“Cal repensar el model sanitari i preservar allò que és imprescindible” Vídeo de la notícia
Manel Jovells
President de la Unió Catalana d’Hospitals (UCH)
President de la Unió Catalana d’Hospitals (UCH)
Apostar pels centres hospitalaris del futur com a seus de coneixement basats en la tecnologia de la informació i garantir drets universals bàsics pel conjunt de la societat, aquests són els dos grans pilars que sustenten les teories del màxim responsable de la Unió Catalana d’Hospitals (UCH). Com seran els hospitals i centres sanitaris del futur? El Dr. Jovells aposta per aplicar l’estratègia de xarxa per repensar el sistema i sortir de la crisi amb una estratègia sanitària reforçada. Estem preparats?
Estem en temps de crisi i, per tant, de reformulació del sistema sanitari. Com hem de preveure el futur de la Sanitat en aquesta situació?El sistema sanitari català ha tingut d’èxit durant molt de temps, per la seva eficiència i proximitat al territori. En un moment complicat com l’actual, en què baixen els ingressos, no podem permetre que la qualitat també disminueixi.
Aleshores, s’ha de prioritzar?Cal fer coincidir el que estem disposats a pagar i el que estem disposats a suportar en termes de finançament del sistema amb el que estem disposats a prestar. Hi ha hagut un desajustament i ara cal destriar el que és imprescindible i fer que el que sigui prescindible vagi a banda del sistema públic, a través de sistemes de copagament o coassegurament.
El copagament és una opció?Primer cal definir la cartera de serveis i definir què han d’incloure els serveis públics i després s’estudiarà com es vehicula el que quedi a fora. Volem millorar i que no es faci un sobreabús innecessari del sistema. Sense decisions encertades no ens en podem sortir.
Quina és la fórmula per garantir el millor servei amb menys recursos?Cal garantir la idea de xarxa entre totes les empreses, consorcis, fundacions i altres operadors en el camp de la sanitat. El futur s’ha de basar en mòduls intraconnectats que formin una reixa en la qual tinguin cabuda tant les grans ciutats com el món rural. En època de crisi cal preservar el que és essencial: la universalitat d’un sistema que és igual per a tothom i hem de lluitar per la qualitat i prescindir del que sigui suplementari.
Pel que fa a l’atenció hospitalària, com es podria aplicar aquesta estratègia de xarxa?Partint de la idea d’una societat líquida, que s’adapta a l’actualiat i està oberta a canvis, cal que institucions i professionals de l’àmbit de la salut tinguem la mentalitat oberta. Tot està canviant i ens hem de saber adaptar per compartir recursos, procediments, protocols hospitalaris i pensar que nosaltres no atenem episodis d’una malaltia sinó persones que necessiten una atenció integral durant la seva vida.
Com preveu que siguin els hospitals del futur?La idea és que els hosptials siguin centres de coneixement, on la informació viatjarà i l’hospital del futur serà menys llit i més ambulatori. La mateixa llar serà un centre cada cop més preparat on es podran diagnosticar i tractar malalties i, puntualment, es recorrerà als hospitals.
Intenteu comentar com encaixa tot això amb el model sanitari català sempre des de la vostra opinió, és clar.
ResponEliminaEn el nostre sistema de salut cada vegada va mès en aquesta direcció, més atenció primaria, i menys especialiste, menys temps d´hospitalització, reduccions de salaris i personal, i crec que el pas seguent serà el copagament d´algun serveis, això si, amb un model d´univesalitat i equitat.I molt important amb una projeccció de avanços tecnologic.
ResponEliminaLa meva opinió es que ja estem anant cap aquest tipus de sistema, les retalladas son palpables en tot l´ambit, a canvi d´un sistema que crec jo, que no estem ni preparat ni formats, com el metge per telefon,crec que quan diu que cada vegada les enfermetat es tractaren desde casa i hauràn menys hospitalització es refereix això i tambè evidentment els avanços que haiguin pogut fer en medicina.
El sistema de Salud que ara per ara estem veien i que esta lligat a la crisi, pateix canvis molt estructurals com ara, més assistència sanitària, llistes d'espera més llargues, retallades en farmacèutic, menys dies en observació, retallades de personal...
