Comentem l'article "Un futur per al sistema de salut" d'en Xavier Pomés...
Tot i ser del 2011, la seva opinió és ben clara: "per salvar l'arbre del sistema de salut és necessari podar-lo perquè brolli amb una nova vitalitat". A què creieu que fa referència? Què és el que caldria podar i per què?
Després de llegir l'article de Xavier Pomés penso que quan parla de arbre es refereix a els diferents prestacions que conformen el sistema de salut i hem de analitzar la viabilitat de totes aquestes prestacions accessibles a tota la població. La reestructuració es la poda per aconseguir garantir la qualitat, eficiència i la equitat d'accés. Per poder garantir aquesta universalitat hem de comptar amb els professionals del sector i consensuar amb ells aquesta poda, a més de treballar per les modificacions necessitaries per tal millorar el servei a les àrees prioritàries de salut i , a més, que això no repercuteixi econòmicament; perquè en època de crisis hem de treballar per crear una alternativa al sistema actual que no impliqui la pèrdua de confiança al sector públic però tampoc perpetuar una mort ja anunciada.
ResponEliminaAfegir, que tot i això, jo penso que s'ha de mantenint la cohesió social i afavorint a les rentes més baixes per tal de garantir l'existència de l'estat de benestar. Les polítiques actuals no van dirigides a tot el que tractem a l'article ja que es limita l'accés a part de la població i es presten recursos públics a mans privades.
D´esprès de llegir el article, i el comentari de la meva companya Sandra, afegiría, que estic més d´acord amb la Sandra que amb el Sr. Xavier Pomés;encara que sí que crec que s´hauria de podar un arbre "institució de la sanitat" per a fer que broti i dongui fruits.
ResponEliminaPerò no deixo de estar disconforme en que crec que s´hauria de anar més enllà.
I que quin preu hem de pagar els professionals d´aquest sector, i els ciutadans pròpis (siguin o no contribuents de una prestació prioritària.... segons el punt de vista que es ho miri... en Zapatero no sabia que costaba un café o una "baguete" fa no pas gaire)per a que el nostre sistema de salud no decaigui, o com diu el Sr. Pomès, no perdi qualitat........ Si les persones encarregades de distribuir els pressupostos per al país (el que la gent necessita, teoricament, o crec jo....)no són capaços de fer l´esforç de reduir les despesses d´altres maneres en les que directament no en surti perdent el ciutadà, tal com sanitat i educaciò... (nº de diputats, sous vitalicis, despessa en exercit,esglèsia que no ha sigut retallada etc......
Ho sento però m´indigna.... Concluint, estaria d´acord amb una poda... si fos en tots els hàmbits i de manera equitativa...
(Podeu consultar españistan... etc....)
Hola!
ResponEliminaDonçs després de llegir el text les meves conclusions son clares, segons el Sr. Xavier Pomés s´ha de realitzar una retallada en el nostre sistema sanitari actual per tal de poder fer front als canvis económics i a la crisis actual en el nostre país la cual esta afectan a sectors tan impostants com es la sanitat pública. Segons comenta, la "poda" o retallada s'a de realitzar de la millor manera posible per tal de no decaure en serveis de gran cualitat, y no per que ho digui ell, ni yo, sino por que el nostre sistema de salut está molt reconegut arreu del món. Com diu el Sr. Xavier Pomés, mes enllá de les mesures realitzades fins ara ( retallades en els salaris dels profesionals, materials, farmàcia.. ) s' haurien de realitzar cambis estructurals y revisió dels presupostos destinats a prestacións, per tal de garantir la continuitat de una Sanitat Pública equitativa,amb trataments moderns i eficassos, promovent l´ educació per la salut y seguint tractant de manera eficaç malalties importants i cróniques, i garantint l´accessibilitat a tots els ciutadans.Com aconseguir-ho? Pot ser treballant i cooperant tots en comú per l'estalvi, la millora i la conscienciació d' aquesta crisi económica actual.
Desprès de llegir el text de Xavier Pomés podría dir que hi estic totalment d'acord amb les solucions que ell ens dóna.
ResponEliminaEn primer lloc crec que és totalment necessari reajustar aquest sistema de salut i no nomes en l'aspecte de retallades en costos assistencials, despeses de farmàcia i salaris dels professionals. S'haurien d'ajustar aquestes mesures des de l'arrel, és a dir, amb programes i altres que arribessin a la consciència de la societat. Crec que tota persona conscient sap que em fet un mal ús, em abusat tots d'aquest sistema de salut.
