostre "estimat" SISTEMA CAPITALISTA DE MERDA.
La situació que estem vivint esta fent que la salut pública vagi desapareixent, i volen implantar la privatització, en la qual els pacients passen a ser clients i el més important són els diners i no pas la salut de la població. Abans de la guerra,no se li donava importància al que li passes a la gent del poble o ciutat la sanitat estava molt malament, i a la postguerra es van adonar de que era un dret que tenia que tenir els habitants una sanitat digne. La sanitat pública que hem tingut fins ara a sigut de les millors, tan professionalment com pel ben estar del ciutadà, i s’està convertint en la sanitat privada amb similitud a la dels americans, que només els pocs privilegiats que hi poden gaudir la tindran i els que més ho necessiten no hi tindrà. Hem d’estar ben informats dels drets i deures com a ciutadans, no abusar dels serveis, ni medicaments, etc. Des del meu punt de vista crec que la privatització no es gens rentable, ja que no hi ha estudis que ho demostrin. És a dir, per a l’Estat no es gens rentable, ja que ha de pagar el mateix o més per cada habitant, però si que s’omplen les butxaques els empresaris i els amics (polítics) d’aquests empresaris.
El principal objectiu de les privatitzacions és el traspàs de funcions d'una institució pública a una privada. Per el meu criteri, que es privatitzi la sanitat pública és molt greu, ja que la gent té tot el dret a rebre assistència mèdica pública si així ho prefereix. Apart d'això, la privatització comporta conseqüències per el poble, ja que, com bé diu el text, "la salut és el negoci perfecte", i per a les empreses privades lo primer és obtenir beneficis, i els pacients per a ells són mitjans, i per tant l'assistència es pot veure influenciada per les ganes de fer negoci. I tot això, sabent que la majoria de la població està al atur i passant-ho malament fins i tot per menjar. Penso que en realitat no els importa gaire la gent, per a ells som números que cotitzen. Som nosaltres mateixos els que ens hem de treure les castanyes del foc i informar-nos bé de lo que en realitat pasa, perquè ells no ho faran per nosaltres. Al contrari, lo que volen és la indiferència per part del poble perquè si no fem res es com si estiguéssim a favor de que aboleixin els nostres drets, i és poc a poc lo que està passant.
Actualment, com es pot veure estan aconseguint que la salut pública vagi desapareixent poc a poc, i la privada es posi al davant. Després de tot el que es va fer per tenir una sanitat de qualitat i d'accés a tota la ciutadania ara la volen privatitzar, d'aquesta manera solament uns ens beneficien les butxaques, i no es preocupen pel benestar del pacient. Haurien d’ informar bé als ciutadans de quins son els nostres drets, i deixar que puguem decidir el que es fa amb els diners públics a la sanitat. Tothom hauria de tenir una atenció sanitària digne i no només el que tingui diners, ja que hi ha moltes famílies que no tenen recursos i per tant no podrien tenir aquest dret i això no és equitatiu com diu la Llei General de Sanitat. En conclusió, jo penso que els polítics tindrien que trobar un bon sistema sanitari per a tota la població, i no fixar-hi en un sistema que no funciona, i en el qual solament s'afavoreixen uns quants.
El negoci de la salut ha sigut sempre un negoci molt rentable, així ho demostra el famosíssim sistema de segurs mèdics que gestiones companyies multimilionàries dels Estats Units, un país que centenars de països volen emular en tot. Però en un moment en els que en aquest país el seu president esta intentar canviar totalment això, a Europa, i particularment a Espanya, ens trobem en un retrocés dels Drets Socials que està trastocant totalment el que fins fa poc era un dels millor sistemes de salut europeus. La privatització dels serveis sanitaris és la reina suprema dolenta del conte.
Aquells empresaris avariciosos, altrament coneguts com a ogres, volen que ens engreixem i així poder fer després unes botifarres més sucoses amb la nostra sang farcida de colesterol.
Però la privatització dels hospitals no es la forma perfecta per a enriquir-se, almenys a Espanya. Prenem per exemple l’Hospital Infanta Leonor situat a Vallecas, un barri madrileny que en els últims deu anys ha caigut de barri mitjà a estar en una bastant deplorable situació. Tenim en compte això, d’on traurà benefici Ribera Salud, empresa que gestiona aquest centre sanitari, tenint en compte que menys d’un 30% de la població podrà fer front a la majoria dels tractaments i serveis que en ell s’hi fan?
Escapa de la meva ment com se’ls hi va acudir que era una bona idea “vendre” hospitals que tan servei ens fan als ciutadans. Senyors meus, el que necessitem es una nova gestió dels fons públics, no estrènyer més la corda que portem al coll i que no ens deixa, a massa de nosaltres, menjar a gust el nostre únic àpat de cada dia, que el nostre Déu misericordiós tan generosament ha posat a la nostra taula.
Avui en dia la concepció de salut que teníem fins ara ha canviat, estem començant a veure-la com un bé de consum més i això ens està portant a la privatització dels serveis públics de salut.
Fins fa poc consideràvem la salut un recurs delicat susceptible a la genètica, la posició socioeconòmica i la mala sort però les guerres ens van ensenyar que aquesta és independent de la escala social, ja que la mort i la malaltia podien destrossar famílies. Llavors vam crear un sistema públic pagat a través d’impostos, un sistema que protegia la vulnerabilitat de tots els ciutadans en cas de desastres.
Però un cop ens vam deixar de preocupar per la salut pensant que estavem coberts, s'inventen noves malalties, tractaments innecessaris, es manipula la informació i fins i tot s’arriben a comprar professionals sanitaris, és a dir hi ha una medicalització de la vida quotidiana de la qual les empreses privades són coneixedores.