ResponEliminaSegons Manel Jovells, President de la Unió Catalana d’Hospitals (UCH)
S'ha d'apostar per un futur més tecnològic, canviant la idea de hospital(per centres de coneixements) i la llar de les persones per (Hospitals)
La meva opinió es que crec que davant una crisi com la que tenim i no sabem quan de temps pot trigar a millorar, s'ha de ser conscient i saber que tenim que fer un esforç per assumir els nous canvis que estan per arribar, però la idea de suplantar els hospital per la nostre llar , no estem preparats i no hem puc fer a la idea de com seria aquesta situació.Espero que no arribin aquest put, i que trobin altres formes de canviar el sistema per a que sigui més assequible a la nostra situació sense perdre la qualitat.
Bon dia!
ResponEliminaEstic d'acord en el que diu de que el nostre Sistema de Salut necessita uns canvis, per que hem arribat a un punt que potser es donava massa, però em preocupa pensar en com es faran aquests canvis. Que coses si i quines no han d'entrar o ells creuen que no han d'entrar? Copagament? si és necessari que farem, no? però insisteixo, a quines, per que hi han gastos que serveixen per prevenir unes malaties, que crec que són necessaris. Crec que si arribem a això ens hauren d'explicar com desideixen el què i perquè.
Respecte del diagnostic des de la llar, és una mica complicat perquè, si és una cosa sencilla si, refredats, dolencies lleus, potser si, però com podem arribar a saber realment l'importàcia que pot tenir la nostra situció. No sé ho veig una cosa a llarg termini.
Esperem que poguem mantenir de veritat seguir amb aquesta Universitalitat i Qualitat del nostre Sistema de Salut.
Penso que es inevitable que la crisi porti retallades; però aquestes no haurien de ser en matèria de salut. Crec que és imprescindible tenir accés als hospitals encara que només sigui per casos puntuals. La qüestió serà veure quins són aquests casos. Qui pot decidir, en matèria de salut qui té més prioritat que un altre?
ResponEliminaSegons Manel Jovells, President de la UCH, el futur passa per que l'atenció es rebi a casa dels malalts, lo qual no em sembla malament; però dubto que sigui una bona solució i no se si amb el temps haurem de tirar enrere d'aquestes idees, ja que tots els avenços que trobvem en un hospital no la podem traslladar a casa de cada persona, i mai podrem saver que pot arribar a necessitar algú en un moment donat. No podem muntar un hospital a casa de cada malalt.
Però si es cert que ens hem de plantejar alguna solución per a que el sistema sigui sostenible econòmicament.
El Sistema de Salut català sempre ha sigut un sistema d'alta qualitat, però en aquets temps amb la crisi, han hagut retallades en tots els àmbit, inclòs el sanitari. Catalunya ha de tenir un sistema de qualitat a pesar de reduccions que han hagut, però com diu Manel Jovells president de la Unió Catalana d’Hospitals, ha de haver una estratègia sanitària reforçada per afrontar la crisi.
ResponEliminaCom? Doncs preservar el que sigui essencial i imprescindible i de lo prescindible que no formes part de la seguretat social pública.
En mi opinió, el problema estaria en pensar que és més imprescindible que altre, que és allò imprescindible i que no, i a que podem anomenar imprescindible.
Llegint l’entrevista a Manel Jovells he observat que les seves teories estan en completa sintonia amb el Pla de salut 2011-15 de la Generalitat. Resulta que com a conseqüència de la crisi econòmica s’ha de repensar el model sanitari i fer canvis estructurals ( això em recorda allò de “podar l’arbre del sistema de salut” de l’article de Xavier Pomés). No estic d’acord a connectar forçosament crisi econòmica amb canvis : crec que aquests s’haurien d’ haver produït en els temps de bonança i ara no serien estructurals.
ResponEliminaPer altra banda, comparteixo la idea d’apostar per hospitals que siguin centres de coneixement, interconnectats i més ambulatoris, que afavoreixin un rol més actiu i responsable del pacient quant a la seva salut, tot i que una cosa és la teoria i l’altra la pràctica : no m’agradaria que aquesta idea fos una excusa per disminuir la qualitat del sistema i només ajustar costos.