Per últim crec que no em d'oblidar que el nostre sistema de salut té una qualitat molt alta que mai hauríem de deteriorar.
Després de llegir l'article de Xavier Pomés,estic d'acord amb ell a l'hora de fer una reestructuració del sistema de salut, se'n conscients i realistes a les necessitats principals tenint en compte l'economia que hi ha ara mateix, hi amb molt d'esforç poder fer front als canvis econòmics i a la crisis actual en el nostre país, la qual esta afecta'n a molts sectors importants, i una d'elles es la sanitat pública.
ResponEliminaNo obstant, hem de ser conscients de les prestacions bàsiques que es necessiten per mantenir una sanitat bàsica i favorable, sense deixar que es perdi la qualitat en el sistema de salut.
Crec que tot aquest proces costarà molt de temps d'assolir , ja que ara mateix no som totalment conscients del que podria arribar a passar en un futur s'hi no comencem des de ja actuar i conscienciar a tothom d'aquesta necessitat tan bàsica com és el sistema de salut.
estoy de acuerdo con mis compañeros pero realzo el comentario de lourdes los recortes deberían ser en todo ambito no solo en la sanidad, para conseguir salvar esto se debería hacer una unión entre profesionales, políticos y gente del común. el sistema sanitario es un privilegio elogiado en todo el mundo pero su principal consecuencia recaería en nosotros ya que su calidad y los recursos serian mezquinos y es indignante saber que si no lo cuidamos su calidad y servicios disminuiría y como nos dice el Sr Pomés solo la gente económicamente débil lo utilizaría, es algo indeseable pero posible.
ResponEliminaEn la meva opinió, aquest article de'n Xavier pomés, es un clar exemple del sufriment que patim en aquesta regió, on la crisi afecta a motls secotrs. En el sector sanitari en concret, Xavier basa el seu article en una retallada de les prestacions socials així com tractaments opcionals. No obstant això, m'agradaria potenciar el consens del que fa referència quan diu que la cohesïó social es funamental així com, fer opinar als bons professionals del sector. Ja que la comprenssïó ciutadana no està a l'abast de tothom, si mes no, es necessari mantindre-la perquè la gent no deixi d'utilitzar auqests serveis públics, que constan d'una qualitat notable. Per finalitzar, com els meus companys, jo també faig referència a la metàfora de l'arbre, perquè es podi amb tranquilitat, seny i seranitat per què pugui brollar amb força.
ResponEliminaFa referencia diferents arees i servies i prestacions que dona el sistema nacional de salut,que actualment es troba en una situació extrema per manca de finançament , aixó comporta retallades al sistema sanitari públic .
ResponEliminaPer garantir una cohesio social s´ha de reestructurar el sistema actual per poder garantir els serveis assistencials a tots el ciutadans i no desfavorir a la gent que té manca de recursos econòmics .D`altre banda s´ha de consultar i donar més recursos els professionals de la sanitat perquè si es fan retellades s´ha de viure on es fan i que és lo que és essenssial poder garantir la cohesio social.
En conclusió jo penso que el sistema s´ha de reestructurar per poder garantir les politiques del benstar social i donar el mateixos serveis assistencials a tothom en la salut pública.
No entiendo como hemos llegado a esto, la salud pública siempre ha sido un derecho de todos. En realidad, ¿el abuso de la sanidad ha llegado a esto?. Despedir a sanitarios baja la calidad, no creo que sea una buena decisión, al final que tendremos que hacer, ¿pagarnos un seguro privado? Por qué me da la sensación de que al final tendremos que pagar hasta para ir al médico de cabecera.¿Hacer limpieza?, no se hasta que punto.
ResponEliminaReflexionant aquesta tarda després de llegir els comentaris dels companys, a més del que ja vaig comentar ahir. Opino que una manera de reestructuració podria ser invertir més diners en polítiques preventives, crec que moltes de les despeses es podrien estalviar si l'usuari tingués una formació bàsica de la seva pròpia salut no haurien tants problemes bàsics a urgències.
ResponEliminaDesprés de llegir l'article del Dr. Pomés crec que té raó, que durant
ResponEliminamolts anys hem estat gaudint d'una sanitat que ha sigut desitjada en
tot el món. Aquest model de sanitat té unes despeses molt grans a la
nostra economia i ara que estem en un moment de retallades s'està
notant molt. Per això s'han començat a prendre mesures al respecte,
començant per farmàcia i per els professionals. Les persones de
l'àmbit hospitalari ho estan notant bastant perquè treballen molt més
i cobren menys. Penso que aquestes retallades tindrien que afectar a
tot l'àmbit en general no només en aquests dos casos.