Desprès, a sobre, veiem com diferents col•lectius (funcionaris públics, diputats...) tenen una atenció privada assegurada pagada amb fons públics a través de les mútues. Aquestes coses han fet que el SNS mai s’hagi acabat de desenvolupar i ara tenim una desarticulació d’aquest.
La privatització de la salut farà que a partir d’ara entenguem la salut com un mitjà per fer negoci. Això és un desastre per a tots nosaltres ja que en comptes d’arreglar les coses que fallen, és a dir aquelles que no milloren els resultats ni la qualitat de vida copiant models de gestió eficaços, motivant als professionals i determinant el finançament , obtindrem un sistema sense objectivitat, un sistema que exclourà tot allò que no li produeixi beneficis i com a conseqüència obtindrem una degradació de l’atenció sanitària publica seguit d’un deteriorament dels mateixos ciutadans que pateixen un empitjorament de les seves condicions de vida.
La única manera de restituir tot allò perdut és implicant als professionals sanitaris, tenir una ciutadania informada i una millor política per a una gestió publica millor.
No estic d'acord en què es privatitzi el nostre sistema sanitari, ens volen fer creure que sería el millor, ja que l'atenció sanitària és més eficaç, si fos així les persones amb menys recursos no es podrien permetre el luxe d'estar malalts, treuen possibilitats a la població que realment més o necessita. Aquest sistema de privatització afavoreix als rics i empitjora als pobres, cosa que no hem de permetre que succeeixi.
El Sistema Nacional de Salut finançat per la Ley General de Sanidad, promou la reforma d'atenció primària i la formació de professionals solemnes va fer que la població gaudís d'atenció sanitària gratuïta i de qualitat, no entenc perquè la volen privatitzar si tenir-la pública és el millor que s'ha pogut fer.
La sanitat pública té en compte la salut del pacient i el bé social i quant a la privatització d'aquest servei l'objectiu d'ells és maximitzar els beneficis empresarials sense tenir en compte la salut i el benestar de la població.
No hem de permetre que la nostra sanitat s'utilitzi com un mer negoci sinó un dels serveis més importants que tenim i que hem de millorar i continuar mantenint viu sent-hi públic, que tota la població pugui disposar d'aquests serveis i veure'ns protegits per la bona sanitat que volem tenir i que continuarem exigint.
La voluntat de la privatització dels sistemes de salut és simplement treure negoci d'alguna cosa per la que tothom estaria disposat a pagar en el cas que deixés d'estar coberta per la seguretat social, la salut. De moment no ens trobem encara en aquesta situació, però el fet que ja l'estat no pugui finançar amb diners públics els mateixos serveis que abans , ni amb la mateixa qualitat, està portant progressivament a la privatització del sector. D'una banda l'estat, al trobar-se en la situació de no poder cobrir totes les despeses necessàries que comporta la sanitat, està sent rescatat per empreses privades. I d'altra banda, en veure les llargues llistes d'espera, i el cobrament d'alguns serveis que fins ara eren finançats per l'estat, la gent que s'ho pot permetre encara mínimament, està començant a optar per la sanitat privada. I això porta cada vegada més a la pèrdua d'universalitat i equitat, que són els principis bàsics dels serveis públics de salut.
Amb el temps la Sanitat està trobant se amb què hi ha certes persones que volen privatitzarla, això no és més que un negoci per alguns i una catàstrofe per altres. La Sanitat pública cada vegada dona per menys, no té suficient pressupost, hi ha retallades en treballadors, i a poc a poc la Sanitat d'Espanya s'enfonsara. Bé, això volen certes persones. Per què la Sanitat privada no és que sigui millor o pitjor, però és necessari una Sanitat pública per tothom. La privatització esta a l'orde del dia, hi ha uns quants que volen omplir se les butxaques i això és l'estan aconseguint. Crec que no es pot privatitzar la sanitat, perquè això és un dret de cada ciutadà, i tens dret a poder escollir entre pública o privada. La gent que vol fonamentar les privades no pensa en què hi ha gent que ni sols arriba a menjar a final de mes. Això totalment és un negoci, però un negoci per als que estan amunt, omplint-se les butxaques, mentre que la població s'enfonsa.
La privatización es una medida para jugar con la salud, buscando solo un beneficio económico, sin tener en cuenta a las personas, no buscan mejorar la salud y prevenir la enfermedad como se hacia antes. Prefieren tener gente enferma para sacarle el dinero por curarla. No interesa una población sana y equilibrada, porque no darian uso a los sistemas sanitarios. Es cierto que la sanidad pública no puede abastecer a todo el mundo, pero porque todos la utilizan, desde un simple catarro a una enfermedad crónica, la sanidad pública es necesaria y es un derecho común y universal. Puede ser cierto que la privada funcione más ágil, porque tiene menos consumidores que se la pueden permitir. Pero al fin y al cabo todo acaba siendo lo mismo, el dinero, el interés individual y no por el conjunto de población que depende de ellos y sus presupuestos.