Quant al copagament, no hi estic gens d’acord. Crec que, en realitat, es tracta d’un “repagament”.S’ha de tenir en compte que mentre els impostos per finançar la sanitat es paguen en funció de la renda, en la taxa del copagament es fa pagar a tots els usuaris per igual. El resultat és que quan s’aplica a prestacions que tenen com a destinataris els esglaons més dèbils de la societat (pensionistes amb pensions reduïdes, aturats, malalts crònics...) es corre el risc de dificultar-los l’accés al sistema. Això, em sembla, és contradictori amb un dels pilars de les teories de Manel Jovells : “ Cal preservar el que és essencial: la universalitat d’un sistema que és igual per a tothom” ( el subratllat és meu). També amb la Llei General de Sanitat de 1986 que estableix l’equitat com a principi general del SNS, així com amb la Constitució espanyola que, en l’article 31.1, considera que la contribució que cada persona ha de fer al sosteniment de les despeses públiques no ha de ser en funció de l’ús que fa dels serveis sinó de la seva capacitat econòmica.
A més a més, m’agradaria dir que trobo a faltar en les opinions dels gestors sanitaris més obertura de mires. Diria que s’han instal•lat en el conformisme: no hi ha diners per a la sanitat i ja està. No creuen que amb els diners públics que s’han destinat ( i s’estan destinant encara...) als bancs, al ministeri de defensa, a aeroports deserts, a AVES que no agafa ningú... la sanitat sí podria ser sostenible?
Raquel estic d'acord amb tú que sembla que no hi pensen realment si n'hi ha un altre puesto on retallar, i sembla que el que els interesa és que paguem, paguem i paguem. Yo com vaig dir si s'ha de fer un copagament per que realment fos necessari que farem no, però ens haurien d'explicar el que ja estan guanyant o deixant de perdre de tot el que ja han tret realment on va a parar.
EliminaY pel que s'està veient no es podrà mantenir la Universitalitat que sempre estem parlan que ha de ser igual per atothom.
Si els milions de persones que estan a l'atur, no per plaer, no troben feina i per força deixen de contribuir a la S.S que pasarà al final?
Tenim culpa nosaltres?
Yo crec que no.
Sobre el comentari del Sr. Jovells crec que té raó en el tema de que la nostra sanitat ha estat molt bé en aquests temps tant en tema de qualitat com en tema de proximitat, també comenta que en aquests moments de crisi la qualitat no ha de baixar, jo penso que no es així, que actualment i tal i com està el país la qualitat està baixant bastant i no estem coml estabem abans. També estic d'acord amb la priorització, s'ha de fer un petit esforç per el que es imprescindible poder fer-ho públic.
ResponEliminaAquesta situació ens està afectant a tots i si hem d'anar algun hospital és per què ho necessitem realment. Per això hem de fer que la sanitat sigui més ambulatòria i no tant hospitalària.
Crec que Jovells té raó, estem acostumats a un sistema sanitari de molt bona qualitat i ara, amb les retallades, el propòsit no és disminuir la qualitat o ajustar-se en lo imprescindible.
ResponEliminaJo crec que és necessari estudiar bé el rerefons de l'assumpte. Potser no estaria de més que tota la societat pensés realment si és necessari anar al CAP/hospital o no i si el servei que ens proporcionara el metge no ens el podem estalviar.
La qualitat de la sanitat és molt alta i ara són temps difícils on s'ha de adaptar als canvis constants. Crec que és imprescindible preveure i actuar d'una manera eficaç perquè el problema no és faci més gran i per poder canviar abans que sigui tard.
La veritat es que no a dit res de nou, o res que no sapiguesim, vull, dir a dit coses de lògica... però tot això a passat per que no han tingut la previsió que feia falta, han tirat tot lo que han pogut i ara toca fer retallades.
ResponEliminaEl model sanitari que diu ell sobre la xarxa cap sona molt be, es la veritat però realment m’agradarà veure si realment funciona per que ara quan tu vas al cap es per un refredat alguna taca a la pell, no se coses bàsiques, i amb aquestes coses bàsiques ja van de cul , pos ara posat a imaginar que augmenten el doble o el triple el numero de visites, si abans el metge tenia 5 o 10 minuts per veure’t desprès serà la meitat o sigui on quedarà la qualitat de tot el servei sanitari?
Sobre lo que si estic molt d'acord es amb lo de prioritzar, s'ha de veure que fa realment falta i mira que traurà mes profit la gent, però sense oblidar els casos "especials".