També comenta les maneres que hi han per poder afrontar la situació.
Explicar que s'ha de fer amb tots els professionals, donar-los la
paraula per que ells es motivin i que sàpiguen el que es pot i el que
no. I així entre tots poder continuar garantint un bon sistema de
salut.
En conclusió, com diu el Dr. Pomés la sanitat mai tornarà a ser com
abans però entre tots intentem que vagi bé i que les persones
encarregades de fer-ho tinguin en compte que no han de sortir perdent
sempre els mateixos , un clar exemple el ciutadans.
Hola!
ResponEliminaLa meva opinió sobre l'article d'en Xavier Pomés es que hauríem de lluitar per el sector de la sanitat ja que es molt important per cadascú de nosaltres.Com ha dit desprès d'uns anys no tot serà com abans ni molt menys per aixó es important no perdre l'esperança el cas es que aguantem i siguem en davant pero amb la finalitat de que el sector de la sanitat creixi i no baixi.Per aixó haurín d'haber retallades a altres sectors no a aquest,entran més en el punt que es un sector que l'utilitzem tots.Es com un arbre el sector si retallem perdem professionals que són les arrels y sense les arrels l'arbre ni creix ni es manté igual.El nostre objectiu lluitar i fer el possible d'aconseguir no retalla a la sanitat i d'altres,així l'arbre es mantindrà sempre podat.
He llegit l'article varies vegades i crec que el sr. Xavier Pomés té raó es necessita fer una reestructuració del sistema nacional de salut, però que s'han de fer amb cura, sense excloure les prestacions bàsiques que necessiten els ciutadans.
ResponEliminaTambé crec que te raó quan diu que els polítics ens haurien d'explicar les coses, les decisions que prenguin, on fan les retallades i perquè. Segurament si ens raonen les coses comprendrem com diu el sr. Xavier Pomés que s'han de fer per continuar garantint l'equitat i universalitat del sistema nacional de salut..
Si necessiten ajuda d'experts que la demanin i potser entre tots trobarem la manera de fer be les coses i perjudicant el mínim possible a la població.
Hi ha un comentari que m'ha sorprès i que no ser com agafar-lo no se vosaltres, diu " Si un sistema de salut perd qualitat, només l'utilitzen els econòmicament febles; indesitjable, però possible.
Per acabar volia fer un petit comentari respecte al que diu de la industria farmacèutica, crec que aquestes empreses s'han aprofitat i han volgut treure masses beneficis i que té raó, que hauria de fer una reflexió la persona o organisme que correspongui.
He llegit l'article varies vegades i crec que el sr. Xavier Pomés té raó es necessita fer una reestructuració del sistema nacional de salut, però que s'han de fer amb cura, sense excloure les prestacions bàsiques que necessiten els ciutadans.
També crec que te raó quan diu que els polítics ens haurien d'explicar les coses, les decicions que prenguin, on fan les retallades i perque. Segurament si ens raonen les coses comprendrem com diu el sr. Xavier Pomés que s'han de fer per continuar garantint l'equitat i universalitat del sistema nacional de salut..
Si necessiten ajuda d'experts que la demanin i potser entre tots trobarem la manera de fer be les coses i perjudicant el minim posible a la població.
Hi ha un comentari que m'ha sorpres i que no ser com agafar-lo no se vosaltres, diu “ Si un sistema de salut perd qualitat, només l'utilitzen els económicament febles; indesetjable, però possible.
Per acabar volia fer un petit comentari respecte al que diu de la industria farmacèutica, crec que aquestes empreses s'han aprofitat i han volgut treure mases beneficis i que té raó, que hauria de fer una reflexió la persona o organisme que correspongui.
La meva opinió respecte l'article d'en Xavier Pómes es clara i directe: podar es té que podar però nomès les branques més petites, es a dir, retallar els pressupostos que afectin a menys persones, fet difícil ja que no hem assolit un model sanitàri envejable a base de gastar i gastar, prèviament a estat meticulosament estudiat per treure-hi la màxima eficiència als mínims recursos, per aquest motiu al retallar ara no ho podem contemplar senzillament com a "disminuir el nivell de benestar" sino directament com una reestructuració i purga (alts càrrecs de confiança, el "superenchufe" polític) del sistema sense perdre de vista el seu objectiu primari d'ajudar a les persones...(perque sembla que si la gent es mor no costa tant al Estat no?)...