Fins ara la concepció de salut era bona i l'hem protegit, ja que s'ha considerat un bé sensible el qual no hauria de ser modificat perquè és necessari per a tota la població i perquè tothom té dret a tenir atenció sanitària. Però, tot i així, la privatització s'ha posat pel davant. Com diu al text, "la salud es el producto perfecto", tothom la necessita, però les empreses privatitzadores no es preocupen del bé social, sinó que el seu objectiu és clarament econòmic, i la salut no és més que un mitjà per fer negoci. Aquesta privatització dels serveis sanitaris, els quals són la transferencia de propietats i funcions governamentals de entitats públiques a privades, s’aconsegueix mitjançant una transformació cultural, la qual ve acompanyada de missatges siemples i clars, tot i que falsos. Creen la necessitat de fer-se revisions mèdiques periòdicament convencent que el risc cero de malaltia i la prevenció de tot és possible, augmenten el número dels que es defineixen com a malalts i que han de ser tractats, oculten dates sobre eficàcia o seguretat de medicaments que podrien comprometre’s el negoci, encara que posi en risc la salut de les persones, entre altres factors. Aconsegueixen així que les persones mai se sentin bé i que sempre ens percebem en risc d’emmalaltir. Per tant, la privatització és negativa perquè empitjora la salut de la població en el seu conjunt i també la del sistema. És evident que el SNS necessita intervencions per a millorar, però des del meu punt de vista la privatització no és la correcte, ja que posa per davant de la salut de les persones els beneficis econòmics. Així, s’hauria de copiar un model de gestió que hagi demostrat ser eficaç i deixar de fer el que no funciona, incentivar al professionalisme i enfortir les prestacions socials i del benestar que influeixen en la salut de la població.
El sistema sanitari poc a poc s’està transformant, el que abans era un sistema totalment públic cada vegada esta tomant una direcció mes cap a la privatització de la salut. El que a costat tant d’aconseguir amb els anys s’està perdent en poc temps, ja que cada vegada a causa de la crisis i altres motius cada vegada la paraula “privat” toma mes força en el mon de la salut. El pitjor de la privatització es que la salut passa a un segon terme, perquè el més important no son els pacients passa a ser els diners i això implica una ambició de les grans companyies per augmentar els seus beneficis sense tenir en compte el benestar de la població. La privatització en el temps de crisis que estem moltes persones no podrien pagar-se la seva pròpia sanitat, això implica una major divisió de classes socials ja que nomes las persones amb un alt nivell o mitja nivell econòmic tindrien dret a una sanitat justa. Per tant hem de lluitar per no privatitzar la nostra sanitat ja que a sigut una de les més millors i no podem permetre que es privatitzi, sinó esforçar-nos perquè sigui sent una de les sanitats publiques exemplars a tot el món.
En definitiva es parla d'un aprofitament del sector privat, fent lucrament de la salut dels ciutadans, jugant amb la situació actual de la població com per exemple: - La necessitat cada vegada més de la societat d'autoevaluarnos, de fer una incorrecta prevenció de la salut tractant aspectes médics no necessaris, i sempre respaldats d'un medicament - El convenciment que ens fan creure que podem arribar a una situació ideal de salut, fent visites periòdiques al metge i prenent medicaments per assolir el risc 0 de malaitia, que no existeix - La idea cultural que ens fan adoptar, fent creure que no hi ha diferències entre salut pública i privada Per tant el sector privat vol intentar acoseguir un prestigi que no es comparable ni molt menys amb el públic, fent negoci amb la salut de les persones, per assolir el finançament públic, que aquest es moltíssim, i que finalment només els podrán gaudir un quants privilegiats, deixant a un pla molt allunyat a aquelles zones geogràfiques on no resulti económicament beneficiós, privant-los d'una atenció sanitària, cada vegada amb menys qualitat i com a conseqüència un deteriorament de la salut i un empitjorament de les condicions de vida de la majoria de ciutadans.
El text "el negocio de la salud" explica que la salud pública poc a poc esta desapareixent, a causa de la situació en la que ens trobem avui dia i per els polítics que el que només pensen és en la seva economia personal i que estan convertint una sanitat en un producte i moltes enfermetats que no són tant preocupants, les fan pel fet de que consumeixin medicaments. El que ens explica és que la salud pública en comptes de ser un dret que tens com a ciutadá s'está convertint en una mercancia perque uns pocs guanyin diners. Abans de la guerra, la sanitat estaba molt malament, la gent moria, no es donaba importancia al que li pases al ciutadá, arrel d'aixó despres de la guerra s'en van donar compte que era un dret com a ciutada tenir una sanitat digne, ja que qualsevol persona té una familia o vol viure bé no en preocupacions de salud. Un dels problemes que estan pasant és que la gent no esta realment informada del que es bo i del que no, perque una sanitat pública realment és el millor que hi ha, hi han molt bons professionals, i está per donar un ben estar al ciutadá, en canvi la sanitat privada, està creada per guanyar diners, sense importar-li's els pacients. La sanitat pública que teniem fins ara que era de les millors, tan professionalment com pel ben estar del ciutadá, esta baixant en picat, i s'esta convertint en la sanitat privada semblada a la dels americans, que només els pocs privilegats que hi poden gaudir la tindrán i els que mes ho necessiten no hi tindrán dret. En conclusió, jo penso que la ciutadania tindria que estar molt més informada dels drets que tenim com a persones i del que realment necessitem, i que en comptes de agafar com ejemple països que la sanitat ha decaigut, començar a fixar-nos en països, que tenen uns resultats en salud bonissims i una qualitat de vida inmillorable.
ResponEliminaLa privatització dels serveis de la salut només servirà per convertir la salut en un negoci cap a la societat/habitants del nostre país, es deixarà de banda la salut i s’ actuarà més amb objectius empresarials, buscant més el benefici i deixant de banda pacients, poblacions. Fins ara em protegit la nostre salut i teníem uns bons models de gestió. Trobo que aquesta equitat que tant parla el text anirà desapareixent al llarg dels anys per a tots, es basarà més en trobar zones del territori més rentables pels centres sanitaris, on hi hagi poca malaltia i la economia de la població sigui força alta, cada vegada la salut de tota la població anirà a pitjor, per falta de recursos. Els que es beneficiaran de tot això seran els homes de corbata i quatre gats més. Com el govern central no pot mantenir la situació, certa gent aprofita per privatitzar dits serveis, però res d’ això millora el resultats de la salut i la qualitat de vida, tot el contrari els empitjora i els fa malbé. L’ atenció sanitària pública necessita un canvi radical contra aquest tipus de gent que vol canviar el sistema de salut públic, per tant necessita a professionals units fent força, també es necessari un suport social per a dir el que es vol i el més important una millor política que faci una bona gestió de la nostre salut.