Bon día a tothom! :)
ResponEliminaEstic d’acord amb el senyor Jovells, el sistema de salut català sempre ha tingut molt bona reputació, sempre ha sigut de qualitat, de cara a l’atenció primària, però s’ha abusat massa d’ell en el tema dels fàrmacs, per exemple… Ara que estem patint una crisi bastant grossa i que el govern està retallant on fa més mal (educació i sanitat) i no en les seves butxaques, hem de permetre’ns un sistema de salut de qualitat pitjor a la que ens han acostumat? Jo no hi estic d’acord en que la qualitat del sistema de salut baixi, que no hauria de ser així, però.. que podem fer si no som nosaltres, per desgracia, qui controla els diners del país? La qualitat no hauria de baixar però està caient en picat. S’ha de prioritzar més, podem fer que els hospitals siguin més ambulatoris i menys “hospitalaris” , si, però això que proposen de que el metge vingui a casa no es factible perquè no es igual el servei que et poden donar a un hospital o un ambulatori en quant a instal•lacions, assistència, serveis etc. No podem anar a un CAP per un refredat, hem d’anar quan realment ho necessitem, a més, s’ha de tenir un coneixement de la nostra salut per poder cuidar-nos millor. Per altre banda, un copagament? Si la sanitat pública es paga per mitjà d’uns impostos segons la renda que es tingui, ara haurem de pagar més? Doncs no estic d’acord amb això. De fet, em dóna molta ràbia, i espero que les coses canvíin a millor.. encara que ho dubto.. Sempre han hagut crisis, si, però no se si tan fortes com aquesta..
Bon día!
ResponEliminaDesprés de veure la entrevista realitzada a Manel Jovells,
President de la Unió Catalana d’Hospitals, la meva opinio es que el nostre sistema sanitari ya esta encaminat en el model de futur que explica, menys hospitalització, mayor asistencia sanitaria ambulatoria, copagament en farmacía i próximament en altres serveis...
Penso que tot aixó es necesari per poder continuar amb una estabilitat y una qualitat en l' asistencia sanitaria a Catalunya, pero que la població o part d' ella no esta disposada a cambis com el copagament i aixó es necesari per la continuació d'un sistema sanitari que garanteix qualitat en els moments de crisi economica que estem vivint.
Ya hem patit cambis en l'administració com reduccions de salaris i llocs de treball, pero encara hem de anar un pas mes enllà, els cambis estructurals del sistema sanitari, fins ara el nostre sistema sanitar equitatiu y de cualitat ofereix gran cuantitat de serveis, els quals ara s'han de controlar amb lupa i alguns d'aquets tindrán un cost adicional, ya sigui amb copagament o coassegurament, en Dr. Jovells comenta que aquest serveis de copagament seran els de nova inclusió mayoritariament, per tal de intentar mantenir el mateix sistema sanitari que tenim i adaptan-nos als nous cambis que apareixin de manera mes sencilla i equilibrada. Aixó si, Caldrá un cambi de mentalitat en la població per tal de garantir la adaptació a aquests nous cambis estructurals i la continuitat del nostre sistema sanitari de qualitat a partir d' ara i en el futur.
Estic d’acord amb el senyor Manel Jovells en els dos gran pilars per els que aposta. Però posant èmfasi al que diu que s’ha de garantir els drets universals bàsics per la nostra societat.
ResponEliminaUn sistema sanitari és aquell conjunt d’estructures organitzatives, centres de servei i activitats que pertanyen al sector públic i privat, que té la finalitat d’atendre les necessitats de la població en matèria de salut. Malauradament això no s’està complint.
Es cert que és un moment actualment complicat, “no podem permetre que la qualitat també disminueixi”, però es que la qualitat ja ha disminuït.
Els sistemes de copagament o coassegurament poden fer pujar aquests ingressos i així millorar la economia sanitària, però per a una persona que ha estat treballant, per lo tant cotitzant gran part de la seva vida; és just que ara hagi d’aportar una xifra econòmica pels seus medicaments, alguns d’ells imprescindibles, que aporten beneficis a la seva salut?
El sobreabús del sistema es un problema que ve de temps enrere. Potser hauríem de tenir en compte que dintre dels serveis sanitaris també existeix l’educació sanitària, fent cas a la importància de la prevenció i promoció de la salut. Aquesta podria ajudar a lluitar per el dret que tenim d’una qualitat òptima i prescindir del que sigui complementari disminuint així el sobreabús del sistema.
Ens defineixen com a societat líquida adaptable a l’actualitat, però en realitat no tenim un altre remei, per lo tant la única opció que ens queda es mantenir la mentalitat oberta. Hem de confiar en que el nou sistema de salut abastirà les nostres necessitats sense disminuir més la qualitat.
Finalment, recalco que la qualitat afecta a la població més fràgil, la que menys recursos econòmics té i la que haurà de conformar-se.