ResponEliminaDesprés de tornarme a llegir un quants cops l'article i tornar a escriure aquest comentari perquè no s'ha publicat, cosa que em fa molta ràbia perquè m'havia quedat molt maco puc dir que estic d'acord amb aquesta "poda". Una reestructuració del nostre sistema sanitari aniria molt bé. Està clar que ens hem d'oblidar d'aquells diners que teníem abans de la crisi, perquè hem de deixar de pensar en les glòries passades i centrar-nos en el present. El present es que estem en una crisi que ens està afectant de mala manera i si volem un sistema sanitari de qualitat hem de revisar les prestacions i adaptar-lo a la política econòmica del país. Jo penso que s'han fet molts abussos en farmàcia amb el rotllo de la seguretat social i ara ho estem pagant. També hem abusat en el sentit de que hem anat a urgències per un refredat o per una grip comuna. Això es paga, i si diem que es greu, d'acord, molt bé, però si no es greu, no dic que no es vagi el metge, perquè es necessari, però ves a una consulta ordinària amb les seves esperes d'1 o 2 hores, com fem tothom..
ResponEliminaAbusos com aquests fan que perdem diners, i més amb les retallades que tenim ara.. També tenim professionals qualificats amb les eines adequades per la investigació, capaces de fer molts avenços i conseguir progressos. Ningú ha dit que seria fàcil, ningú ha dit que no fariem sacrificis, però jo no estic disposada a jugar-me la meva salut. Jo vull un sistema sanitàri de qualitat.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaDesprés d'haver llegit l'article del Xavier Pomés i d'haver llegit els comentaris dels meus companys, he de dir que estic d'acord amb moltes d'aquestes opinions. En el debat que obre el senyor Pomés dóna una opinió sobre la "reforma sanitària" del qual no té com a nord una major productivitat, una millora del servei públic, sinó reduir costos de la manera més maldestra i simplona possible, suprimint personal i el treball es cobrirà amb l'obligat complement de jornada dels que es quedin en plantilla. Això no ajuda a ningú, és necessari revisar les prestacions i no pensar en noves patologies com diu Pomés que poden ser més costoses, sinó en pensar i fer arribar a tothom que hem de fer un bon ús del que és la nostra salud, la nostra sanitat pública.
ResponEliminaLa meva opino respecta l'article és clar, estic d'acord però tot el que diu es com un secret a veus, ja fa temps que s'escolta que algun dia la sanitat publica petarà, i es normal perquè la gent abusa sempre dels serveis gratuïts,una sanitat 100% gratuïta es impossible i aixo ho tindria que haver previst abans; que si volien mantindre una qualitat de serveis, de investigació tindrien que prioritzar alguns serveis i altres fer-los pagar almenys una mínima part,es tindria que fer una reestructuració de dalt a baix, des-de l'estat , amb totes les autonomies i veure com solucionar aixo , esta clar que com abans no serà, y si es te que pagar un mínim per mantindre aixo crec que el poble també preferira aixo a que s' en vagi tot a baix. Sobre les Farmacèutiques solament dir que es tindrien que fer mes inspeccions sobre les investigacions, progresso, i fabricació de medicaments( fa olor a socarrim)
ResponEliminaDesprés d'haver llegit tots els comentaris dels meus companys i dacord amb la majoria d'ells..
ResponEliminaEl que jo penso sobre l'opinió de l'article d'en Xavier Pomés, és que estic totalment amb ell a l'hora de fer les reestructuracions del sistema de la sanitat, tot i que hem de ser conscients de les necessitats basiques , en l'economia en la que ens trobem i poder fer front aquesta crisi.D'una altra banda també hi estic dacord amb aquesta "poda", es a dir poder retallar, però en les branques que no siguin tan necessaries per la gent, i que ens hi afecti menys.
Después de leer todos los comentarios y de leerme el artículo, estoy bastante de acuerdo con mis compañeros. Tendríamos que volver a restructurar la sanidad y olvidarnos de lo que teníamos antes. Aunque cuando Pomés hace referencia a que cuando los ciudadanos tienen una enfermedad grave todos los profesionales y la tecnología médica va a estar a su disposición, yo creo que tendría que seguir siendo así, a pesar de la economía o cualquier otra cosa. Lo de recortar en temas de salud creo que con eso nos estamos cargando todo el sistema de salud, desde arriba asta abajo, incluida la gente que trabaja en ese sector, ¿Asta donde vamos a llegar? ¿A que cuando estés muy enfermo nadie te va a poder atender porque no hay personal o porque no hay recursos? Lo veo mal, muy mal. El sistema sanitario necesita ayuda desde hace bastante tiempo, y deberíamos hacer algo o deberíamos haber echo algo ya.