ResponEliminaJose'
La salud publica a debate,sin duda está pasando a convertirse en un negocio con el intento de privatización,frente a la necesidad de que siga siendo un bien social único y compacto.
ResponEliminaLo que se consiguió en la postguerra Europea,fortaleciendose todo tipo de desigualdades ,haciendo un bien comun el de la sanidad, con el pago de impuestos, creandose así barreras frente a posibles desastres,este bien conseguido ,se está degenerando.
Con la crisis del petroleo de 1973 comenzó el proceso de desmantelamiento de los estado de bienestar,comienzan los intereses creados.La creación de nuevas enfermedades,tratamientos innecesarios,e incluso compra de profesiones sanitarios,así como información no clara de eficiencia de la sanidad privada frente a la pública,hace desorientar a la sociedad.
Además,empiezan las desigualdades en atención sanitaria con el trato excepciónal a colectivos con nivel educativo(funcionarios,diputados..),asistencia privada con mutuas,con fondos publicos.
Frente a estas irregularidas ,en 1986, con la reforma de la atención primaria, seremos punteros en una sanidad de calidad y gratuita,pero por ello no cesan las estrateguias de privatización con externalización de servico público,desmantelamiento de monopolios...,se sigue con la intención de maximizar beneficios a costa del detrimento de la sociedad.
Para terminar,los cambios son necesarios ,pero no de cara a los beneficios de unos pocos,se necesitan cambios que demuestren la eficiencia de la salud pública,siguiendo con la apuesta por la atención primaria,potenciándola con refuerzos que hayan sido eficientes,y no modelos que ya han fracasado como el americano,con atención sanitaria de beneficiencia.
Todo ello potenciado con una ciudadanía informada,y no dirigida por políticos contaminados por los vicios del mercado.
,
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaAbans la salut era un medi per arribar a un fi, un recurs que permet a les persones portar una vida individual, social i econòmicament productiva. Pero ara s’està convertint en un negoci.
ResponEliminaEs centran en medicaments per enfermetats com la calvície o disfunció sexual femenina perquè saben que aquests medicaments es vendrán més, llavors deixan a un costat medicaments per enfermetats realment importants que salvarían vidas.
Poc a poc reben menys cuidats les persones que més ho necesitan, en canvi els funcionaris públics, diputats, empleats i els seus familiars poden escollir asistencia privada pagada amb fons públics a través de mutuas. Cada vegada es pensa més amb la butxaca i menys amb el cap. Els proveïdors públics pensen en la salut del pacient i el be social mentrestant els proveïdors privats només pensen en maximizar els beneficis empresarials deixant enrrere la salut del pacient. Es deixan de fixar en la atenció sanitaria de poblaciones pobres i de pocas persones perquè això suposaria més gastos, llavors es centren en zones geogràfiques que suposan més rentabilitat i menor carga de enfermetat. Necessitem enfortir prestacions socials o copiar models de gestió que hayan sigut eficaços, no copiar models que hagin fracassat que facin que augmenti el PIB. Per últim necessitem professionals que tinguin cap i sàpigan pendre decisions i vulguin millorar l’atenció de la població i no pensin només en els diners.
Espanya es va incorporar tard al progrés social. El projecte d'una sanitat equitativa i universal no va arribar a desenvolupar-se completament. Espanya copia models de salut que han fracassat en comptes d'instaurar-ne algún que hagin funcionat. Hi ha hagut un canvi de mentalitat pel que fa la visió de la salut. En aquestes èpoques es vol fer negoci fins i tot de la salut, percebent-la com una via de negoci i no com un dret social, un bé sensible. El màrqueting ha posat per davant el negoci desatenent la investigació de medicaments per les malalties de zones pobres, manipulant la investigació, ocultant dades sobre la eficàcia de medicaments que podrien comprometre el negoci etc. Aquestes manipulacions van acompanyades de missatges que fan desorientar a la població, empitjorar la salut i fer que la població accepti la corrent privatitzadora i la pèrdua de la equitat en l'accés a l'atenció sanitària.
ResponEliminaLa privatització és entesa per la OMS com el procés de transferència de propietats i funcions governamentals d' entitats públiques a privades mitjançant la externalització de serveis públics, la desregularització de monopolis i el negoci de la venta de companyies en mala situació. Aquests fets tenen com a conseqüència la visió de la salut com a fi per fer negoci i maximitzar els beneficis empresarials.
La privatització sorgeix degut a la falta de beneficis i el gran cost que té la sanitat Espanyola. És molt car per l'estat finançador assumir els costos polítics i socials de tancar hospitals i centres de salut i els acaba rescatant. D'aquesta manera es deixarà de considerar la equitat com un factor d'eficiència i el sector privat és centrarà en zones geogràfiques més rentables que precisament són els ciutadans que més mitjans econòmics, més informació sobre la salut i hàbits saludables tenen. Segons el text "El negocio de la salud" desprès de tot l’anomenat anteriorment, creu com a solució des invertir en allò que no millora la salut, copiar models de gestió eficaços, disminuir la variabilitat en la pràctica clínica, incentivar el professionalisme i per últim, reforçar les prestacions socials i de benestar. Aquestes són les accions que s'haurien de dur a terme en comptes de la privatització. Juntament una millor política i una millor gestió.