En acabar de llegir el comentari del Sr. Manel Joves, fins els 4 primers punts aquest sr., ens parla de com ha sigut el Sistema Sanitari catalá, com está i quina creu que es la opció més pertinent per a que perduri i no decaigui. després en els següents 3 punts el que fa és idealitzar sobre com hauria de ser el nostre Sistema sanitari en un futur.
ResponEliminaI dic idealitzar, perque en la meva opinió el que ell opina sobre com garantir un servei millor sense recursos, com fer-ho també amb la assistència en hospitals i com haurien de ser els hospitals i la assistència en un futur; ell incideix en que hi ha de haber un paper participatiu per part de tots , però en aquesdts 4 punts indirectament posa a la població en un paper, que en temps de crisi no sé si serà possible assolir.... Que es indispensable i per a quines persones??, quan hi ha gent que no té ni per a una alimentació saludable, hi que dir de poguer pagar una cuota mensual al gimnàs del barri per a tota la familía per a tenir hàbits saludables....
No ho se pas senyors, si podria ser viable un projecte de sistema sanitari on se li dona un paper tant important a la població (tant en tema de prescindir de segons quins serveis, prestacions, tenir habits saludables, que casa teva acabi sent on millor estarás atès.....)
en un moment on la població es la que més està patint la crisi.....estan perdent les feines , les cases i no sabem com arribar a fí de més.
Perquè tal i com diu el Sr. Jovells, en el primer punt el nostre sistema sanitari funcionaba bé i era de quealitat. Doncs si hi ha agut errors en la gestió i en moments de crisi hem de posar tots de la nostra part , perque no poden arribar a un sistema equitatiu per a tothom, però sense tenir que perjudicar a la gent que han fet possible que aquest sistema sanitari fos sostenible fins el dia de avui (treballadors que han pagat la nostra seguretat social, Jubilats que durant molts anys han contribuit a la SS durant tota la seva vida i ara se´ls hi demana un coopagament, habent tingut que patir retallades en la seva prestació de jubilació.....etc..)
Crec que en les paraules del Sr. Jovells jo només estaria d´acord en que si hem de tenir una mentalitat més oberta als canvis, que hi ha de haber una participació per parts de tots i que hi ha d´haber un reajust de serveis prioritzant per part de la administració del que es o no prioritari i per a quines persones ho és i per a quines no; i derivar-ho a coopagaments i treient serveis de la seguretat social, pero de manera equitativa per als ciutadans españols,i que en cada Territori sanitari miri per a la millora de la assistència fent que cada area de servei es gestioni i tenin en compte les seves necessitats de la popblació i dent que ens moments de crisi es prioritzin serveis però de manera equitativa a la població.
En un moment com l'actual, de crisis, no podem permetre que la qualitat del nostre Sistema de Salut baixi.
ResponEliminaEstic molt d'acord amb el Sr. Manel Joves quan diu que s'ha produït un desajustament i que es moment de averiguar que es impresincible i que no ho és tan.
En aquests moments hem de conserva el que tenim, que es la universalitat d'un sistema igual per a tots, i hem de lluitar per la qualitat i prescindir del que sigui possible.
Hem de partir de la idea de que som una societat i actuar com a tal, és a dir, que vindran moments diícils i haurem de saber adaptar-nos per compratir els recusos dels que disposem.
Com acabarà tot això?
EL sistema salut actual pateix una crisi de finançament molt greu perquè no hi ha diners per mantenir un sistema eficient com l`actual i per això tots els experts i especialistas duen`ha de resructurar el sitema , penso que si s`haguet fet abans en el temps de boigeria ecònomica ahora no tendriam aquests problemes de finançament.
ResponEliminaLa qualitat en atenció al pacient cada vegada es més ambulatoria i menys especialitzada i això per a diagnòstic i tractament de malalties penso que no es efecient però estic d´acord quan diu que s`han de baixar les estades de ingres dels pacient en hospitals i facin la recuperació i repós a casa seva .
En conclusió penso que s`ha de reestuctura el sistema de salut però que ho facin pensant tambè en el pacient i en el tipus de patologies que té i no només en els diners .
En relació a l'article de Manel Jovells, President de la Unió Catalana D'hospitals(UCH), voldia comentar que estic dacord amb el Sr. Jovells, el Sistema de Salut sempre a tingut molta qualitat, però d'altre banda s'ha abusat bastant com per exemple amb el tema dels farmacs, etc..