ResponEliminaJo crec que la sanitat s´estat gestionant malament, cosa bastant evident, em gastat mes de lo que necesitavem i hara ho estem pagant, em sembla molt bona la ideia de fer participar els professionals, en l´estavi, fent servir el materia mes curosament ,i que acordin quin es la millor manera de reestrutura r el sistema sanitari , ja que aixó qui millor ho sap es el personal
ResponEliminasanitari, i encara que aixó no sigui sufient, podrem sumar una mica mes.Crec que ja s´està ofegant el nostre sistema de salud pública i que la qualitat es mes baixa, l´única manera de sortir crec que serà un copagament mes ampli dels serveis, encara que no m´agradi.
El l´única manera d´aconseguir investigació i innovació,dues coses molt importants per arrivar a gastar menys en un futur.
Crec que no podem perdre la saviduria dels nostres professionals, ja que en ells portem molts diners invertits i aixó s´ha d´aprofitar.
La salut pública es un be comunitari, d'aquí la importància de que hi hagi una sanitat publica a l'abast de tothom, accessible, eficaç. S'ha d'aconseguir equilibrar la eficàcia amb els costos perquè aquesta no es trenqui, hem de ser concients de que s'ha abusat del seu ús i ara tot està passant factura. Tal i com diu el Dr. Pomés hem d'afrontar una reestructuració en el sistema juntament amb els professionals i a mesura que vagin passant els anys ens anirem afonant i desprès creixent poc a poc intentant tornar a lo que era abans la nostra Sanitat Pública. Res no tornaria a ser igual, pero mentres duri tot aquest procès ens hem d'adaptar a tot el canvi que vingui.
ResponEliminaEn Xavier Pomés té la virtut de la persuasió... En acabar de llegir per primera vegada el seu article quasi en tenia convençuda... És cert que l’actual model sanitari, tan elogiat arreu del món, és poc sostenible ara, en plena crisi. També que calen ajustos i que s’han de consensuar amb els professionals sanitaris, que són a les trinxeres de la sanitat i coneixen el terreny. No és menys indiscutible que són necessaris per continuar assegurant la universalitat i l’equitat del sistema nacional de salut, sistema que garanteix la cohesió social.
ResponEliminaTanmateix, hi ha coses a l’article que em trontollen i que trobo inquietants: “És necessari abordar mesures estructurals” diu. Estructurals? Em sembla que l’exconseller de Sanitat de CIU no vol “podar l’arbre del sistema de salut”, vol talar-lo. Afegeix, així mateix, que les prestacions dels serveis públics no poden ser “infinites”. Estic d’acord, però és que algú ho ha demanat, que no tinguin fi? Han estat alguna vegada il•limitades? Moltes petites reformes es podien haver fet ja, quan tot anava bé, sense tocar el tronc de l’arbre : em refereixo a evitar la duplicitat de proves diagnòstiques, a que, per exemple, la meva metgessa de capçalera pugui consultar la meva història clínica de l’hospital... I més millores que se m’escapen perquè no conec acuradament el terreny.
El senyor Pomés comença el seu text amb la frase “Es veia venir”. Doncs, si es veia venir, ell podria haver fet alguna cosa quan va ser conseller de sanitat fins al 2003 i eren temps de bonança. Alguna responsabilitat també ha de tenir.
Per acabar, ens demana un debat serè i ampli de mires. Bé, ho intentaré. Anem més enllà del món sanitari. Per què hem de retallar en sanitat i reestructurar-la, quan és un dret fonamental dels ciutadans, i amb diners públics consentir que s’inverteixi en armes, circuits de F1 o aeroports deserts? En la meva opinió, una altra manera de fer les coses és possible.
Pienso que el sistema sanitario de España envidiable, como dice el Dr. pomés ya no será igual después de estos momentos de crisis general, de momentos dificiles para muchas familias.
ResponEliminaEstamos viendo como los colectivos más vulnerables son los más perjudicados.
Son momentos de austeridad, de cambios, pero sobre todo tenemos que ser concientes de estos cambios,un cambio estrucutural, no de recortes. Cambios que a la vez garanticen la calidad del servicio sanitario, promoviendo la Investigación, Desarrollo e innovación de los profesionales de este sector.
Toda esta situación actual está provocando que los jóvenes más prometedores emigren, ante la falta de expectativas e incentivos.