En la meva opinió la privatització és una artimanya política per guanyar diners i influencies i fer de la salut una empresa. És l'error d'aquesta societat on els polítics miren pels diners i no pels ciutadans. Crec que ni la salut ni la educació haurien de mirar-se com empreses. Encara que les gestioni un servei privat penso que han de posar com a primer objectiu la humanitat i els valors que en aquest segle es coneixen. Han de complir els drets humans, socials, i de benestar i després pensar com augmentar el benefici, però sense oblidar el primer.
Penso que pel que fa la salut estem tornant enrere i repetint errors, en comptes d'enfocar la salut com el que és, un dret, un aspecte clau del benestar social i un imprescindible per viure.
M'ha sorprès la rigurositat i claredat d'aquest suplement ja que està realitzat des de l'associació "Cristianisme i justícia" i no presenta connotacions religioses ni de dretes, sinó una visió humana del ser humà i de la salut.
Fins hores d'ara hem estat protegint la salut amb un bon èxit, ja que el nostre sistema sanitari ha estat dels millors fins ara, considerant que és un bé per les persones i un dret imprescindible per les condicions de vida per tothom. La sanitat com servei public presenta un dèficit econòmic, que per altres motius ha sigut causat per protecció de l'equitat i la solidaritat, és a dir que és universal, cobertura per tothom. Però com bé explica en el text és un objecta per part dels polítics i empresaris que ho veuen com un negoci, com una font inacabable d'ingressos, i em refereixo ha que tothom necessitarà assistència sanitària en algun moment donat i pagarà per aquest dret, i acabarem formant part d'aquest negoci tot que tot just començem. Veient com d'aquí treura'n benefici cada cop més, en el sector privat, on tindran més en compte les àrees geogràfiques on resulti econòmicament més beneficiós i rentable amb menor càrrega de malalties. Des del meu punt de vista també penso que la privatització és una estratègia per treure benefici i el que menys importa és la salut de les persones. És ben clar que cada cop fem un pas enrere per finalment arribar al model que porta Amèrica, que els més pobres no tindran cap recurs a la seva cura de malalties, ni cap dret. Només els més rics tindran aquest privilegi. No obstant penso que una millora és possible encara que uns dels inconvenients: que no tothom s'he n'adona de tot el que està passant, ni on pot desembocar tal situació. Per això, seria de gran ajuda poder aconseguir una ciutadania informada i arrel d'això lluitar pels nostres drets.
ResponEliminaLa mercantilització de la salut com a fenomen global, té com a conseqüència la concepció de la salut com a un bé de consum i la privatització dels serveis públics. Fins ara hem estat protegint la salut perquè la consideràvem un bé sensible. El marketing està aconseguint que la demanda creixi il·limitadament, inventant noves malalties com per exemple la calvície, fent patent la llei de cuidats inversos segon reben més cuidats qui menys ho necessita i així va augmentant el nombre de persones que es defineixen com a malalts i ocultant dades sobre eficàcia o seguretat de medicaments que podrien posar en perill el negoci. Tot això acompanyat de propaganda com ara que la sanitat privada és més eficaç que la pública, etc.
ResponEliminaEspanya es va incorporar tard al progrés social. Però el SNS desenvolupat a partir de la llei General de Salut al 1986 va fer que la ciutadania tingués accés a una atenció sanitària gratuïta i de qualitat fent que els indicadors de salut de població fossin un dels millors del món i quan començàvem a gaudir del progrés la privatització començava a arribar. L'Organització Mundial de Salut defineix la privatització dels serveis sanitaris com el procés de transferència de propietat i funcions governamentals d'entitats públiques o privades ( amb o sense ànim de lucre ) Aquest procés compta amb tres estratègies: externalitzar els serveis públics, des -regularitzar monopolis i negociar la venta de companyies en mala situació. Com a conseqüència la salut com a medi per fer negoci. El negoci esta en el fet que com l'estat no pot fer front als costos les empreses privades s'aprofiten d'això, llogant quiròfans etc. Deixar de considerar l' equitat com a factor d'eficiència així el sector privat trobarà incentius en zones més rendibles.
És evident que el nostre SNS necessita canvis però la privatització no és el millor sinó no invertir en coses innecessàries,copiar models que hagin estat eficaços, icenitivar el professionalisme i moltes més però ara el que estem fent és copiar models que han fracassat, augment de la inequitat, els co-pagaments, potenciament de la sanitat privada, etc. Per recuperar el que estem perdent fa falta la implicació dels professionals en la governança clínica, redefinir el nivell individual de les expectatives, necessitat del control social en la gestió pública i per últim és imprescindible una millor política per a una millor gestió pública.
En la meva opinió crec que hem de lluitar pels nostres drets, conscienciar-nos realment que és l'important i no deixar que ens treguin l'accés a una sanitat pública de qualitat que tant ens a costat aconseguir,
La privatització en el serveis de la salut, l'estan enfocant de manera empresarial, és a dir, que només interessen els beneficis que hagi de treure l’empresa que porta aquell hospital o aquella clínica privada i poder acabant privatitzant tota la sanitat pública.
ResponEliminaAquestes empreses privades ens fan pensar que cada dia ens trobem malament, que hi ha moltes més persones malaltes de les que realment hi ha. Aquestes empreses només són capaces de mirar pels seus beneficis, no poden mirar per la gent que s’està visitant i realment esta preocupada per si té alguna cosa greu.
Espanya és va incorporar massa tard als progressos socials en els que s’havia de garantir sanitat gratuïta i universal. Alguns funcionaris gaudien de sanitat privada amb el fons públic, això ens fa que pensar que no era del tot com ells volien aquesta sanitat, ja que si ells sabien com funcionava, perquè no es visitaven amb els mitjans de la sanitat pública? O millor encara, perquè no milloraven la sanitat pública per poder tenir el que els oferien a la sanitat privada? Aquesta és una de les preguntes que m’he fet llegint aquest article i he arribat a la conclusió, que realment no els interessava millorar la sanitat pública com és la sanitat privada perquè llavors la privatització no hagués arribat mai.