ResponEliminaAra ens trobem en un moment de crisi molt gran, dur i no poden permetre que el Sistema de Salut baixi tan enpicadament.
en aquesta situació, en aquests moments penso que hem de lluitar per la qualitat i per tot el que pugui ser possible, però també arribaran i estan arriban moments dificils , que ens tenim que adaptar poc a poc a tot el que esta pasant.
El document de Manel Jovells, comenta que el sistema sanitari de salut te molt bona qualitat per damunt de molts països europeus. Però cal de re-establir mesures sanitàries adequades als ciutadans, ja que per exemple els fàrmacs es subministren més dels necessaris. No obstant això caldria coaccionar una mica l'assistència ciutadana per problemes dins de l'atenció sanitària per tal de minimitzar la feina i intentar oferir pressuposts més eficients.
ResponEliminaMas que estar de acuerdo con el Dr Jovells pienso que la idea de la red es sencillamente el curso de la evolución de las tecnologías, y la reducción de costes, una mayor eficiencia. Al lograr una gran red interconectada transportar la información es mucho mas rápido y económico, ademas de conseguir un mayor control sobre el sistema permitiendo "desenchufar" los sectores que no sean útiles o necesarios (o rentables...).
ResponEliminaEstic molt d'acord amb el Sr. Manel Joves, i sobretot en que diu que "Sense decisions encertades no ens en podem sortir", i té tot la raó perquè en aquets moments les decisions de retallar en sanitat no es gens encertada y encara menys bona per totes les persones que fan ús de la sanitat.
ResponEliminaTenim culpa les demés persones d'aquestes retallades? Jo crec que en part no, però les estem patint nosaltres, els ciutadans, i no crec que els que fan tot això els importi gairebé ni una mica. També estic d'acord amb que el sistema de salut té molt bona qualitat però que s'ha abusat molt d'aquest, però retallar més encara... veig que n'hem encaminats a privatitzar tot.
Com acabarem?
El principi de l'article no coincideix per a res amb la resta, els coneixements basats en la tecnologia i els drets universals no es el copagament sanitari que no ens enganyin.
ResponEliminaFins ara coincideixo, el sistema de salut era pròxim i amb una certa eficàcia, però molt millorable. No crec que les prestacions depenguin de el que estem disposats a pagar si no el que la societat necessiti, som persones i no mercaderia. La salut es un dret molt més important, fins ara, que el dèficit dels pressupostos.
Quan parla de reducció de prestacions no imprescindible em dona una mica de por, perquè això es molt subjectiu, qui dirà que és l'urgent e indispensable, una persona amb mútua? Que ho diguin clar, no volem pagar de més per garantir una universalitat si no ja hauríem potenciat una fiscalitat progressiva però poder finançar aquest sistema de salut. I aquestes persones no ho volen pagar perquè ja tenen sistemes de mutualitat privada. El copagament per a mi es una forma de pagar dues vegades el que ja has pagat, a més de les desigualtats que potencia. A una Catalunya amb un augment de la pobresa espectacular i amb un índex de població en risc d'exclusió social no ens podem crear classes socials també en la pròpia sanitat pública. Estem limitant l'accés de la població per motius econòmics i no d'urgència o necessitat o ingresso. Per aquest motiu crec que no es molt coherent, parla de universalitat quan està potenciant el copagament sanitari d'una manera totalment anti-social. Per a mi els hospitals del futur no són com diu, per a mi es diferenciaran entre pacients de primera (amb mutualitat) i pacients de segona amb llistes d'espera increïbles i amb uns serveis sanitaris pèssims. Qui garanteix que el copagament no arribi a nivells impagables com passa amb les universitats o els propis CFGS que estem cursant? A mi que no emboliquin i parlin clar.
No estoy de acuerdo con este Señor, porque con tanto tecnicismo ha donde llegaremos,la realidad de la mayoría de la población es otra.
ResponEliminaCuanta gente en paro, con prestaciones o subsidios con los cuales no pueden pagar una vivienda, ni llegar a fin de mes.Habla de los que estan dispuestos a pagar, cuando ya se paga,no les basta con el aumento del Iva.
No soy una experta, ni en economía ni en sociología, pero creo que se debería evaluar otros aspectos, por ejemplo el control de medicamentos, el control de recetas por persona,, y algún otro abuso de prestaciones que dá la seguridad social, como las bajas por enfermedad, la invalidez temporal, etc., que siempre pagan justos por pecadores.