El que tenim clar i el que no podem seguir permetent es que la sanitat vagi enrere, el que hem d’aconseguir és que des del punt on estem ara mateix amb tot el que ens ha costat arribar no podem tornar enrere i tots els avenços aconseguits fins el moment deixar-los perdre. El que vull dir amb això és que com avui dia, no tenim tants diners, el que estan fent és retallar en sanitat i a la vegada, ens estan fent perdre drets. També hem d’aprendre de tots els errors que hem comes fins ara per no tornar-los a cometre i tirar endavant com fins ara, millorant i protegint els nostres drets.
Per això cal que la població estigui informada de tot el que passa i els polítics no manipulin la informació, és a dir, facin saber als ciutadans el que passa en tot moment i deixar de pensar en els diners que poden guanyar.
Amb la privatització de la sanitat pública volen aconseguir comecialitzar amb la salut de les persones cosa que es molt greu, fins i tot deixant sense assistència a la gent més desfavorida quan és a la que més falta li fa. Ens engañen fen creure que els factors de risc són enfermetats i que hi ha més gent malalta de la real, perque tinguin por i comprin els medicaments que no necessiten i fins i tots els poden perjudicar. Amb la privatització no és compleix un dels principis bàsics de la sanitat que és la igualtat per tothom, i la población ha de saber quins són els seus drets i lluitar per ells.
ResponEliminaEs simple el que volen es conseguir controlar-nos a tots i la sanitat es un medi en el qual encara no s'avien atrevit a fotre mà, perque les coses naven be, però ara que les coses ja no van també i tenen "l'escusa de retallar" dons aprofiten i ens tornen a guanyar més terreny per tindren's més controlats. La privatització de la salut tant en ambit de serveis com de medicines, es una doble aposta que fan els alts carregs per guanyar més capital, reduir població i obtenir més control de la poblacio. Ara que ja no ens enrecordem de que es la guerra privatitzen la salud, perque així tenen una gran empresa que no tenia anim de lucre i ara si el té, el que provocara moltes mort i grans beneficis per uns quants. Hem fa rabia pero es així, el unic motiu per el qual fan tot això es per CONTROL i RIQUESES, les germanes inseparables del nostre "estimat" SISTEMA CAPITALISTA DE MERDA.
ResponEliminaLa situació que estem vivint esta fent que la salut pública vagi desapareixent, i volen implantar la privatització, en la qual els pacients passen a ser clients i el més important són els diners i no pas la salut de la població. Abans de la guerra,no se li donava importància al que li passes a la gent del poble o ciutat la sanitat estava molt malament, i a la postguerra es van adonar de que era un dret que tenia que tenir els habitants una sanitat digne.
ResponEliminaLa sanitat pública que hem tingut fins ara a sigut de les millors, tan professionalment com pel ben estar del ciutadà, i s’està convertint en la sanitat privada amb similitud a la dels americans, que només els pocs privilegiats que hi poden gaudir la tindran i els que més ho necessiten no hi tindrà.
Hem d’estar ben informats dels drets i deures com a ciutadans, no abusar dels serveis, ni medicaments, etc. Des del meu punt de vista crec que la privatització no es gens rentable, ja que no hi ha estudis que ho demostrin. És a dir, per a l’Estat no es gens rentable, ja que ha de pagar el mateix o més per cada habitant, però si que s’omplen les butxaques els empresaris i els amics (polítics) d’aquests empresaris.
El principal objectiu de les privatitzacions és el traspàs de funcions d'una institució pública a una privada. Per el meu criteri, que es privatitzi la sanitat pública és molt greu, ja que la gent té tot el dret a rebre assistència mèdica pública si així ho prefereix. Apart d'això, la privatització comporta conseqüències per el poble, ja que, com bé diu el text, "la salut és el negoci perfecte", i per a les empreses privades lo primer és obtenir beneficis, i els pacients per a ells són mitjans, i per tant l'assistència es pot veure influenciada per les ganes de fer negoci. I tot això, sabent que la majoria de la població està al atur i passant-ho malament fins i tot per menjar. Penso que en realitat no els importa gaire la gent, per a ells som números que cotitzen. Som nosaltres mateixos els que ens hem de treure les castanyes del foc i informar-nos bé de lo que en realitat pasa, perquè ells no ho faran per nosaltres. Al contrari, lo que volen és la indiferència per part del poble perquè si no fem res es com si estiguéssim a favor de que aboleixin els nostres drets, i és poc a poc lo que està passant.
ResponEliminaActualment, com es pot veure estan aconseguint que la salut pública vagi desapareixent poc a poc, i la privada es posi al davant. Després de tot el que es va fer per tenir una sanitat de qualitat i d'accés a tota la ciutadania ara la volen privatitzar, d'aquesta manera solament uns ens beneficien les butxaques, i no es preocupen pel benestar del pacient.
ResponEliminaHaurien d’ informar bé als ciutadans de quins son els nostres drets, i deixar que puguem decidir el que es fa amb els diners públics a la sanitat. Tothom hauria de tenir una atenció sanitària digne i no només el que tingui diners, ja que hi ha moltes famílies que no tenen recursos i per tant no podrien tenir aquest dret i això no és equitatiu com diu la Llei General de Sanitat.
En conclusió, jo penso que els polítics tindrien que trobar un bon sistema sanitari per a tota la població, i no fixar-hi en un sistema que no funciona, i en el qual solament s'afavoreixen uns quants.
El negoci de la salut ha sigut sempre un negoci molt rentable, així ho demostra el famosíssim sistema de segurs mèdics que gestiones companyies multimilionàries dels Estats Units, un país que centenars de països volen emular en tot. Però en un moment en els que en aquest país el seu president esta intentar canviar totalment això, a Europa, i particularment a Espanya, ens trobem en un retrocés dels Drets Socials que està trastocant totalment el que fins fa poc era un dels millor sistemes de salut europeus.
ResponEliminaLa privatització dels serveis sanitaris és la reina suprema dolenta del conte.
Aquells empresaris avariciosos, altrament coneguts com a ogres, volen que ens engreixem i així poder fer després unes botifarres més sucoses amb la nostra sang farcida de colesterol.
Però la privatització dels hospitals no es la forma perfecta per a enriquir-se, almenys a Espanya. Prenem per exemple l’Hospital Infanta Leonor situat a Vallecas, un barri madrileny que en els últims deu anys ha caigut de barri mitjà a estar en una bastant deplorable situació. Tenim en compte això, d’on traurà benefici Ribera Salud, empresa que gestiona aquest centre sanitari, tenint en compte que menys d’un 30% de la població podrà fer front a la majoria dels tractaments i serveis que en ell s’hi fan?
Escapa de la meva ment com se’ls hi va acudir que era una bona idea “vendre” hospitals que tan servei ens fan als ciutadans. Senyors meus, el que necessitem es una nova gestió dels fons públics, no estrènyer més la corda que portem al coll i que no ens deixa, a massa de nosaltres, menjar a gust el nostre únic àpat de cada dia, que el nostre Déu misericordiós tan generosament ha posat a la nostra taula.
Kiara Almonte
Avui en dia la concepció de salut que teníem fins ara ha canviat, estem començant a veure-la com un bé de consum més i això ens està portant a la privatització dels serveis públics de salut.
ResponEliminaFins fa poc consideràvem la salut un recurs delicat susceptible a la genètica, la posició socioeconòmica i la mala sort però les guerres ens van ensenyar que aquesta és independent de la escala social, ja que la mort i la malaltia podien destrossar famílies. Llavors vam crear un sistema públic pagat a través d’impostos, un sistema que protegia la vulnerabilitat de tots els ciutadans en cas de desastres.
Però un cop ens vam deixar de preocupar per la salut pensant que estavem coberts, s'inventen noves malalties, tractaments innecessaris, es manipula la informació i fins i tot s’arriben a comprar professionals sanitaris, és a dir hi ha una medicalització de la vida quotidiana de la qual les empreses privades són coneixedores.
Desprès, a sobre, veiem com diferents col•lectius (funcionaris públics, diputats...) tenen una atenció privada assegurada pagada amb fons públics a través de les mútues. Aquestes coses han fet que el SNS mai s’hagi acabat de desenvolupar i ara tenim una desarticulació d’aquest.
La privatització de la salut farà que a partir d’ara entenguem la salut com un mitjà per fer negoci. Això és un desastre per a tots nosaltres ja que en comptes d’arreglar les coses que fallen, és a dir aquelles que no milloren els resultats ni la qualitat de vida copiant models de gestió eficaços, motivant als professionals i determinant el finançament , obtindrem un sistema sense objectivitat, un sistema que exclourà tot allò que no li produeixi beneficis i com a conseqüència obtindrem una degradació de l’atenció sanitària publica seguit d’un deteriorament dels mateixos ciutadans que pateixen un empitjorament de les seves condicions de vida.
La única manera de restituir tot allò perdut és implicant als professionals sanitaris, tenir una ciutadania informada i una millor política per a una gestió publica millor.
No estic d'acord en què es privatitzi el nostre sistema sanitari, ens volen fer creure que sería el millor, ja que l'atenció sanitària és més eficaç, si fos així les persones amb menys recursos no es podrien permetre el luxe d'estar malalts, treuen possibilitats a la població que realment més o necessita. Aquest sistema de privatització afavoreix als rics i empitjora als pobres, cosa que no hem de permetre que succeeixi.
ResponEliminaEl Sistema Nacional de Salut finançat per la Ley General de Sanidad, promou la reforma d'atenció primària i la formació de professionals solemnes va fer que la població gaudís d'atenció sanitària gratuïta i de qualitat, no entenc perquè la volen privatitzar si tenir-la pública és el millor que s'ha pogut fer.
La sanitat pública té en compte la salut del pacient i el bé social i quant a la privatització d'aquest servei l'objectiu d'ells és maximitzar els beneficis empresarials sense tenir en compte la salut i el benestar de la població.
No hem de permetre que la nostra sanitat s'utilitzi com un mer negoci sinó un dels serveis més importants que tenim i que hem de millorar i continuar mantenint viu sent-hi públic, que tota la població pugui disposar d'aquests serveis i veure'ns protegits per la bona sanitat que volem tenir i que continuarem exigint.
La voluntat de la privatització dels sistemes de salut és simplement treure negoci d'alguna cosa per la que tothom estaria disposat a pagar en el cas que deixés d'estar coberta per la seguretat social, la salut.
ResponEliminaDe moment no ens trobem encara en aquesta situació, però el fet que ja l'estat no pugui finançar amb diners públics els mateixos serveis que abans , ni amb la mateixa qualitat, està portant progressivament a la privatització del sector. D'una banda l'estat, al trobar-se en la situació de no poder cobrir totes les despeses necessàries que comporta la sanitat, està sent rescatat per empreses privades. I d'altra banda, en veure les llargues llistes d'espera, i el cobrament d'alguns serveis que fins ara eren finançats per l'estat, la gent que s'ho pot permetre encara mínimament, està començant a optar per la sanitat privada. I això porta cada vegada més a la pèrdua d'universalitat i equitat, que són els principis bàsics dels serveis públics de salut.
Amb el temps la Sanitat està trobant se amb què hi ha certes persones que volen privatitzarla, això no és més que un negoci per alguns i una catàstrofe per altres.
ResponEliminaLa Sanitat pública cada vegada dona per menys, no té suficient pressupost, hi ha retallades en treballadors, i a poc a poc la Sanitat d'Espanya s'enfonsara.
Bé, això volen certes persones. Per què la Sanitat privada no és que sigui millor o pitjor, però és necessari una Sanitat pública per tothom.
La privatització esta a l'orde del dia, hi ha uns quants que volen omplir se les butxaques i això és l'estan aconseguint. Crec que no es pot privatitzar la sanitat, perquè això és un dret de cada ciutadà, i tens dret a poder escollir entre pública o privada. La gent que vol fonamentar les privades no pensa en què hi ha gent que ni sols arriba a menjar a final de mes. Això totalment és un negoci, però un negoci per als que estan amunt, omplint-se les butxaques, mentre que la població s'enfonsa.
La privatización es una medida para jugar con la salud, buscando solo un beneficio económico, sin tener en cuenta a las personas, no buscan mejorar la salud y prevenir la enfermedad como se hacia antes. Prefieren tener gente enferma para sacarle el dinero por curarla. No interesa una población sana y equilibrada, porque no darian uso a los sistemas sanitarios. Es cierto que la sanidad pública no puede abastecer a todo el mundo, pero porque todos la utilizan, desde un simple catarro a una enfermedad crónica, la sanidad pública es necesaria y es un derecho común y universal. Puede ser cierto que la privada funcione más ágil, porque tiene menos consumidores que se la pueden permitir. Pero al fin y al cabo todo acaba siendo lo mismo, el dinero, el interés individual y no por el conjunto de población que depende de ellos y sus presupuestos.
ResponEliminaFins ara la concepció de salut era bona i l'hem protegit, ja que s'ha considerat un bé sensible el qual no hauria de ser modificat perquè és necessari per a tota la població i perquè tothom té dret a tenir atenció sanitària. Però, tot i així, la privatització s'ha posat pel davant. Com diu al text, "la salud es el producto perfecto", tothom la necessita, però les empreses privatitzadores no es preocupen del bé social, sinó que el seu objectiu és clarament econòmic, i la salut no és més que un mitjà per fer negoci. Aquesta privatització dels serveis sanitaris, els quals són la transferencia de propietats i funcions governamentals de entitats públiques a privades, s’aconsegueix mitjançant una transformació cultural, la qual ve acompanyada de missatges siemples i clars, tot i que falsos. Creen la necessitat de fer-se revisions mèdiques periòdicament convencent que el risc cero de malaltia i la prevenció de tot és possible, augmenten el número dels que es defineixen com a malalts i que han de ser tractats, oculten dates sobre eficàcia o seguretat de medicaments que podrien comprometre’s el negoci, encara que posi en risc la salut de les persones, entre altres factors. Aconsegueixen així que les persones mai se sentin bé i que sempre ens percebem en risc d’emmalaltir. Per tant, la privatització és negativa perquè empitjora la salut de la població en el seu conjunt i també la del sistema. És evident que el SNS necessita intervencions per a millorar, però des del meu punt de vista la privatització no és la correcte, ja que posa per davant de la salut de les persones els beneficis econòmics. Així, s’hauria de copiar un model de gestió que hagi demostrat ser eficaç i deixar de fer el que no funciona, incentivar al professionalisme i enfortir les prestacions socials i del benestar que influeixen en la salut de la població.
ResponEliminaEl sistema sanitari poc a poc s’està transformant, el que abans era un sistema totalment públic cada vegada esta tomant una direcció mes cap a la privatització de la salut.
ResponEliminaEl que a costat tant d’aconseguir amb els anys s’està perdent en poc temps, ja que cada vegada a causa de la crisis i altres motius cada vegada la paraula “privat” toma mes força en el mon de la salut. El pitjor de la privatització es que la salut passa a un segon terme, perquè el més important no son els pacients passa a ser els diners i això implica una ambició de les grans companyies per augmentar els seus beneficis sense tenir en compte el benestar de la població.
La privatització en el temps de crisis que estem moltes persones no podrien pagar-se la seva pròpia sanitat, això implica una major divisió de classes socials ja que nomes las persones amb un alt nivell o mitja nivell econòmic tindrien dret a una sanitat justa.
Per tant hem de lluitar per no privatitzar la nostra sanitat ja que a sigut una de les més millors i no podem permetre que es privatitzi, sinó esforçar-nos perquè sigui sent una de les sanitats publiques exemplars a tot el món.
En definitiva es parla d'un aprofitament del sector privat, fent lucrament de la salut dels ciutadans, jugant amb la situació actual de la població com per exemple:
ResponElimina- La necessitat cada vegada més de la societat d'autoevaluarnos, de fer una incorrecta prevenció de la salut tractant aspectes médics no necessaris, i sempre respaldats d'un medicament
- El convenciment que ens fan creure que podem arribar a una situació ideal de salut, fent visites periòdiques al metge i prenent medicaments per assolir el risc 0 de malaitia, que no existeix
- La idea cultural que ens fan adoptar, fent creure que no hi ha diferències entre salut pública i privada
Per tant el sector privat vol intentar acoseguir un prestigi que no es comparable ni molt menys amb el públic, fent negoci amb la salut de les persones, per assolir el finançament públic, que aquest es moltíssim, i que finalment només els podrán gaudir un quants privilegiats, deixant a un pla molt allunyat a aquelles zones geogràfiques on no resulti económicament beneficiós, privant-los d'una atenció sanitària, cada vegada amb menys qualitat i com a conseqüència un deteriorament de la salut i un empitjorament de les condicions de vida de la majoria de ciutadans.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina